dimecres, 27 de juny del 2012

FESTIVAL DE LLEGENDES DE CATALUNYA






Aquest proper cap de setmana es celebra al poble de Sant Martí de Tous , a la comarca de l'Anoia, el 3r. Festival de Llegendes de Catalunya.

La proposta ens porta, durant els tres dies del festival, al món més llegendari del nostre país, amb un seguit d'activitats al voltant dels misteris i les llegendes tradicionals catalanes. Enguany hi seran presents llegendes del Montseny com la de les dones d'aigua o la del cavaller d'Espinzella (Viladrau).

Una de les activitats prèvies al festival ha estat el visionat dels dos capítols de la sèrie sobre en Serrallonga que va produïr TV3 i aprofitant que l'organització proposa el Mercart, una fira de productes artesans, jo hi seré durant dos dies amb la meva parada de venda de còmics d'en Serrallonga.

Si voleu conèixer el programa podeu accedir-hi en aquest enllaç.

divendres, 22 de juny del 2012

LA DIPUTACIÓ DE PERPINYÀ




En una de les pàgines de Serrallonga, els Angelets de la Terra apareix el palau de la Diputació de Perpinyà.

Aquest edifici noble està situat al costat de l'Ajuntament i de l'antiga Llotja de Perpinyà. Fou  edificat en el segle XV (1454) en la que llavors s'anomenava Plaça del Pa. La reina Maria, esposa del rei català Alfons V el Magnànim (1416-1458) va autoritzar la construcció d'aquest palau que va ser, des d'aleshores, la seu a la ciutat de la Diputació General o Generalitat.La reina Maria governà el país en ab`sencia del seu marit, constantment ocupat en les guerres a la Mediterrània i es desplaça en diverses ocasions a Perpinyà.

Amb la nova frontera a partir del Tractat dels Pirineus l'edifici passà a ser Palau de Justícia.

L'edifici fou construït per Marc Safont, mestre d'obres de la Generalitat : "Aquest jorn partiren lo honorable n'Aymerich de la Via e en Johan Çafont, mestre de cases, trameses per los reverent e nohorables deputats a Perpenyà, per regonèixer quines obres mencaven en la casa que.l General ha feta construir en la dita vila" (Dietaris de la Generalitat, any 1454).

dimecres, 20 de juny del 2012

UNA VOLTA PEL ROSSELLÓ







Fa unes setmanes vam fer una nova sortida familiar per a fotografiar espais del nou còmic d'en Serrallonga.

En aquesta ocasió vam anar al Rosselló, a la Catalunya Nord, amb l'objectiu de disposar de fotografies de Colliure i algunes localitzacions de la ciutat de Perpinyà.

Valgui aquesta entrada per a convidar-vos també a fer una sortideta en aquests raons propers del nostre país veí, que van ser catalans abans del Tractat dels Pirineus.

La primera parada la vam fer al municipi de la Roca de les Alberes, on vam poder ascendir pels carrers costeruts que pugen fins a les restes el castell de la Roca. Aquest petit poble és caracteritza per la seva cellera, la part alta de l'antic poblat medieval arrenglerada a l'entorn del penyal on cap a l'any mil es va construir el castell que el protegia.

Jaume II va refugiar-se en aquest castell durant l'enfrontament que va mantenir amb el seu germà Pere III el Gran, Rei de Catalunya i Aragó. El castell va passar per diferents mans fins que fou destruït per les tropes castellanes, l'any 1675, en els enfrontaments fronterers que mantenien amb els francesos.
Després de la Roca de les Alberes vam anar a la ciutat de Perpinyà.
La capital del Rosselló , a banda de l'atractiu comercial i econòmic de qualsevol capital , manté encara una important riquesa arquitectònica que ens mena al seu passat més esplendorós.

El palau-castell dels reis catalans, la catedral de Sant Joan o la l'edifici de la llotja en poden ser uns bons exemples.

En aquesta nova sortida a Perpinyà ens vam entretenir a visitar dos espais en els que no havíem estat encara: un és el "camposanto", el gran i antic cementiri adosat a la catedral on podem admirar encara els nínxols que havien acollit les famílies principals de la ciutat.

L'altre lloc és la casa Xanxo. Es tracta d'un palau del segle XVI edificat per un ric empresari tèxtil anomenat Bernat Xanxo. El seu interior és atractiu, amb una espectacular entrada de carruatges en la primera planta amb portes decorades amb escultures.

El que no cal perdre's (si us agrada la imatgeria gòtica i medieval) és la sanefa escultòrica que decora la façana. 

Es tracta d'un fris que va d'una punta a l'altra de la façana on l'artista va esculpir, per comanda del propietari, els set pecats capitals i l'infern. Hi ha representats els pecats de la luxuria i l'avarícia desmesurada. Molt possiblement, veient com està el món avui en dia, ple d'especuladors i altra gent d'aquesta mena, l'artista tornaria a esculpir els mateixos motius

dimarts, 19 de juny del 2012

6è FESTIVAL DEL CÒMIC DE TORROELLA I L'ESTARTIT


Aquest proper cap de setmana, els dies 23 i 24 de juny, es celebra a Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Empordà) la sisena edició del Festival del Còmic.

Una bona proposta per a passar un cap de setmana al voltant d'aquest món de creadors: conferències, tallers, activitats infantils, exposicions .... i un mercat del còmic amb presència d'autors.

