dijous, 3 de juny del 2010

REDESCOBRINT LA DORDONYA FRANCESA




El darrer cap de setmana del mes de maig vam fer una escapada amb la família a una regió del centre de França (a quatre hores en cotxe) que ens encanta: la Dordonya.

La tardor de 2005 vam descobrir aquesta regió màgica, en concret a la zona del Lot i el parc del Quercy, i enguany vam concentrar-nos en la comarca del Périgord negre.

Es tracta d'una regió rural i turística, molt marcada per la història (des dels importantíssims vestigis dels primers homes prehistòrics fins a la Guerra dels Cent Anys).

És un veritable plaer pels sentits perdre's per aquell paisatge, amb tots els verds de la primavera en aquesta època i amb tots els colors de la tardor quan arriba el mes d'octubre. Acompanyats sempre pel suau riu Dordonya que ha format la gran vall.

Per als que ens agrada la història , no hi racó sense un poble de postal, un altiu castell medieval dalt d'una paret rocosa o una fortalesa renaixentista emergint al mig d'un bosc de nogueres. Sense oblidar la capital Sarlat, una petita ciutat que s'ha mantingut igual com era centúries enrere.

Per als que ens agrada el plaer de la bona taula, sols dir que aquesta és la capital del foie, del confit i del magret d'ànec.

Hi ha tantes coses per veure, per tastar i per a sorprendre's que és impossible fer-ho en aquest bloc. Us deixo un enllaç i us animo a anar-hi un dia, segur que en quedareu encantats:
- Turisme Périgord

dimarts, 25 de maig del 2010

CONFERÈNCIA A VILANOVA DE SAU


El proper diumenge 6 de juny s'organitza a Vilanova de Sau la "XIX Fira d'Herbes Remeieres" i els organitzadors em van proposar de fer-hi una conferència .

La he titulat "Darrera les passes del Fadrí de Sau" , el conegut lloctinent d'en Serrallonga que va néixer i viure al poble de Sau, en l'actual terme de Vilanova.

La conferència repassarà la història de Jaume Melianta, àlies "Fadrí de Sau" i l'acompanyaré amb un passi de fotografies que repassarà visualment la vida del bandoler. Un personatge prou atractiu i també amb molta història.

La conferència serà a dos quarts de vuit del vespre.

La proposta de Vilanova de Sau - passar un dia en aquest magnífic lloc amarat d'història i bon paisatge, conèixer el món de les herbes remeieres i la història d'un personatge tan popular d'aquella terra- és mols atractiva. No hi falteu!.

Podeu consultar el programa de la fira a:

XIX Fira de les herbes remeieres

divendres, 30 d’abril del 2010

dissabte, 10 d’abril del 2010

PRESENTACIÓ DE "SERRALLONGA BANDERA NEGRA"


El proper dilluns dia 19 d'abril fem la presentació del nou còmic a Santa Coloma de Farners, a les 8 del vespre, a la biblioteca Joan Vinyoli. Hi esteu tots convidats!.

SERRALLONGA 1987 (i 12)






Aquestes són les darreres pàgines de "La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga", el còmic que vaig publicar l'any 1987 sobre la biografia del bandoler.

Espero que llegint totes les que he anat penjant des de l'octubre de l'any passat us podeu fer una idea de la història del nostre Serrallonga.

Més endavant ja comentaré en una entrada el treball de Joan Món i Pascual, autor del llibre que em va servir per a fer el guió.

dijous, 25 de març del 2010

LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA




Les fotografies que acompanyen aquesta entrada demostren la trista evolució que ha patit el mas Serrallonga de Querós, avui terme municipal de Sant Hilari Sacalm.

La primera és dels anys cinquanta del segle XX i la darrera és l'estat que actualment presenta. El mas està totalment enrunat i guanyat per les bardisses i la vegetació, envoltat d'una plantació de pins.

En el moment de repressió més cruel contra el bandoler Serrallonga i els seus, aproximadament vers l'any 1628, les autoritats havien fet enderrocar el mas.

El batlle de Sant Julia de Vilatorta apuntava en el llibre de comptes municipals els ingressos "per haver anat dos vegades a Carós per ordre del Sr. Virrey a derrocar la casa y desfer los fruyters de la casa de Serrallonga".


Tot i així Margarida Serrallonga, ja vídua del bandoler, va aconseguir permís del virrei per a tornar a edificar el mas a partir de 1634 i tirar-lo endavant tota sola.


El que no van aconseguir les autoritats reials, en la seva lluita contra el bandoler, ho ha aconseguit el pas del temps i l'abandonament dels masos de muntanya. Seria una llàstima que d'aquí uns anys aquest històric lloc fos, solament, un trist record.