VIDEO: SERRALLONGA A LA RATLLA DE FRANÇA

Amb motiu de la presentació del còmic Serrallonga Els Angelets de la Terra a Perpinyà, vaig millorar un video que havia editat fa un parell d'anys, tot i que al  final vaig projectar el de la història dels Angelets de la Terra.

Es tracta de Serrallonga a la ratlla de França i explica la primera fugida del bandoler l'any 1626, passant per Sant Pere de Roda, Elna, el Viver, Nyer i tornant per Setcases.

Podeu veure el video en aquest enllaç.

Va ser arrel del  meu primer còmic (Torna Serrallonga 1640) que vaig començar a descobrir de manera continuada les terres de la Catalunya Nord. Volia fer unes fotografies de Nyer i a partir d'aquí les sortides familiars a la ratlla de França van sovintejar.

Unes vegades al Conflent i el Fenellodés per a resseguir els camins de fugida de l'autèntic Serrallonga, unes altres per recollir imatges per al treball de recerca de la Mireia sobre les llegendes de l'Orde del Temple i unes altres al Vallespir, el Rosselló i de nou el Confent per a fotografiar les localitzacions de la Revolta dels Angelets ...

En totes aquestes sortides hem anat desdobrint i redescobrint nous llocs plens d'història i magnífics paisatges. Per a mi, doncs, en Serrallonga i els Angelets de la Terra han estat el gran motiu aquelles comarques que van ser catalanes i que són part de la nostra història.

UN SERRALLONGA DE CERA A BARCELONA

Acabem de passar un cap de setmana familiar a Barcelona.

La nostra capital és una ciutat que sempre ofereix el millor al visitant, ja busqui modernor, ja sigui tradició.

Vam començar dissabte tastant patrimoni, i quin millor que les grans drassanes reials acabades de restaurar. Ara, despullades d'elements, permeten contemplar tot el volum de la seva arquitectura medieval, encara que guarden la magnífica rèplica de la galera reial  dins seu. D'aquí un temps el recinte es tornarà a omplir amb els elements visitables del museu marítim.

Ben aprop de les drassanes també vam visitar el portar i el baluard de Santa Matrona, oberts fa poc al públic.

La següent visita va ser un retrocés a la infància, quan de petits els pares ens portaven a Barcelona a gaudir del Tibidabo, del zoo i del ... museu de cera.

Vaig portar-hi la família per a que coneguessin  aquesta mostra de museu clàssic, força kitsh i passat de moda, però un vestigi d'un tipus d'atraccions de finals del segle XIX i mitjans del segle XX que encara resulta encantador. Una mena de retorn  al passat, un tastet de temps pretèrits, força anacrònic però simpàtic.

I entre les figures de personatges històrics que s'hi representen, vaig adonar-me que n'hi havia un que no recordava: en Serrallonga!. Tota una sorpresa.

Abans de caure la nit vam acabar gaudint dels entremesos de les tradicionals festes de Santa Eulàlia: el ball de l'àliga de Barcelona, acompanyada de la faràndula de Reus. Haig de reconèixer que no havia vist mai un ball d'aquesta figura de la festa tradicional catalana i que ens va encantar.

Aquesta ciutat sap conservar les seves tradicions, però amb elles conviuen les darreres i més modernes propostes. En l'àmbit artístic una d'elles són els "mappings", un espectacle de llum projectat sobre la façana de l'Ajuntament, dissenyat per diferents artistes i acompanyat d'un a banda sonora. Realment espectacular!.

PRESENTACIÓ DE SERRALLONGA ELS ANGELETS DE LA TERRA A PERPINYÀ

El proper divendres dia 22 de febrer presento el còmic Serrallonga els Angelets de la Terra al Centre Cultural Català Jaume I de Perpinyà.

La presentació serà a les 18,30 als locals del Casal Català , al número 23 de l'avinguda del Liceu (trobareu la localització en aquest enllaç).

Em va especial il·lusió aquest acte a la Catalunya Nord, a la catalana Perpinyà, en aquesta terra on que serveix d'escenari històric del meu tercer còmic i a on tot sovint m'hi deixo caure, ja sigui per a resseguir les passes de les fugides d'en Serrallonga, els llocs on va succeir la Revolta dels Angelets o simplement per a descobrir nous i atractius llocs.

També vull agrair a la gent del Casal les facilitats i l'interés que han demostrat per fer la presentació.

Hi sou convidats.

EN SERRALLONA AMAGAT A CAN PLANELLA?

La sort dels Planella, parents i fautors d'en Serrallonga al veïnatge de Sant Amanç, havia acabat l'any 1631.

