Itinerari d'en Serrallonga : Ca l'Agustí

El tercer i definitiu mas de l'itinerari del bandoler és Ca l'Agustí al veïnat de Castanyet, al terme municipal de Santa Coloma de Farners.

Entre els fautors i col·laboradors del bandoler hi trobem gent de diferents masos a les Guilleries i uns d'aquests eren la vídua propietària del mas i els seus fills.

L'itinerari vital d'en Serrallonga per les Guilleries acaba aquí, doncs fou en la vigília de Tots Sants de l'any 1633 quan fou capturat a Ca l'Agustí i conduït llavors a Barcelona, per a ser torturat i ajusticiat.

Cal observar que l'hereu de Ca l'Agustí, com d'altres pagesos de la contrada, tot sovint formava part de la quadrilla d'en Serrallonga. La pressió exercida per la justícia aconseguí que aquest delatés el bandoler i facilités la seva captura el dia 31 d'octubre de 1633.

Antoni Sala, el fill clergue d'en Serrallonga, va escriure en el seu "Llibre de notes": "A la vigilia de Tots Sants del any 1633, en Santa Coloma de Farnès fonch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnés. Lo predit fonch la vigilia y dejuny de Tots Santa a 31 d'octubre de 1633, y morí ab un suplici en Barcelona a 8 de janer del any de 1634".

Itinerari d'en Serrallonga : el mas Serrallonga

Fotografia extreta del blog de Lluís Balasch (Masies de les Guilleries i el Collsacabra)

L'any 1618 en Joan Sala havia deixat el mas de Viladrau on nasqué i va trobar feina a Queròs.

El dia 11 de març de 1618 foren concordats capítols matrimonials entre Joan Sala i Ferrer i Margarida Serrallonga i Tallades, la pubilla del mas Serrallonga del qual prendria el sobrenom el famós bandoler.

El matrimoni va tenir cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Baltasar i Isidre. L'Antoni va seguir la carrera eclesiàstica i va escriure el "Llibre de notes" on va deixar narrada la història familiar.

El mas Serrallonga es troba documentat des de l'any 1335 i es troba situat dalt d'una serralada que domina el Collsacabra.

Malauradament però, avui en dia es troba quasi enrunat i convindria un esforç per a mantenir dempeus el que queda de la construcció. Més si tenim en compte que el mas va tornar a eixir i sobreviure després de la detenció d'en Serrallonga.

L'any 1633, quan el bandoler fou ajusticiat, els masos de la família foren enrunats com a càstig. L'esforç de Margarida Serrallonga li va permetre aconseguir amb rapidesa la llicència del virrei per a reedificar la casa.

Seria força trist que el que no va poder fer l'autoritat en el seu moment -fer desaparèixer les traces del bandoler sobre la seva terra- ho aconseguís fer l'abandonament que acompanya l'inexorable temps.

Itinerari d'en Serrallonga : la Sala de Viladrau

Hi ha tres masos encara que donen forma a l'itinerari vital d'en Serrallonga:

- La Sala de Viladrau
- Can Serrallonga a Sant Hilari Sacalm
- Ca l'Agustí a Santa Coloma de Farners

El bandoler va regnar a les Guilleries en el temps del seu màxim explendor i resseguir aquest paisatge, encara ferèstec en molts llocs, ens permet evocar la seva presència.

Però físicament aquests tres masos esdevenen l'espai més immediat on ell va viure i configuren el seu itinerari vital: el mas on va nèixer, el mas on es va casar i va viure i el mas on fou traït i fet presoner.

El primer d'ells és la magnífica masia de la Sala de Viladrau.

Trobem documentat el mas des del segle XIII i és un magnífic exemplar de masia fortificada amb una torre de defensa, edificada en un magnífic paratge natural del municipi de Viladrau.

Els Sala eren els senyors del mas i una de les famílies més importants del lloc. Amb l'arribada de temps difícils marcats per males collites, la pesta i les guerres, aquesta fortalesa familiar va anar debilitant-se.

El pare del bandoler, de nom també Joan Sala, es va casar el 1572 amb Joana Ferrer de Sant Pere Desplà. Fruit d'aquest matrimoni van nèixer sis fills: Antoni (l'hereu), Anna Maria, Rufrasina, Marquesa, Joan i Baltasar.

En Joan, qui esdevindria bandoler, va nèixer el 1594 , essent batejat el 23 d'abril.

L'any 1598 Joana Ferrer va morir a causa d'un part i el pare es va casar amb Margarida Terrades. D'aquest segon casament van nèixer tres nois: Pere, Joan i Segimon, tots tres també esdevindrien bandolers.

