UNA RUTA DE FUGIDA CAP A LES FENOLLEDES

En la darrera estada a França vam fer nit en una vila de vacances molt recomanable del poble de Sornià . Estàvem en l'anomenat "Altiplà de Sournià", dins l'antiga comarca catalana de la Fenolleda.

La Fenolheda (en occità) va passar a mans franceses amb el Tractat de Corbeil de 1258 i fa límit amb la del Conflent. La nostra estada ens va permetre retrobar-nos amb el petit poble i el castell de Viver, lloc on s'havia recollit en Serrallonga en diverses ocasions, quan fugia fins a terres franceses.

En una entrada anterior d'aquest bloc vaig resseguir la ruta de fugida d'en Serrallonga fins a Torre Batera, al Vallespir:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me dexa la sua mula per anar jo a cavall y de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver"

Des de Torre Batera Serrallonga baixava al Conflent :

"men torni per Torrebatera encaminantme deves Vinça y de alli men entri en França".

Aquesta França a la que s'encaminava el nostre bandoler era la comarca de la Fenolleda, amb Viver dalt l'altiplà,  que vam trepitjar aquest cap de setmana.

En la nostra estada vam poder comprovar que la zona on es refugiava en Serrallonga (l'Altiplà de Sornià) encara guarda un cert esperit salvatge. És un espai natural d'alta muntanya amb paisatges ferèstecs, poc poblat (la capital, Sornià , sols compta amb quatre-cents habitants) i al qual s'hi accedeix per carreteres secundàries que s'enfilen tot vorejant profunds penyassegats que encara guarden les ruïnes de torres de guaita i castells roquers que construïts en llocs impossibles.

Avui en dia l'altiplà encara sembla un espai aturat en el temps, lluny de les grans ciutats. Un lloc i uns pobles on  encara semblaria possible fer-se bandoler.

FORT LIBERIA

Un dels motius de la sorita al Conflent va ser fotografiar per tots costats Fort Liberia a Vilafranca de Conflent.

En pensar el guió de Serrallonga els comtats m'he prés la llicència històrica d'utilitzar aquest escenari en una part principal de la història, tot i que la construcció no existia durant la Revolta dels Angelets i el complot de Vilafranca de 1674.

El fort es va edificar a partir de 1681 i el va dissenyar i fer construir quan era comissari reial de fortificacions Sébastien La Preste, Marquès de Vauban. 

Va formar part de tot el sistema de fortificacions dissenyades i reforçades per Vauban en la nova frontera sortida a partir del Tractat dels Pirineus.

Fa anys totes les construccions de Vauban van ser classificades per l'Unesco com a Patrimoni de la Humanitat i , en tractar-se d'edificis militars, això va aixecar molta polseguera. Entenc l'oposició i jo potser tampoc les hauria distingit amb aquesta classificació, però visitant les obres que va dissenyar aquest enginyer t'adones de la seva capacitat per imaginar fortaleses en el segle XVII i la seva habilitat per a l'arquitectura defensiva.

Fort Liberia domina la vall i l'encreuament de camins on es troba Vilafranca de Conflent i Vauban va edificar-lo quan va veure que la vil·la estava desprotegida des de les alçades.

L'edifici es distribueix en tres nivells que contenen tots els elements necessaris per a una guarnició de quatre-cents homes: casernes de soldats i oficials, capella, presó ... i es protegeix per muralles dissenyades contra l'artilleria, galeries per a bateries de foc, fossats, pont llevadís...

És un autèntic laberint de sistemes defensius al qual , a més, s'hi pot accedir per una llarga escala subterrània que el comunica amb la plana. Més de mil escalons que vam fer de pujada, realment esgotador!.

Espero que aquests escenaris que vaig fotografiar em quedin ben reproduïts en el còmic, com també que s'accepti la nova llicència històrica que em permetré.

Per a conèixer més sobre Fort Liberia podeu accedir a la web: www.fort-liberia.com.

