dimarts, 17 de desembre del 2019

LA TARDOR DES DEL PUIGSACALM






Tenia pendent de fer una caminada molt popular i coneguda però que tenia en llista d’espera de fa temps: el cim del Puigsacalm.

Hem optat per la ruta de coll de Bracons, tosells Xic i Gros, cim de Puigsacalm, rasos de Manter, Sant Bartomeu de Covildases i  coll de Sant Bartomeu.  Una ruta circular de 10,65 quilòmetres totalment assequible, amb només la petita dificultat de les grimpades als tosells (reconec que grimpar no està fet per a mi).

Què dir d’aquesta ruta? Suposo que de tan coneguda poca cosa es pot afegir. 

En ella hi ha coses que sempre hi trobarem: el paisatge o   les vistes  panoràmiques  a tots els punts cardinals possibles.

I després hi ha les coses que trobarem segons el moment, l’estació, la climatologia... Les variables que fan que una caminada en el mateix lloc pugui ser diferent . Aquestes són les que nosaltres hem gaudit avui: un dia assolellat que il·luminava els colors , el mantell de boires sobre Osona, els cims nevats del Canigó  en la llunyania, els colors de la tardor de les fagedes...

Una ruta molt recomanable. Per això és tan popular.

divendres, 13 de desembre del 2019

LA "CRIDA DEL SUD" A RABAT






Cada cert temps sentim la “crida del sud” i fem una escapada al Marroc. En aquesta quarta visita al país del  Magrib hem visitat la ciutat imperial de Rabat i la veïna Salé, a banda de fer una escapada fins a Casablanca.


Rabat és una perla atlàntica, capital del Regne avui , però antigament una extensió de l’antiga  Colònia Sala romana.


La Salé històrica i la Salé nova (Ribat) van arribar a esdevenir la República de les Dues Ribes, la capital dels de corsaris i pirates berebers que van assolar els mars.  Sota el protectorat francès l’europeïtzada Rabat es va convertir en la capital del país i Salé va conservar l’autenticitat musulmana.


La seva convulsa història es percep en les muralles i bastions. La vida de les dues ciutats es tasta plenament en les seves medines.


I per aprofitar encara més el viatge: una escapada a la icònica Casablanca. Una ciutat associada a una pel·lícula en la nostra imaginació, però viva i real com qualsevol ciutat animada del gran sud.

dimecres, 4 de desembre del 2019

L'AVENC DE TAVERTET





El gran casal de l’Avenc és una masia de Tavertet, de façana noble i situada en un entorn privilegiat, molt carregada d’història. LAvenc primitiu data del segle XIII i la part nova del 1559, suposadament construïda per picapedrers gascons. Algunes de les portes són adovellades, d’altres, a la sala gotico-renaixentista, són esculpides, i les finestres de la façana tenen llindes cisellades. El casal va ser habitat fins a mitjans del segle XX, moment en el que només es feia servir per aixopluc de bestiar. Els anys noranta , sortosament, va renéixer, essent rehabilitat i funcionant avui en dia com a establiment de turisme rural.

Entres les moltes històries viscudes per l’Avenc no hi falten les que el relacionen amb en Serrallonga i la quadrilla de les Guilleries:

“Conech molt be a Pere Arau de Tavertet que es amo de la casa dita l’Avench y en sa casa som estats yo y los demes lladres moltes vegades que dit Arau nos donave de menyar y a beurer ab molta amistat y abundantment y en lo bosch nos ne ha portat en ocasions que nosaltres teníem o portàvem presos pera composar fent cap per aquelles parts de Tavertet y faltant-nos la provisió de menyar y beurer hu de nosaltres anave en casa dit Pere Arau a avisarlo y dit Arau en lo punt nos enviave molta provisió de pa y vi formatges y altres coses y una vegada me recorda quens envia sis pans grossos”.

L’Avenc va ser un dels masos on es bandolers eren proveïts de menjar i beure per l’amo, però en una ocasió també s’ho varen agafar ells mateixos, robant un xai del ramat de la casa per a menjar-se’l tots els de la quadrilla. Com diu en les seves declaracions Maria Àngela Quer , una dona del mas Giralgós de Sant Joan de Fàbregues que havia anat segrestada amb la quadrilla, en les seves declaracions: 

" Y'm recordo que un die de estiu jo'm trobava en la fageda dle mas Pandís y viu que lo dit Juan Sala Serrallonga amb Hiacinto Rourell de Ardonla que jo'l conech, portavne un moltó que'l havien robat de la casa o heretat del Avench de Tavertet".

La masia es troba situada al costat mateix del cingle que porta el seu nom. Com totes aquestes contrades, aquest cingle també originà una llegenda:

“En un forat del cingle de l’Avenc de Tavertet hi vivien uns frares que no es deixaven veure mai. Qui volia desempallegar-se d’algú el deixaven lligat davant del forat i els frares se l’enduien cap a dins.

Això, aquest servei, fou utilitzat per bandolers amb les persones que segrestaven: Sense anar més lluny, diuen que els pilots d’or que es donaren per a rescatar l’amo del Bac (segons una altra llegenda segrestat per la quadrilla d’en Serrallonga) varen anar a parar a mans d’aquests frares. Ja sabem que on hi ha hagut frare, sempre hi ha hagut or”