divendres, 12 de juny del 2015

SERRALLONGA A EBAY, O EL MÓN ÉS UN MOCADOR




En la darrera entrada del bloc he parlat del llibre “Serrallonga l’últim bandoler” de l’escriptor Llorenç Capdevila.

Es dona la circumstància que vaig descobrir fa temps l’article que il·lustra aquesta entrada. Es tracta d’una col·laboració de Llorenç Capdevila al diari “Segre” datada de l’any 2009 i que devia venir motivada pel seu interès pel personatge de les Guilleries que ell havia novel·lat.

En ell ens parla de la troballa que ha fet en la pàgina web d’Ebay. Es tractava , en el seu moment, d’un anunci d’un venedor eivissenc que havia posat a subhasta quinze fulls originals del segle XVII del procés sumarial al bandoler.

A Llorenç Capdevila, a banda de l’elevat import del preu de sortida de la subhasta (7.000 euros), li era estrany que algú pogués posseir i posar a la venda una part del procés sumarial original del bandoler i es preguntava quin valor tindrien i si eren realment originals.

Sí que ho eren d’originals, però no provenien del procés a en Serrallonga sinó de les visures o declaracions de testimonis arrel de la brega de la quadrilla i la mort de Cristòfol Madriguera que va tenir lloc amb els homes del batlle d’Osor l’any 1630.

Es tractava del procés del qual vaig parlar en aquesta entrada del bloc i del qual l’historiador Ramon Albets va realitzar-ne aquest article. Per tant , un document important, original i de primer ordre sobre el bandolerisme de les Guilleries. Al final, però, el document no es va vendre per Ebay sinó en una subhasta, l’any 2012, per un import de 2.800 euros.

Una curiositat que m’ha semblat interessant d’explicar atès que a més , com aquella teoria dels “sis graus de separació” que vol demostrar que el món és un mocador, he gaudit d’una coincidència amb allò que en Llorenç Capdevila va trobar l’any 2009.

El mateix venedor a Ebay del procés d’en Madriguera ha guardat i m’ha permès aconseguir ara un important document relacionat amb el bandolerisme.

Es tracta d’un exemplar dels “Capítols de la unio de la ciutat de Barcelona per expulsio dels ladres, bandolers y altra gent de mala vida” , datat del 20 de juny de l’any 1616, que passa a enriquir el meu fons particular sobre la història d’en Serrallonga i el bandolerisme català.

Un document força important, datat sis anys abans que en Joan de Serrallonga fes el seu pas definitiu al bandolerisme, i del qual en parlaré en una propera entrada del bloc.

dimarts, 9 de juny del 2015

"SERRALLONGA,L'ÚLTIM BANDOLER" DE LLORENÇ CAPDEVILA (2006)




L’any 2006 l’escriptor Llorenç Capdevila publicava la novel·la “Serrallonga, l’últim bandoler”, en la qual feia una nova aportació a la biografia novel·lada del famós personatge.

Professor de llengua i literatura i resident a Manresa, Capdevila demostra tenir un coneixement profund de la biografia del bandoler de les Guilleries, que li va servir per a compondre una trama que parteix d’una ficció, però que camina al llarg de tota la novel·la pels episodis autèntics de la biografia d’en Serrallonga. Per aquest motiu, doncs, el llibre esdevé una bona manera per a conèixer la història del cap de quadrilla.

La narració comença just en el moment de l’execució del bandoler a Barcelona, moment en el qual el protagonista, Pere Masvidal, estudiant i redactor de romanços, fill d’un notari de la ciutat,  escolta unes darreres i enigmàtiques paraules de boca d’en Serrallonga. A partir d’aquest moment el jove es veu empès a una recerca sobre el significat d’aquestes paraules que el portaran fins a les Guilleries.

La recerca del protagonista es realitzarà mitjançant entrevistes amb persones que van conèixer el bandoler : Margarida Tallades, el Fadrí de Sau –empresonat en una galera al port de Barcelona- , un  traginer que va topar-se amb el bandoler i la Joana Macissa.

L’autor utilitza aquestes entrevistes per a que els interlocutors expliquin al protagonista episodis viscuts al costat del bandoler. I és en aquest moment quan apareixen situacions verídiques com la mort de Miquel Berfull, l’assalt al mas Seguer de Jafre, assalts al camí ral, les fugides a França, el darrer refugi al mas Agustí de Castanyet ...