El procés sumarial ens explica que en aquelles dates el mas havia estat "paredat" segons el càstig acostumat en aquells temps. El Fadrí de Sau declara en el procés sumarial que a la tornada d'una de les fugides a França " lo dit Serrallonga nos digue que sen volia tornar en Cathalunya a fer uns pochs de diners entre Hieronyum Planella de Santamans los Moners T.Roure de Santa Coloma de Farnes y altres y axi nosaltres sinch tornarem en Cathalunya y anarem en casa de dit Hyeronyum Planella y trobant la casa paredada y informantnos dell nos digueren que dit Planella era en Girona ques guardave en algun monestir y que era impossible parlarli".

Tot i així, un episodi relatat en el procés ens explica que algú havia fet cas omís a l'advertiment reial per a que " desta hora en avant ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gose ni presumesca estar ni habitar en la casa".

Trobem declaracions de diferents testimonis segons els quals 10 de novembre de 1631 van acostar-se al mas Planella per a investigar com es trobava el mas.

Entre la comitiva hi ha el testimoni de Joan Mont, batlle de la vila d'Anglès, qui explica:

"Ayr dilluns que me apar que teniem deu del present y corrent mes de novembre som anat a la casa de Hieroni  Planella pages de Sanc Amans y so arribat aalli que devien ser les nou hores y per orde de V.M. he reconegud si dita casa estava paradada de la manera la havia fet paradar sa excellencia y real consell ..."

"y havem trobat que les finestres estan tancades y no estan paradades ni may o son estades y per un porxet bax quey ha darrera la casa y som entrats y per orde de V.M. som entrat dins y havem trobat dins casa mobles y tota parada sich llits ab sos llansols y flassades y hu sense parar rahims pomes y vi en lo celler y lo foch a la llar y tinch per cert que si habita segons esta la casa contrafent al manament crides y voluntat de sa excellencia".

Un altre dels testimonis descriu:

"Y tinch entes que estas veremes han veremat en la matexa casa y mes he oyt a dir que un  portal paradat quey ha derrera dita casa lo paradan y desparadan quant volen encara que lo senyor virrey lo haga manat paradar y tambe es veritat que he entes a dir que Joan Sala y Serrallonga lladre de pas esta derrera vegada que es vingut a Cathalunya parla ab un pastor den Planella pero que segons diuen li donar dines per tornarsen en França".

Amb aquest document veiem com en alguns casos era difícil fer complir el càstig reial, doncs en el cas del mas Planella,per més que hi havia l'ordre de tancar la casa, encara hi vivia gent o s'hi refugiaven els bandolers.

CONJURADORS I COMUNIDORS

L'amic Carles Sapena m'ha comentat el bonic que és el conjurador del poble de Serrallonga, al Vallespir. Li ha semblat un magnífic exemplar d'aquest tipus de construcció religiosa, tradicional però no gaire freqüent.

La veritat és que el del poble de  Serrallonga n'és una magnífica mostra, dalt del seu pujol als quatre vents, i no cal dir que el gran massís del Canigó rera seu ajuda i molt en la notabilitat del conjunt. Tant em va agradar el lloc que fins i tot el vaig fer aparèixer en la vinyeta del còmic on  els francesos cremen el poble com  a represàlia a l'actuació dels Angelets de la Terra.

El conjuradors, en català comunidors, eren una petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia o conjurava, mitjançant oracions i exorcismes, les tempestats i les pedregades.

Un conegut exemple de comunidor que ens queda molt a prop és el que trobem al costat de la magnífica església romànica de Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, al qual corresponen les dues darrers fotografies d'aquesta entrada.

Per saber més sobre els comunidors podeu llegir aquest enllaç.

LA PERSECUCIÓ DELS SAVASSONA (i 3)

 Ermita vella de Santa Maria de Mansolí a 

Sant Hilari Sacalm. Extreta d'aquest enllaç.

Les ordres dels Savassona anaven al seu procurador i comissionat Josep Fontanelles i aquest les executava.

En les terres dels barons Fontanelles va esdevenir el principal perseguidor de bandolers i executor de les ordre de la baronessa.

En el sumari judicial d'en Serrallonga hi trobem documentada una comunicació de Fontanellas a la baronessa, confirmant-li que ha "espatllat les portes i finestres i les ha paredat" del mas Claver. Aquest era el càstig habitual contra els masos que havien protegit o havien estat fautors dels bandolers:

"Jol requeresch lleve acte com inseguint lo orde de sa excellentia en virtut de una carta missiva per dita sa excellentia a mi enviada la data de la uqal es a quatre del corrent mes de febret he trets tots los  moblas de la casa del mas Claver y he espalladas las portas y finestras de dita casa y aquellas he fetes paradar comforme per dita escellentia me hera estat manat".