Jo seré a Torroella de Montgrí  amb la meva parada el dissabte dia 23, venent i dedicant còmics d'en Serrallonga.

Si us hi voleu apropar, podeu trobar informació en aquest enllaç 
.

diumenge, 17 de juny del 2012

UNA ESCULTURA DE L'ORN?



Per acabar aquest joc de recerques dels paisatges d'Orn ho vull fer amb un pin-up que en Quim Bou va elaborar sobre el seu personatge.

En aquest magnífic dibuix hi apareix l'Orn, en un bella albada, davant d'una escultura d'un gos d'atura elevada sobre un pilar que la gent del lloc utilitza per a fer-hi ofrenes.

He trobat una mica de semblança amb l'escultura que culmina la "font dels nou raigs" del poble de Ceret, al Vallespir.

És una mica agafat en pinces, perquè la figura de Ceret és un lleó i no pas un gos d'atura, però la posició de la figura i el tipus d'escultura tenen força semblances.

L'escultura de Ceret també ens mostra una història singular.

El conjunt fou erigit en 1313 sota el regnat del rei Sanç I de Mallorca, aquesta font original pels seus 9 raigs és el símbol d'un territori marcat per les revoltes i  en el segle XV, el rei Ferran II d'Aragó va coronar la font amb un lleó.

Desprès de l'annexió de la catalunya del Nord a França, s'inscriu en el seu sòcol la frase : "Venite Ceretens, leo factus est gallus" (Vingui Ceretans, el lleó és capgirat cap al regne de França) i giren la figura, fent-la mirar cap el nord.

Fa pocs anys van tornar a girar el lleó, tornant-lo a la seva oposició original, i ara torna a mirar cap a les terres del sud.

En aquesta plaça de Ceret es van reunir els representants francesos i castellans per a establir els termes del Tractat dels Pirineus l'any 1659.

dimecres, 13 de juny del 2012

LE ROQUE DE SAINT CHRISTOPHE

L'Orn, fent la berenada davant el poble troglodític.
La maqueta amb la restitució del poble de La  Roque de Sant Chistophe
  
Dibuix de l'antic poble de la cinglera.
Estat actual de l'assentament, amb la gran balma 
que havia contingut una part important del poble.

Com he dit en una entrada anterior, va ser en veure les guardes del cinquè volum d'Orn que vaig dir-me: aquest paisatge el conec.

Es tracta d'un magnífic i molt elaborat dibuix de doble pàgina amb l'Orn descansant davant una cinglera ocupada per cases troglodítiques i un castell.

Sembla un espai impossible , d'aquells que que sols poden sortir de la imaginació d'un il·lustrador.

Però hi ha un lloc a França que era així. Es troba al Perigord, al centre del país, en la regió del Midi-Pirineus.

Aquest lloc, en unes valls ocupades per l'home des de l'antigor i que gaudeixen de vestigis tan importants com la cova de Lascaux, és un exemplar únic d'aprofitament troglodític dels cingles rocosos. Arreu hi trobem coves, fortaleses construïdes sota les balmes i habitatges ocupant les balmes més altes on els seus pobladors van trobar un punt estratègic per a viure amb seguretat.

L'ocupacio dels cingles del Perigord arriba a la seva màxima expressió a Le Roque Saint-Crhistophe.

L'home primitiu va aprofitar aquests cingles i les seves coves, però él més espectacular és que a partir del segle X aquí s'hi va construir un poble en vertical, ocupant cinc terrasses naturals, una a sobre d'altre. Escales excavades a la roca i d'altres de fusta permetien accedir a cada plataforma i en ells s'hi disposaven totes les construccions pròpies d'una petita ciutat: habitatges, església, cossos de guàrdia, pont llevadís, artesans ...

Aquesta estructura permetia protegir-se i disposava d'aigua davant seu mateix, doncs al peu de la cinglera hi passa el riu La Vezère.

Una maqueta permet conèixer com devia ser aquest fantàstic lloc en l'Edat Mitjana. 

Aquest veritable poblat troglodític (excavat dins la roca) supera altres llocs similiars on s'han construït habitatges que aprofitaven balmes.

En Quim Bou va dibuixar un poblat troglodític que sembla impossible per la seva verticalitat, però resulta que fa més de mil anys que n'existia un d'així. Potser l'Orn hi va fer estada?.

dimarts, 12 de juny del 2012

EL POBLE TROGLODÍTIC D'ORN


En la primera entrada al bloc sobre els paisatge d'Orn, Història Universal vaig explicar que el que m'havia impulsat a fer aquesta mena de joc de semblances entre els dibuixos d'en Quim Bou i llocs que jo havia visitat era el magnífic dibuix que apareix en la doble pàgina de les guardes del cinquè volum.

En Quim va imaginar un poble crescut  sota unes balmes, en un exercici  de verticalitat que sembla impossible, amb cases de pedra i fusta posades una sobre de l'altra aprofitant cada raconet que la cinglera permet ocupar i amb cascades i un riu als seus peus.

Un poble que sembla de conte de fades, d'aquells que diries que cap humà pot haver construït i que sols pot ser creat en la rauxa imaginativa d'un dibuixant.

Però fa milers d'anys algú va construir un poble així. Sabeu on podria haver visitat l'Orn un poble tan màgic?.