divendres, 21 de setembre del 2012

TORNA SERRALLONGA A SANT HILARI



El proper cap de setmana, els dies 29 i 30 de setembre, celebrem de nou a Sant Hilari Sacalm la festa per excel.lència sobre en Serrallonga: "Torna en Serrallonga".

Dos dies de múltiples activitats sobre el bandoler, destacant la representació dels tradicionals balls d'en Serrallonga a càrrec de diferents colles catalanes.

Jo hi participaré amb la ja habitual parada de venda de còmics dins el mercat barroc. També seré l'encarregat de la conferència sobre el bandolerisme, que enguany he titulat "Auge i caiguda del bandolerisme a les Guilleries", la qual acompanyaré del curt "Els darrers dies del bandoler Serrallonga".

Us hi esperem!

dimarts, 11 de setembre del 2012

DISSENYANT LA PORTADA, LA DEFINITIVA (4)





Aquest és el quart intent de portada i la que serà definitiva.

El concepte és totalment diferent a les anteriors propostes.

Es tracta d'un dibuix amb multiplicitat d'elements (personatges, paisatges i situacions) del còmic.

Aquest model ha estat utilitzat en la cartelleria cinematogràfica. L'autor de referència és Drew Struzan , de qui coneixereu la cartelleria de Star Wars o Indiana Jones. Ep, jo sols copio el concepte, no puc arribar a la sola de la sabata d'aquest mestre (!). Si voleu passejar pel seu art, accediu a aquest enllaç.

En aquesta proposta dominen l'escena en Serrallonga i l'Elisabet, però també hi apareixen el "dolent de la pel·lícula" i  Trinxeria i Carles de Banyuls cavalcant.

En el fons hi apareixen dos paisatges principals del còmic: el castell de la Roca i Nyer i Vilafranca de Conflent, vigilada per tres Angelets de la Terra.

Hi ha alguns retocs per a fer-hi, però crec que aquesta serà la portada que escolliré.

dimecres, 5 de setembre del 2012

11 DE SETEMBRE : UN DIA PER A FER HISTÒRIA






El proper dimarts 11 de setembre ha de ser un dia històric.

La manifestació de la Diada pot marcar un abans i un després si els catalans sortim al carrer i fem sentir com mai la reivindicació de les nostres llibertats com a poble i tot indica que la manifestació unitaria d'eguany, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana, ho aconseguirà.

Que ningú hi falti.

Per la meva part estaré a Barcelona participant en la Mostra d'entitats dels Països Catalans que organitza Gent de la Terra .

El meu particular Serrallonga, aquest lluitador compromés amb el seu país, tindrà parada en la mostra. 

Aquesta mostra d'entitats és una proposta que, complementant els actes de la Diada a Barcelona, permet conèixer i apropar-se a les entitats i associacions del país que vetllen i treballen per aquest des de la cultura, la política, el civisme o el lleure.

Dimarts vinent tots a Barcelona.

Ep, i per la independència de Catalunya!

divendres, 31 d’agost del 2012

DISSENYANT LA PORTADA (3)





Tercer intent, una variació sobre el paisatge de la primera proposta de portada.

En l'esbós dels personatges hi vaig dibuixar l'Elisabet ajudant el seu pare ferit, amb Fort Liberia al fons i un cel més obert i net, tot plegat per a donar més color blanc i clar al conjunt.

Aquí els personatges ja no tenen errors de proporció.

Consideracions de la meva filla Mireia: el color del cel no li acaba d'agradar i en Serrallonga pot semblar que estigui "borratxo". Vaig afegir-hi sang, per a que no sembli això darrer.

dimecres, 29 d’agost del 2012

DISSENYANT LA PORTADA (2)

Segon intent de portada. El paisatge del fons és quasi el mateix, amb Fort Liberia vist des d'una altra perspectiva i sense entintar els segons i tercers plans del dibuix.

Del concepte no en vaig fer cap esbós, simplement m'havia imaginat els quatre parsonatges caminant de costat en primer pla.

Per al cel buscava uns núvols grisos de tempesta amb un raig de sol que donés llum groga a la muntanya del fons.

La Mireia, la meva filla em va fer una consideració curiosa: els quatre personatges sembles fitxes del parxís (!), doncs tots van vestits amb un color diferent.

A banda d'això hi ha una il·luminació blanca en el primer pla (en la zona de la neu i els quatre personatges) que no lliga amb la de darrera, com si hi hagués un altre sol que il·lumini aquesta zona.

dijous, 23 d’agost del 2012

DISSENYANT LA PORTADA (1)



Aquestes vacances he aprofitat tot el temps possible per a encarar els darrers treballs del meu tercer còmic d'en Serrallonga: portades, textes de les guies, disseny i altres ...

Una de les coses més entretingudes és , com sempre, la portada del llibre.

Aquesta és la primera imatge amb la qual es troba el possible lector i , per tant, ha de parlar bé del contingut del còmic.

M'entretinc força en aquest procés i, a més, utilitzo originals de gran format per a que puguin ser reproduïts amb qualitat.

