EL VIVER (1)

Dalt de l'altiplà de Sornià (Sournia en francès) hi trobem el petit poble de Viver, a la comarca de les Fenolledes.

La característica principal d'aquest petit poble de noranta habitants envoltat de natura, és el perfil del seu castell. Per les restes que en romanen dempeus deduïm que en el passat devia ser una fortalesa força espectacular, un castell fronterer de quan la comarca era catalana i limitava amb terres gal·les.

Serrallonga hi feia estada tot sovint, quan s'amagava més enllà de la frontera. Així ho feu en el primer viatge a França, l'any 1626:

"Y de alli me passi en França y arribi al Viver y doni a mossur del Viver la dita carta y alli me tingui dit del Viver alguns dos mesos y jom feye dir Hieronym Camps ques lo nom que la carta que jo portave deye y allent en lo maig men volgui tornar en Cathalunya ym despedi del mossur del Viver y ell me feu una carta per a Thomas de Banyuls fill del senyor de Anyer"

Com veiem, el mateix senyor de Viver va escriure una carta que permeté a Serrallonga presentar-se al Tomàs de Banyuls. En la declaració sumarial la Joana Massissa explica com en la seva estada al Viver ella s'allotjava a l'hostal del poble, mentre que en Serrallonga ho feia al castell del senyor del lloc.

En una altra ocasió en Serrallonga relata com regala un gos de caçera al seu amfitrió:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me deixa la su amula per anar jo a cavall y de alli dit corder (un corder de Rupit que acompanyà en Serrallonga en aquell viatge en el que estava malalt) y jo tots dos nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de al Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat".

"y arribat en França ani dret al Viver ahont estigui una passada malalt y quant lo dit corder sen torna ab la mula de dit Tallades jo li encomani quem portas un gos de cassa que ja li digui hont lo trobaria que jol havia promes al fill de mossur del Viver y dit corder lo ana a cercar hil me porta...".

El lloc, a banda d'en Serrallonga, també havia de ser refugi d'altres bandolers catalans:

"him digue que en Guiller Clavell li havia dit si hi hauria lloch pera ell alli en França y jou digui a mossur del Viver lo qual me respongue quel fes venir que bastave que fos amich meu", "al cap de uns quants dies ja dit Guillem Clavell fou aqui yns estiguerem al Viver fins a prop de les festes de Nadal que jo men volgui tornar en Catthalunya a mudarme de roba".

ELS BANDOLERS CONTRA EL BARÓ D'ANYER

Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros, bandolers de mala vida , havien causat problemes fins al mateix baró d'Anyer.

Francesc Ros , natural d'Anyer, havia estat capturat i s'havia escapat de la presó d'Elna. Joan Borriol, francès resident a Anyer i Bernat Pellicer, que havia arribat a acompanyar en Serrallonga en alguna ocasió, campaven per la baronia d'Anyer segons un procès criminal instruït en la cort de la baronia. 

En una ocasió robaren un pedrenyal a Joan Malart, un criat del baró: "y arribant un minyo hanomenat Juan Malart que estave al cervei de dit senyor de Nyer ab un pedrenyal de 3 palms que haportava de casa del pedrenyaler y los predits li isqueren essent ja aquell dins dita plassa forana del castell y li robaren y li llevaren dit pedrenyal ... y li amenaçaren que si estava mes en cervei de dit senyor lo matarien".

"Y comesos dits delictes se retiraven en casa del rector de Nyer e no contents de asso publicaven que qual persona que cervis ho estigues en servei de dit senyor lo matarien en tant que un criat ce despedi y sen volgue anar y altre criat valencia anomenat Melcior Lopes sen fugi de nits de tal manera que dit senyor de Nyer resta sol y vui esta cens cervei ni troba ningu que gose posarce en son cervei per temor de que nols maten".

Segons el relator els tres bandolers feien amistat amb dels tres fills del baró Francesc de Banyuls: "los sus dits tres anomenats causan las juventuts que los tres fills del dit senyor de Nyer fan contre llur pare ...de tal manerade las voluntats de aquells quels fan fer tots els desbarats que volen y gastan ab ells la azienda de llur pare". 