CORSARIS MALLORQUINS

"Entre corsaris i bandolers l'ajuda és obligada", respon la capitana a en Serrallonga quan aquest li demana ajuda.

El cert és que els cors mallorquí i l'eivissenc era dels més temuts de la Mediterrània, junt amb tots els que provenien de la costa magribí.

Aquests navegants , que a diferència dels pirates posaven el seu servei a mans de qui millor els pagava, van senyorejar per les aigües de la nostra mar durant segles. Alguns d'ells eren moriscs expulsats a partir de la derrota del regne de Granada i que no van poder trobar altra ocupació que piratejar per tota la costa del país que s'havien vist obligats a deixar.

Tots els Estats del sud d'Europa es feien amb el servei dels corsaris, pagant-los per a que aquests abordessin naus d'Estats amb els que s'estava en competència o en guerra.

Durant la Guerra dels Segadors les autoritats catalanes van arribar a pagar el servei de corsaris i a crear un servei corsari propi per atacar galeres i galiots espanyols que actuaven vora la costa catalana.


El vaixell corsari per excel·lència era el "xabec", una nau d'orígen àrab i de vela llatina. La seva velocitat i artilleria la van convertir en la nau més temible i eficaç de la Mediterrània.

Castanyet

Durant el període de màxima activitat Serrallonga va trobar protecció en diferents llocs i per part de diferents estaments i personatges.

Nobles nyerros, pagesia benestant, alguns batlles i autoritats... i també en l'estament eclesiàstic.

És així com en les seves fugides a la Catalunya Nord trobava refugi en monestir o com alguns abads li preparaven cartes per a nobles o mitjans de transport. Des del monestir de Banyoles al de Sant Pere de Roda, des del de Sant Joan de les Abadesses al d'Elna.

I dins les Guilleries també diferents rectors , com el de Castanyet, a Santa Coloma de Farners:

"La primera vegada que men aní a França, que fou per causa de la gran persecució que sufriam, diguí al Rector de Castanyet, que , ja que'm feya tant del amich, me fes lo favor de veure si trovaria a Girona algun Senyor qu'em recomanás a Monsieur del Viver a França, ahont vo´lía anármen; y dit Rector me digué que me'n proporcionaría alguna, com aixís ho feu en efecte".

LA RECUPERACIÓ DEL BALL D'EN SERRALLONGA

(Fotografia: El ball d'en Serrallonga a Tortellà, de Francesc Subiranas)

Anys enllà una de les activitats festives més populars a l'entorn del bandoler era l'anomenat "Ball d'en Serrallonga".

Es tractava d'una mena de ball rudimentari de plaça que tenia com a personatges el mateix Serrallonga, la Joana i els seus bandolers, que representaven la formació de la quadrilla presentant-se cadascun al cap de colla i cantant les seves virtuts per a formar-ne part.

Va ser un dels entremesos de festa major més populars a tot el Principat i a la Catalunya Nord i es va anar perdent.

En els darrers anys, per sort, s'ha produït una recuperació de la cultura popular tradicional i hem assistit a la rehabilitació del ball en alguns municipis catalans.

L'any 1980 el ball es recupera a Vilafranca del Penedès i, a partir d'aquí, a molts altres municipis catalans i també a la Catalunya Nord.

A les comarques gironines podem assistir a la seva representació al poble de Tortellà (Garrotxa) on cada primera quinzena del mes d'agost organitzen la "Festa del Ball d'en Serrallonga".

I també a Sant Hilari Sacalm (Selva) , on el ball s'integra en el programa de la festa "Torna en Serrallonga" cada tercer cap de setmana de setembre. Una cita inel·ludible per a gaudir d'aquesta activitat.

LA CREACIÓ DEL MITE

L'endemà mateix de la seva mort l'any 1633, en Serrallonga ja començava a esdevenir un personatge mític català ajudat no sols per la història, sinó també per les creacions que el poble produïa al voltant de la seva figura.

Literatura de fil i canya, cançons, auques, el popular Ball d'en Serrallonga ...

Més endavant, durant la Renaixença, Víctor Balaguer va recuperar el mite i li va donar consistència com a heroi català amb les novel.les "Don Joan de Serrallonga o els bandolers de les Guilleries" i "La bandera negra". Aquesta darrera, una continuació amb la Joana Macissa com a protagonista de la lluita del bandoler.

Van seguir obres de teatre i fins i tot, l'any 1948, el film "Don Juan de Serrallonga" que valdria la pena recuperar.

L'any 1985, amb motiu de la publicació del meu primer Serrallonga a la revista Ressò, vaig fer uns articles que volien resumir tota aquesta producció al voltant del gran bandoler de les Guilleries.

Una producció que demostra el pes que ha tingut en Serrallonga en la cultura popular des de fa segles.