UN GRAN CAP DE SETMANA AL CONFLENT

Acabem de passar un gran cap de setmana amb la família a les comarques - ara franceses- de les Fenolledes i del Conflent.

L'excusa era perfecta: fotografiar les localitzacions per a diversos passatges del nou còmic d'en Serrallonga.

Però és clar que ha servit també per a gaudir d'un cap de setmana amb la família i gaudir dels magnífics paisatges i el patrimoni històric que ens ofereix aquesta part del que havia estat el nostre país.

En properes entrades aniré parlant de les localitzacions que he fotografiat i de com les he anat traslladant al còmic Serrallonga els comtats.

Avui permeteu-me que us ensenyi dues fotografies de Nyer, una és una visió general del poble vista des del camí que ens portava fins al castell de la Roca.

L'altra fotografia és de l'Ànnia i la Mireia a la plaça de l'església de Nyer, la vaig fer en el mateix lloc on les vaig fotografiar l'any 2008, la primera vegada que vam estar en aquest poble tan relacionat amb la història del nostre bandoler. 

Quan comparo les dues fotografies m'adono de com creixen els nostres fills. Com sempre dic, elles esdevenen com una mena de rellotge biològic que ens explica com passa el temps i ens l'accelera.

CREACIÓ DE PERSONATGES: FRANCESC DE SEGARRA

El dolent de la nova aventura d'en Serrallonga és Francesc de Segarra (Lleida - Perpinyà 1688).

En inciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l'estudi general de Lleida. Es mostrà afecte a França, fet pel qual Peire de marca el féu membre del Consell Criminal de l'Audiència de Catalunya. La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat; dirigí detencions il·legals i reprimí l'alçament antifrancès de Puigcerdà de l'any 1652 amb una gran ferocitat.

Poc abans de rendir-se Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s'establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns confiscats a nobles desafectes i amb el càrrec de governador del Rosselló (1654) i president del Consell Sobirà del Rosselló.

Dirigí l'efímera reconquesta francesa de Ripoll (1653).

Durant la Revolta dels Angelets va enviar una expedició militar de 300 soldats contra els revoltats que havien assetjat un sotsveguer a Sant Llorenç de Cerdans. Els Angelets derrotaren els francesos al Pas del Llop.

Es distingí per la seva violenta persecució als Angelets i als pagesos i pobles que els donaven cobertura, fent enderrocar, per exemple , les muralles del poble de Serrallonga i fent executar l'any 1667 un gran nombre de revoltats.

Una vegada descobert el Complot de Vilafranca (1674) i empresonats els seus caps, intervingué en els processos contra els detinguts que foren executats a Perpinyà.

PERSONATGES: TOMÀS DE BANYULS

Tomàs de Banyuls i d'Orís fou un militar rossellonés, senyor de Nyer i de Montferrer, nét i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià (qui havia donat nom al bàndol "nyerro").

Durant la Guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella. El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya i governador un any més tard.

Contrari al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa als comtats i a Catalunya, l'any 1653 dirigí una revolta al Conflent i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent. Amb el reforç dels homes de la guarnició de Puigcerda derrotà els francesos al Capcir.

Com a senyor de Nyer donà refugi al seu castell i a les seves terres a Joan de Serrallonga, quan aquest fugia al Conflent. Així va ser almenys en tres ocasions.

Tomàs de Banyuls apareix en tots els meus còmics d'en Serrallonga i és el nexe històric verídic entre el nostre bandoler i les terres de la Catalunya Nord.

Els anys, però, han passat i el Banyuls de la tercera aventura d'en Serrallonga ja no és aquell jove noble i amb ganes de gresca, el primer d'apuntar-se a qualsevol batalla. Al contrari, ara és un home gran mesurat i més aviat reaci a tornar a emprendre un compromís amb la història, que sembla acceptar el domini dels francesos sobre les seves terres ... 