Aquí us presento el primer projecte de portada, amb el primer esbós que vaig preparar. En ell s'hi havien de veure l'Elisabet Serrallonga en primer pla i al seu darrera el seu pare. El paisatge de fons era nevat i amb una de les façanes de Fort Liberia.

Una vegada finalitzat, però, hi detecto dos errors: el cos de la noia està desproporcionada i no lliga el fet que hi hagi el bandoler sorrut i la seva filla fent una rialla. Vaja, torne-m'hi.

dijous, 16 d’agost del 2012

UN LLIBRE MOLT RECOMANABLE: REBELS A TRAMUNTANA



Gràcies a una recomanació del bloc de l'amic Fèlix Rabassa i Martí (larenaixensa.blogspot.com) vaig poder accedir i trobar a la llibreria "Rebels a tramuntana", novel·la escrita per Joan Soler i Amigó i editada per Columna Editorial l'any 2003.

De què va Rebels a tramuntana?. Doncs precisament de la revolta dels Angelets de la Terra i del complot de Vilafranca!.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941) és pedagog i escriptor, interessat en la recerca i difusió de la cultura popular. L'any 2003 va obtenir el III Premi Leandre Colomer de Novel·la Històrica per aquesta obra que relata els, força desconeguts, fets de la Revolta dels Angelets al Vallespir i el Conflent.

Permeteu-me utilitzar directament la descripció de la novel·la que fa en Fèlix Rabassa:

"La novel·la relata la revolta liderada per Josep de la Trinxeria, pagès de Prats de Molló, i els patriotes guerrillers anomenats “angelets” que es va desenvolupar entre 1667 i 1675, i el complot de Vilafranca de Conflent. Hi apareixen personatges entranyables com en Nazari, un jove pastor del Conflent, o la Blaia, filla d’una família immigrant occitana instal·lada a Badalona, així com una colla d’angelets de la terra fidels a en Trinxeria, que lluitaran contra els francesos a les comarques del nord i del sud del Pirineu. Altres angelets, personatges de ficció, són en Temme, dit Bordegàs Gavatx, la seva amistançada Gracieta, anomenada la Vailet, en Ferriol, en Carana, en Caragravada o mossèn Hug, i d’altres foren reals, com en Joan Miquel Mestre, dit l’Hereu Just, en Lambert Manera, en Damià Noell i en Martí Llutero. Els nobles catalans, Manuel de Descatllar i Carles de Llar, que dirigiren el complot de Vilafranca de Conflent, que també pretenia expulsar els francesos dels comtats del nord, al costat de la frívola filla de Carles de Llar, són presentats a la recta final del llibre. Festes populars nord-catalanes com el ball de l’Ós de Prats de Molló o la Setmana Santa de Perpinyà són descrites amb mestria per l’autor, especialista en cultura popular.

L’obra és ben escrita, conté moltes dades històriques que ajuden a contextualitzar els fets, sense que això sigui un inconvenient per a una lectura àgil i atrapa el lector, amb les seves aventures, des de bon principi, transportant-lo al Conflent, el Vallespir i el Rosselló del segle XVII. “Rebels a tramuntana” hauria de ser lectura obligatòria a tots els instituts de la Catalunya del Nord on s’hi ensenya en català, però també als Països Catalans sota administració espanyola, perquè a través d’una lectura amena, els joves estudiants aprendrien que a mitjan segle XVII els catalans varen lluitar, alçant-se en armes contra els exèrcits estrangers que ocupaven el nostre país".

Per a mi aquesta recomanable novel·la va ser tota una descoberta i no cal dir que la lectura de les seves pàgines em va traslladar a l'acció d'aquells convulsos anys dels comtats nordcatalans. Retrobant-me amb personatges i fets històrics que he traslladat al meu còmic amb més o menys llicències històriques.

L'autor relata en forma de novel·la aquells fets i hi incorpora els elements de collita pròpia per a fer el relat més complet, però sense es perdi en cap moment el fil històric dels fets més veraços. Per això crec que aquesta novel·la  és la millor aproximació que podem fer a la història dels Angelets de la Terra.

Crec que l'autor va saber incloure en el seu relat els moments més dramàtics d'aquella història i les sensacions dels protagonistes , com també la descripció detallada dels llocs i dels paisatges i dels costums d'aquells temps, cosa que ens trasllada amb veracitat al Conflent i el Vallespir revoltats del segle XVII.

La fidelitat i el compromís amb el país dels protagonistes, des d'en Trinxeria fins a Manel Descatllar, descrits per Joan Soler i Amigó converteixen el relat en aquesta mena de poema èpic a la lluita per la terra que a mi tan m'agrada.

És un llibre molt recomanable per a conèixer la història , gaudir d'un text molt ben escrit i adquirir sensacions vibrants sobre la Revolta dels Angelets de la Terra i els seus protagonistes.

Per indicació d'en Fèlix Rabassa vaig poder aconseguir aquesta edició a la Llibreria les Voltes de Girona, que molt amablement van encarregar-lo a l'editorial.