dimecres, 8 d’octubre del 2014

BANDOLERS DE MALLA

El mas Paracolls de Malla

 Església de Sant Vicenç de Malla.
Mapa amb Malla i el mas Paracolls al nord-oest de Taradell.
Làpida de l'any 1685 de Josep Paracolls, fill (?) de Miquel Paracolls,
 davant l'església de Malla.
El petit poble de Malla atermena a l’oest de Taradell i d’allí en sortiren també alguns bandolers habituals de la quadrilla d’en Serrallonga: un era en Miquel Paracolls. Aquest bandoler de Malla tenia vint-i-quatre anys quan el van prendre a Vilafranca de Conflent  amb Miquel Madriguera i altres bandolers que havien desertat dels terços castellans d’Itàlia.

En la confessió del Fadrí de Sau hi trobem que en Serrallonga va fer estada en el mas: “Segons he oyt dir al Serrallonga y a altres companys meus ells son estats en casa de dit Miquel Paracolls moltes vegades menjant bevent y dormint en ella y en particular quant jo y los demes mos companys anarem a robar en lo cami real de Sant Feliu Saserra en lo lloch dit les Canals den Valencia passarem en casa de dit Miquel paracolls de Malla des del bosch de Manssa ahont nos trobavem y en casa de dit Miquel Paracolls soparem tots en sa companya quens ne dona de  molt bona gana”.

En Joan de Serrallonga es refereix també a Miquel Paracolls quan parla de l’episodi en el qual el bandoler anomenat Negre de Tona, en connivència amb Cristòfor Madriguera, li robà la seva amiga Estasia Carles i Colobrans: “Y un dia trobantme jo ab molts de la quadrilla en un bosch prop Taradell sobre la casa den Sobrevia de Viladrau arribaren alli lo dit Miquel Paracolls y un altre fadri y dit Paracolls me digue que ells no pensaven que jo fos per alli y que ells la causa de trobarse alli ere que cercaven per orde de Madriguera a la dita Estasia Carles y Colobrans y jo de allo ne cregui lo quem dave gust perque ja havia sabut que dit Madriguera havia cabut en lo robarme dit Negre de Tona a dita Estasia Colobrans”.

Trobant-se sopant a la casa d’en  Miquel Madriguera de Taradell , junt amb Vicenç Llagostera i altres bandolers, en Miquel Paracolls va vendre a Pere Sala, germanastre d’en Serrallonga, un pedrenyal.

Miquel Paracolls va intentar sortir de la presó amb un benefici concedit a un tal Miquel Graells de Manresa. Resulta que Miquel Graells havia capturat a Jeroni Alsina, un bandoler de la quadrilla d’en Tosa-sons, i amb això disposava d’una cèdula reial del 24 de maig de 1631 que atorgava una remissió de delictes.

Miquel Graells feu donació d’aquest dret a Pau Bellpuig de Taradell i a Miquel Paracolls de Malla i aquests van demanar “la remissio dels delictes per ells comesos en virtut de la cedula real que lo excellentissim duch de Feria feu a Miquel Graell”. Paracolls no ho va aconseguir atès , com disposava el procurador del tribunal, que “no es pot valer dit Miquel Paracolls perque de la contextura de dita cedula real  y de la jornada dels delictes fets y perpetrats per dit Miquel Paracolls consta evidentment que dita remissio no pot en ninguna manera tenir lloch”.

Un altre bandoler de Malla era Bernardí Vilar. Aquest, junt amb Miquel Paracolls i altres set bandolers –entre ells el mateix Serrallonga-  va participar en l’intent de segrest d’un notari d’Olot que es deia Umbert, al camí ral entre Sant Feliu de Pallerols i Amer.

Aquest Bernardí Vilar de Malla apareix en l’ordre de captura de diferents bandolers que signa el duc de Cardona el 19 d’octubre de 1633 contra  "en Cortada, de Castanya; els Perets, pare i fill, de Sant Feliu de Codines; en Bonmatí, d'Amer; en Vilamajor, de Tona; en Vilar, de Malla; en Francesc Farell, de Caldes de Montbui, i en Puigxoriguer , de Centelles."