EL BANDOLER SIMON SUBIRATS DE LES PLANES

Per a fer-nos una idea de com podia ser un bandoler sense ofici i sense casa, podem llegir en el procés sumarial el cas d’en “Simon Subirats altrament dit Simon de la Baldiria de les Planes” qui és descrit pel procurador fiscal com a un “fadrí vagabundo lladra publich y margener qui va rodant per aquí divagant sense fer feina ni jornal armat de sos pedrenyals curts de menor mida de quatre palms y també de pedrenyals llarchs per vilas y llochs poblats y fora de elles y ab quadrilles de lladres publichs y signantmanet ab la quadrilla de lladres de Joan Sala y Serrallonga lladre de pas cap de quadrilla”.

Trobem aquest personatge complicant la vida als habitants del lloc.

El març de 1628 Simon Subirats i altres cinc o sis lladres de la quadrilla de les Guilleries, fent-se donar de sopar al mas Vila de la parròquia de les Planes, masia a la qual arribaren i on ell va dir que era el Fadrí de Sau per a fer més temor i respecte als pobres habitants del mas. Després es feren donar diners, al·legant que “tenien menester diners que venien de una brega que havien tingut y que eren restats sense capes ni sombreries y quen tenien de comprar y axi que lo amo de la casa quels dones les hores en lo punt deu ducats sinó quel matarien”.

En el procés sumarial es recullen testimonis d’aquell assalt, entre els quals hi ha el de Miquel Estanyol, agrícola i propietari del mas Estanyol d’Amunt de Cogolls, on testimonia que “dilluns prop passat que comtavem tretsa del corrent y present mes de mars me trobi yo en casa de na Prat hostalera de las Planas al vespre que sopi y dormi en sa casa en companya de Pau Vila y tal corder de Rupit y Joan Noguer de Parsers y Barthomeu Carreras de Sant Feliu de Payarols y a la que fou entrada de nit arribaren en dita casa Simon Subirats dit Simon de na Baldiria, Ignasi Pares de les Planes y Baldiri Crous de Sant Genis ça Costa tots armats de sos pedrenyals ... y entengui que aquella nit no duptaran de anar a casa de Barthomeu Vila pages del mateix lloch de les Planes y de desafiarlo”

PER LES MASIES DE LES PLANES D’HOSTOLES

La muntanya de Llebó, prop de Sant Martí Sacalm.

El pas dels bandolers de les Guilleries per aquest municipi queda acreditat en diferents episodis descrits en el procés sumarial d’en Serrallonga, en els quals trobem masies assaltades pels bandolers i també masies on aquests eren acollits.

Entre les assaltades  Can Torrent de les Planes d’Hostoles. Com explica el Fadrí de Sau en el procés sumarial:

“Lo dia e festa de Santa Llucia del any 1625 anant jo aquadrillat ab dit Joan Sala y Serrallonga ... arribarem tots armats de nostres pedrenyals curts y llarchs  en la casa de T. Torrent des Planas y en mig del dia nos ne entrarem en dita casa ab lo nom del rey y pujant dalt alguns de nosaltres y restantne altres baix a la porta espallant caxas y cobres robarem de dita casa cent lliures entre or, plata y ardits y una cadena de or petitona, algunes culleres de plata, alguns anells de or y algun poch de roba y fet dit robo nos ne anàrem deves Caros y sobre la rectoria nos partirem aquell per iguals parts que cadahu prengue sa part y jo la mia”.

Entre els fautors de la quadrilla hi trobem uns tals Roure i Petit “del lloch de les Planes los quals son molt grans amichs fautors y valedors meus y de dit Serrallonga y demes lladres de la quadrilla... recordantme que en lo agost del any 1630 trobantnos nosaltres en lo bosch den Noguer de Parces nos vingueren a trobar allí dits Petit y Roure y tots dos nos portaren molta provisió de pa y vi polvora pilotes y dos parells de sabates”.