En els anteriors còmics sempre havia dibuixat a Tomàs com un noble de rossa melena i amb somriure perpetu, com si fos un despreocupat per la seva integritat física. En aquesta darrera aventura l'he dibuixat ja sense aquella melena rossa i com un home de pocs somriures, tot i que educat i atent com sempre.

En el dibuix que acompanya aquesta entrada hi apareixen diferents propostes de personatges: Tomàs de Banyuls es el de dalt a l'esquerra. També hi apareixen dibuixos d'en Serrallonga i un de D'Artagnan, el qual vaig sospesar que també podria tenir cabuda en aquesta història, tot i que ho he acabat descartant.

PERSONATGES: CARLES DE BANYULS

Carles de Banyuls i Orís (Anyer 1647 - Barcelona 1687), era fill de Tomàs de Banyuls, senyor d'Anyer  que donà protecció a en Serrallonga en les seves fugides al Conflent. Fou baró d'Anyer per successió del seu pare, senyor de Real, d'Odello, dels Cortals, de Montferrer i del castell de la Roca.

Durant la Guerra dels Segadors va lluitar juntament amb el seu pare al costat de la Generalitat contra Felip IV de Castella. Contrari a l'acord del Tractat dels Pirineus, fou un dels caps de la conspiracio de Vilafranca de Conflent (1674) contra l'ocupació francesa dels Comtats del Rosselló. Descoberts els conspiradors nordcatalans i fracassat el seu intent, es refugià al Principat.

Des del seu exili a Catalunya ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l'Alta Cerdanya i l'alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilaranca.

Les autoritats franceses li confiscaren els bens del Rosselló, però foren tornats a la seva muller, Tomasina d'Ardena i d'Aragó , amb qui s'havia casal el 1663 i que era filla del mariscal de camp de Lluís XIII, Josep d'Ardena i de Sabastida, en record del qual la senyoria de Montferrer fou elevada a marquesat.

Per a dibuixar el personatge de Carles de Banyuls vaig estar donant voltes a diferents perfils: havia de ser jove i ben plantat. En aquests esbossos que us presento hi apareix el primer esboç de Carles i el que he triat definitivament -el de la dreta - amb cabells llargs i perfil més afilat.

En el meu còmic el jove Carles de Banyuls segueix les passes aventureres del seu pare, com ens explica la història, i actua de parella arrauxada al costat d'Elisabet Serrallonga.

CREACIÓ DE PERSONATGES : JOSEP DE LA TRINXERIA

Josep de la Trinxeria (Prats de Molló 1630 - Catalunya Nord 1689) va ser el cap militar dels Angelets de al Terra.

Va nèixer pagès i es convertí en guerriller pels abusos de l'impost de la sal i pel fet de ser contrari al domini francès sobre el Rosselló. Dirigí la revolta dels Angelets i obtingué algunes victòries militars, com les captures de les ciutats d'Arles i Ceret provocant l'entrada el 1673 d'una columna de l'exèrcit francès , format per 3.000 homes i 1.000 soldats a cavall que cremaren La Jonquera com a repressàlia.

Després del fallit complot de Vilafranca de Conflent, el 1674, va aconseguir fugir i s'establí a Olot.

Va morir l'any 1689 en una acció militar contra els francesos en la Catalunya Nord.

El personatge que jo he dibuixat no té gaire retirada al Josep de la Trinxeria que podem conèixer a partir d'un retrat existent i que podeu veure en una entrada anterior d'aquest bloc, però em va fer gràcia dibuixar-lo amb un ull tapat a causa d'una ferida de batalles anteriors.

És que l'ull tapat és un clar identificador de personatgers guerrers supervivents de moltes batalles, des de pirates fins a soldats, amb ferides producte de la seva atzarosa vida. I Trinxeria és un d'aquests personatges  , en aquest cas un guerriller, que van convertir la seva vida en una aventura continuada.