Amb la seva recerca, però, el protagonista també es veurà atrapat en una conxorxa per assassinar-lo, en la qual hi tindrà a veure el tresor d’en Serrallonga i alguns personatges verídics de la noblesa catalana del segle XVII, els quals l’autor ha sabut introduir en la trama.

La novel·la se’ns presenta així com una eina per a conèixer l’època , la història del bandolerisme català i la biografia del seu principal cap de quadrilla. Farcint la narració de personatges i episodis reals, però sense defugir de les bones aportacions de la ficció novel·lada.

Entre aquestes darreres hi trobem el retrat de la personalitat del bandoler, objecte de la recerca del protagonista i que aquest obté de les converses amb els que el van conèixer.  Per l’autor, Serrallonga seria aquell personatge polivalent que transitaria per la història i la llegenda com a home rude i sensible alhora, dotat d’encant i atreviment , salvatge com l’època que va viure, però capaç d’estimar les dones i respectar els homes. En definitiva , un personatge de contrastos.

dijous, 4 de juny del 2015

FIRA D'HERBES REMEIERES A VILANOVA DE SAU

Aquest diumenge di 7 de juny arriba la XXIV FIRA D'HERBES REMEIERES DE VILANOVA DE SAU.

Xerrades, activitats, concurs de truites, visites guiades per a conèixer les herbes... i una fira on jo hi seré com cada any amb la meva parada de venda i signatura de llibres.

Una molt bona proposta per a convidar-vos a conèixer aquest magnífic racó d'Osona, amb un paisatge i un entorn inigualables.

En aquest enllaç hi trobareu el programa.
No us ho perdeu.


dilluns, 1 de juny del 2015

EN JOAN SERRA , EN LA PERA




 


En La Pera a "Historia de las escuadras de Cataluña"  
de Josep Ortega i Espinós (1859)

Un altre dels quaderns que la col·lecció “Bandidos célebres españoles” va dedicar a un  bandoler català va ser el del popular Joan Serra, àlies La Pera.
Tothom en té una referència d’aquest lladre del segle XIX, doncs és el mateix a qui Lluís Llach va dedicar la seva popular cançó “El bandoler”.

De Joan Serra, en la Pera, se n’ha escrit molt al llarg dels anys. Valgui una de les darreres i més interessants mostres, la versió novel·lada de la seva vida que va escriure Margarida Aritzeta i que porta el títol “El bandoler” (Ed. Cossetània, 2014). Podeu trobar més informació d’aquest llibre en aquest enllaç

Qui era en La Pera?

La llegenda que ha arribat fins avui en dia i que és precisament la trama continguda en el quadern de la col·lecció, ens parla que l’any 1814 el vell Robusté romania al seu mas de Valls quan hi arribà un jove que li explicà una història de temps enrere.

Feia molts anys una colla de xiquets havien entrat en un hort a robar unes peres, sorpresos pel propietari aquest castigà amb un mastegot un dels petits lladres, qui plantà cara advertint: “Els petits es fan grans. Jo us prometo que em venjaré dels vostres cops”.

Robusté era aquell propietari i aquell jove que explicava la vella història era aquell nen que ara venia a complir la seva promesa i que, just en aquell moment es va treure un punyal i va assassinar el vell propietari.

A partir d’aleshores, perseguit per la justícia i els mossos d’esquadra de Valls, en “La Pera” va començar seguir amb una vida delictiva assassinant diverses persones amb qui havia tingut raons de jove.

Una de les particularitat d’aquell assassí, gran creient religiós, era que per cada mort encenia dues espelmes a l’ermita del Carme de Valls i que, abans de matar la víctima, li deixava temps perquè resés un credo. En Joan Serra també va pagar per avançat una missa  de difunts per qual a ell el prenguessin.

També li era essencial trobar-se i parlar d’amagat amb la seva estimada Maria i per això cada nit s’encaminava cap el Mas Simó , on aquella noia hi vivia i feinejava de minyona. Fou allí quan el 4 de maig de 1815, l’amo de la casa s’adonà de la presència del bandoler i anà ràpid a avisar els mossos d’esquadra.

Arribats al mas el bandoler es defensà matant dos mossos. No podent escapar es va lliurar i fou conduït a Valls, on fou jutjat i condemnat a morir a la forca i el seu cos esquarterat per a escarni públic.

Segueix dient la llegenda que abans de morir va demanar que li encenguessin dos ciris a l’ermita del Carme. Maria, la seva companya va embogir i va morir poc després. Ningú va complir la darrera voluntat d’en “La Pera”.

dimecres, 13 de maig del 2015

"EL CATALAN SERRALLONGA" A LA REVISTA CHICOS (1947)


He trobat una petita però encantadora ressenya literària sobre en Serrallonga en el número 427 de la revista infantil "Chicos" , corresponent al 9 de març de 1947.