 I Fontanelles també publicava un edicte, advertint del càstig contra qui gosès entrar en aquest mas:

"Fem saber de part del magifich senyor Joseph Fontanellas ciutada honrat de Vich produrador general de las baronias de la nobla senyora Marianna Vila y de Savasona viuda se diu notifica y mana a tothom generalment que desta hora en avant ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gose ni presumesca estar ni habitar en la casa del mas Claver de la parrochia de Santa Maria de Munsuli bisbat de Vich ni espallar las portas y finestras que estan paradades sots pena de la vida y de sinch centes lliuras barceloneses als cofres de dita nobla senyora".

LA PERSECUCIÓ DELS SAVASSONA (2)

Existeix un segon document que exemplifica a persecució dels barons de Savassona contra en Serrallonga i els seus homes, a qui abans els mateixos nobles havien donat suport i protecció.

Aquest document el publica l'escriptor vigatà Lluís Bertran Nadal en la revista catalanista La Renaixensa, l'any 1897. Va fer una troballa casual del document: "Aquest document l'he trobat sol y diríam com esgarriat dintre un llibre de vell que res  te a veure ab les malifetas d'en Serrallonga y en lo qual buscava jo cosas ben distintas".

Es tracta d'una crida manada per la noble senyora donya Marianna Vila , baronessa de Savassona i datat del 22 d'octubre de 1631:

"Se han de fer unes crides de part de la sra. dona marianna vila, les quals dema diumenge que comptam als 22 de octubera se han de publicar á Vilanoua, contenint en efecta que dita sra. ademes del peris se donan per part de sa magt de les persones de Joan Sala y Serrallonga bandoler, lladre de pas y cap de quadrilla, y de los companys ab qui va aquadrillat matant, robant, composant y totalment desacreditant y arruinant molta gent del principat de Cathalunya, y en particular los termes de Sau, tauertet, serarols y sauasona, lo quals te, y poseex vuy en dia dita noble Sra. qui desitjant la total destructio, y ruyna de tant innfame gent, y de los consellers, mandataris, fautors y ajudadors, ademes del que per part de sa magt se dona - la recompensa era de 600 lliures viu i de 300 mort en aquell moment -  com dalt sta dit ella de sos bens propis promet donar, y pagar sempre y quant se prengue la persona de dit Serrallonga viua en algu de dits sos termes doscentes lliures moneda barcelonina, y se pendrá mort cent lliures, y dels demes de sa quadrilla 50 lliures vius y 25 morts, y de Jaume fadri de Sau 100 lliures viu y sinquanta mort, entregantse empero dites persones, o les cadauers de aquells á dita Sra; no entenent en aso perjudicar a ninguna persona fara les tals captures en los demes premis, que tant en comu, com en particulars se son offerits per dits lladres, y bandolers, antes se offerex de ajudarlos en cobrar aquells de qui los deura pagar respectiuament. Volent esser duradora esta promesa per temps de un any comptador del dia de la publicatio de dites crides.

També m. Ribot fará un memorial per los balles de dita Sra. apart, encarregantlos lo bon cuydado, y continua vigilancia tenen de tenir en la persecutio de dits bandolers, y sos factors, hauisant a dita Sra. del que de uns y altres sabran, y entendran pera que se pugue provehir de remey: advertintlos fasan tencar, y si sera menester paredar, y clauar ostals, tauernes, y altres cases suspitoses, de les quals se presumira que dits lladres no sien ajudats, y afauorits, fent per aso los manaments aparexera als balles ab les penes a ells ben vistes pera fer buydar cases, y que no obrin aquelles sens llisentia de dita Sra., eo de dit balle, executant rigurosament qui no acudiren als somatents".

Aquest valuós document és molt il·lustratiu del tipus de persecució que en aquell moment hi havia sobre en Serrallonga i els seus homes. Per una part veiem com la recompensa per lliurar en Serrallonga viu era de 600 lliures pagaderes per les autoritats reials, a les quals els Savassona hi afegeixen 200 lliures més.

També hi apareixen recompenses , d'imports més reduïts, per als altres bandolers de la quadrilla, destacant-ne les cent lliures per al Fadrí de Sau. La recompensa per aquest bandoler, però, no la pagarien els Savassona, doncs encara no un mes després - el novembre de 1631- el Fadrí de Sau seria atrapat a França pel sr. de Durban.

L'edicte també ens explica les habituals ordres de tancar i paredar els masos de fautors dels bandolers. Un càstig habitual en aquell temps també consistia en arrencar portes i finestres de les masies.