O sigui els tres fills del baró (dos d'ells, Tomàs i Marc Antoni, amics d'en Serrallonga) havien perdut respecte al pare i es dedicaven a la mala vida amb els bandolers que corrien per Anyer. Tot plegat , un episodi de la duresa d'aquells temps i de les inquietuts que causaven aquells bandolers, ja no sols entre els vilatants, sinó també en l'autoritat nobiliària del lloc.

ELS BANDOLERS DEL CONFLENT I LES DONES

Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros eren tres bandolers que l’any 1633 rondaven per Anyer fent malifetes “van vull encara acodrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs aixi en los llocs poblats de la dita vegueria de Conflent com per camins reals y altres parts de aquella causant molts escandols y inquietuts cens temor ni respecte a Deu ni a la iusticia”.

De Bernat Pellicer  descriuen com “estava publica y escandalosament amancebat ab la muller de Marti moliner y arrendador del moli que dit senyor de Nyer te en dit lloc” i que amenaçava el moliner de matar-lo “sino concentia al amancebament”.

La conseqüència d’aquesta “relació sentimental” la va acabar pagant malauradament la dona del moliner:

“y lo dit compellit del onor fou forsos de matar com mata per causa de dit Pellicer a dita sa muller ab una punyalada als ultims mesos del any 1632”.

“Mes es dit Pellicer ome de tan mala conciencia que no se sap se cie confessat dos o tres anys fa y martirisa a sa muller a bastonades”.

Aquest episodi ens demostra molt clarament el tracte que rebien en aquella època les dones i la poca consideració que tenien per elles aquells homes brutals. Un aspecte ingrat de la nostra història, que queda molt ben exemplificat per aquest Bernat Pellicer.

En el cas de Joan Petit Borriol el procés sumarial explica com “apres de aver estat publicament amancebat ab una dona viuda a casat sens dispensa ab la filla de aquella y no volent li donar en aquest bisbat llicencia per esposarce cen ana en França y alla ce esposa del modo que ell avui viu y te en sa casa a les dos concubinas mare y filla en nom de muller y sogra ...”.

TERRA DE BRUIXES I BANDOLERS A ARBÚCIES

Aquest cap de setmana es celebra a Arbúcies (Selva) la segona edició de la Fira Terra de Bruixes i Bandolers.

Durant dos dies ens proposen diferents activitats: fira de productes artesanals i gastronòmics, animació, tallers i jocs infantils, rutes guiades, jornades gastronòmiques i conferències.

Jo hi seré amb una parada de venda i dedicatòria de còmics d'en Serrallonga.

El dissabte a les 12 del matí, al museu de la Gabella, també faré la presentació de la guia d'itineraris El tresor d'en Serrallonga, amb la aprojecció del curt La caiguda del mas Serrallonga.

Hi esteu tots convidats.

Podeu trobar més informació a: Fira Terra de bruixes i bandolers.

EL CASTELL DE LA ROCA, REFUGI DELS ANGELETS DE LA TERRA

De la mateixa manera que el castell i la capella de la Roca van ser un dels refugis on va fer estada en Joan de Serrallonga, en el meu nou còmic també he utilitzat aquest escenari.

En concret l'utilitzo com a lloc de trobada dels Angelets de la Terra del Conflent.

La nostra estada a Anyer em va fer adonar de la importància de conèixer abans els escenaris per al còmic. En el castell de la Roca no hi havíem estat i en dibuixar-lo em va sortir en castell de dimensions més grans del que és el veritable recinte històric. 

El  castell feudal de al Roca es a construir dalt d'un espadat rocós i les seves dimensions de no eren gaire amples. Tot i que hi falten parts , segur que no era tan gran com jo l'havia imaginat a partir de fotografies.