Es tracta d'un petit article en la secció "Un libro a la setmana" que incorpora una part del text i una referència a un dels autors de la comèdia  "El catalán Serrallonga", escrita per Zorrilla, Vélez i Rojas pels volts de l'any 1635.

M'ha semblat força curiosa aquesta referència biogràfica i bibliogràfica a una obra teatral del segle XVII incorporada en una secció d'una revista infantil  tan popular i llegendària com va ser "Chicos".

"Chicos" es va editar entre els any 1948 i 1950 a Sant Sebastià i va ser una revista setmanal de referència entre la quitxalla. En aquest enllaç podeu trobar-hi la història de la publicació i en aquest una referència a la importància dels dibuixants que van treballar per la revista.

"Chicos" va incorporar historietes (en cada número hi apareixia una pàgina del lliurament de la historieta) de dibuixants de molta qualitat com Jesús Blasco i el seu cèlebre personatge "Cuto"; a banda d'altres grans com Opisso o Freixas.

La revista té l'encant d'aquelles edicions infantils que es consumien amb avidesa durant la postguerra i incorpora una voluntat d'ajudar i difondre la cultura entre els adolescents -tot i el seu caràcter editorial conservador-  que no tenien altres propostes -més propagandistes- del Règim com el "Flechas y Pelayos". 


dijous, 7 de maig del 2015

L'ORN, ENTRE EL DELTA DE L'EBRE I LA CAMARGA




Continuo amb la juguesca de trobar llocs per on l'Orn pugui haver passat.

El genial Quim Bou s'inspira en el Delta de l'Ebre i ens mostra aquesta fantàstica il·lustració de l'Orn caminant per la sorra d'uns aiguamolls i amb una torre medieval de defensa al fons.

L'any 2007 vaig visitar un lloc que podia semblar aquest: és a la Carmarga francesa, en la comarca del Gard. 

Al mig d'aquells antics aiguamolls s'aixeca, envoltada d'aigua i fangars, l'imponent Torre Carbonera, edificada en el segle XIII i que va servir durant molts anys de torre de vigilància dels accessos a la vila d'Aigas-Mortàs (Aigues-Mortes en francès).

Aigas-Mortàs és una vil·la d'encant, totalment emmurallada i construïda al mig dels grans aiguamolls de la Camarga. Durant molts anys va ser el principal port francès obert al Mediterrani.

Sorprèn trobar aquella gran torre absenta al mig del camí, en un espai que sembla no ser terra de ningú. Hom podria, com en la il·lustració d'en Quim Bou, preguntar-se què carall hi fa una torre de vigilància al mig del no rés, al mig d'uns inhòspits aiguamolls; però  la Torre Carbonera demostra, en la seva antiga missió de vigilància d'un camí a una vil·la reial, que l'home sempre ha utilitzat el seu giny per construir coses que li eren útils.

Potser les aventures de  l'Orn el van portar també a la Camarga?

diumenge, 3 de maig del 2015

EN SERRALLONGA AL SERRAT DEL CORB




A la festa de Bruixes i Bandolers d'Arbúcies vaig aprofitar per fer algunes il·lustracions relacionades amb passatges de la història d'en Serrallonga.

Una d'aquestes il·lustracions representa en Serrallonga i tres bandolers més baixant el "camí mil·lenari de Can Patrinxo", amb l'imponent i altiu  Serrat del Corb al seu darrera.

El camí mil·lenari de Can  Patrinxo forma part dels senders locals senyalitzats a Santa Coloma i és un antic camí de bast que puja fins l'ermita del Padró, dalt de les Guilleries, i d'allí cap a l'Espinau, el Sobirà ...

Els entorns de Ca l'Huix, l'Albó, Castanyet.... la part de les Guilleries més properes a Santa Coloma de Farners estan documentats en la història del bandoler i la seva quadrilla , per això no seria estrany que aquella colla hagués fet aquest camí de baixada a la plana.

L'inici d'aquest camí, molt proper a casa nostra, fa que l'utilitzem moltes vegades per a fer caminades matinals amb en Jack. Com aquell qui diu és el nostre particular "PR" que solem agafar cada setmana per ascendir muntanya i gaudir de vistes espectaculars de la plana. És per aquest hàbit que no concebo el camí sense el nostre gos i per això he fet que acompanyi en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries en el seu deambular per aquests bonics paisatges.