També trobem un sastre de les Planes elaborant peces de roba per al Fadrí de Sau i per a Antich Gornès, un dels tres germans de La Cellera de Ter que formaven part de la quadrilla d’en Serrallonga. Les peces de roba les pagava Bartomeu Rubionet de Sant Martí de Cantallops i el sastre les feia als bandolers en una balma pels voltants de can Llebó on aquests s’amagaven . Així ho explica el Fadrí de Sau : “dits dos vestits  nos feu un sastre de les Planes que no li se el nom sinó que per sobrenom li diuen Dents los quals vestits nos feu en dita balma que may ell se mogue de aquella fins foren fets venint molt amenut en dita balma lo dit Rubionet y nosaltres tampoc nos ne moviam mentre dits dos vestits se feren del qual Bartomeu Rubionet feye jo molt gran confiança y en sa casa les hores estave per mosso Anthoni Melianta mon germà”.

Finalment, és irònic que a les Planes hi trobem també un personatge que va ser de tot alhora: fautor i perseguidor dels bandolers. Es tracta de Jeroni Pere Plana que va fer tots els papers de l’auca, passant de ser amic de bandolers a comissari reial, qui sap si amb poca diligència en aquest darrer ofici.

“Jo conech molt be a Hieronym Pere Plana de les Planes que es estat comissari y abans no fos comissari ere molt gran amich fautor y valedor de Serrallonga meun y altres lladres de la quadrilla”.

ROBATORIS AL CAMÍ RAL D'OLOT

 Les muntanyes del Far i Sant Martí Sacalm, per on descendien els 

bandolers de les Guilleries fins arribar al camí ral d'Olot.

La pairalia d'Umbert a Sant Feliu de Pallerols.

El camí ral d’Olot a Girona era un dels  espais freqüentats pels bandolers de les Guilleries per assaltar traginers. Trobem  diferents episodis descrits en el procés sumarial. 

Un d’ells el maig de 1630. Hi participaren en Serrallonga i l’Anastàsia Colobrans, aleshores la seva amistançada:

“nos posarem a pas en lo camí real qui va de la vila de Amer a la de Sant Feliu de Pallarols a efecte de robar los passatgers y  los primers que passaren foren T. Franch de Pineda T.Pol de Monfulla y un altre que també li deyam Pere Daltes als quals hisquerem en mig del camí real”.

Aquell assalt no va acabar bé per a les víctimes, atès que en voler-se resistir “nosaltres los tirarem cada hu un tir de pedrenyal ab los quals matarem a dit Pere Daltes y nafrarem a dit Franch y prenguérem al dit Pol de Monfulla y pres y lligat nol ne portarem per boschs y montanyes quel portarem pres alguns quinsa dies al cap dels quals vingueren a la volta de Osor sinch o sis homens  y portaren tres centes lliures per lo rescat”.

Prop de les festes de Nadal d’aquell mateix any 1630 la quadrilla també intentà un segrest que acabà frustrat, el del notari Umbert de Sant Feliu de Pallerols. Així ho relata el bandoler Pere Joan Paler en la seva confessió:

“Erem bon tros amunt de la casa dita lo Sabater de Susqueda prop de una casota ques diu la Muntada y determinarem de anar nos ne a posar a pas en lo camí real qui va de la vila de Sant Feliu de Pallerols a la vila de Amer y digue dit Serrallonga que havíem de aguaytar y prendrer y captivar a T. Umbert notari de dita vila de Sant Feliu dient que ere un home molt rich y quen hauriam deu milia lliures”.

Aquell dia el segrest no va reeixir atès que el notari Umbert no va aparèixer pel camí i no pogueren demanar el quantiós rescat. Es van haver de conformar amb un pobre botí de consolació, prenent als passatgers que passaren algunes capes de pastor, algun pedrenyal i altres petites coses que portaven els assaltats.