Malaurament, però, en la nostra visita vam poder veure com les estructures estan actualment força malmeses (no així l'antiga capella del castell, que està totalment restaurada ). En el cas que no hi hagi una consolidació dels murs que queden dempeus, existeix el perill que s'ensorrin alguns panys de paret.

Perdre aquest patrimoni històric seria una gran desgràcia. Confiem que , veient els esforços que es fan a la Catalunya Nord per a posar en valor el seu patrimoni - com ja ha fet l'Ajuntament d'Anyer amb el castell del segle XVI- , això no passi.

EL CASTELL DE LA ROCA (i 2)

Però el castell de la Roca també havia estat escenari d'altres episodis amb els bandolers que en aquell temps rondaven per tota la comarca.

Un episodi el relata, en el sumari d'en Serrallonga, Joan Mallart, un veí d'Anyer:

"Venint jo testimoni de l'aigua del riu y aportantla en lo castell de dit lloch de Anyer quant vas ser devant del primer portal de dit castell viu que eixia corrent un criat del illustrissimo senyor Francisco de Banyuls senyor de Anyer y aqueix me digue que dexas las dorias y que anas corrent avisar a dit senyor que here baix al lloch y donarli havis que mataven a Barthomeu Botet ..."

"... y viu jo testimoni que Francisco Ros Juan Petit Buriol y Bernat Pellicer - els tres bandolers- sen manaven aquell pres -a Bartomeu Botet- y lligat deves Nostra Senyora de la Rocha ahont lo tingueren aquella nit fins que fou alguna hora antes del dia que sel ne aportaren al lloch de Marians y quant sel ne aportaven a Nostra Senyora de la Rocha viu jo testimoni quel portaven lligat y estacat y tambe que he hoyt a dir publicament que li llevaren al dit Botet dos pedrenyals y tambe la polvora del flasco".

"... li amanassaren que sino sen anave de Anyer lo matarien y antes de dexarlo anar lai feren prometre y aixi sen ana per temor".

EL CASTELL I LA CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA ROCA (1)

En la nostra darrera visita a Anyer vam caminar els dos quilòmetres que separen el poble del castell de la Roca o capella de Nostra Senyora de la Roca.

Hi vam descobrir aquesta espectacular ermita fortificada, justament a la sortida de l'esquerp engorjat del Riu Mantet, que s'ha obert en les inestables i plegades pissarres. A prop hi queda l'aiguabarreig amb la Tet, que també acaba d'eixir de l'engorjat dels Graus de Canavelles. En aquesta complicada geologia, s'hi afegeixen les diferents deus d'aigües caldes, com la d'En o la de Toés. L'ermita es citada al s.XI com el castell de la Roca d'Anyer, aixecada pels carolingis. 

Va ser el castell feudal dels barons d'Anyer durant l'Edat Mitjana, fins que van construir el nou castell senyorial en el mateix poble, a partir del segle XVI.

El lloc és espectacular, amb un entorn ferèstec amb parets rocoses que cauen verticalment al riu Manet i durant la nostra visita no vam poder estar de rememorar l'estada que en aquest mateix lloc hi va fer en Serrallonga durant una de les seves fugides al Conflent amb la Joana Massissa:

"Pujats dalt -del castell d'Anyer- nos isqueren a la porta dits March Antoni de Banyuls i altre son germa pett i tots junts nos ne entrarem en la cyuna ahont trobarem ja fet un bell foch y ells dits dos cavallers se estigueren conversant ab nosaltres molt gran estona que ere ja mes de mitja nit y en dita cuyna soparem y apres de haver sopat nos digue lo dit March Antoni de Banyuls quens ne anassem en una capella quey ha un tros enlla que li diuen Nostra Señora de la Roca ahont dit March Antoni nos envia que menyar..."

Després de passar una nit a la capella, Serrallonga i la Joana tornaren a Anyer:

"... y apres de havernos fets estar en dita capella nos feu traurer de aquella lo dit March Antoni de Banyuls yns feu acomodar en una pellissa ahont estan les mules la qual pellissa es junt al castell".