LA PEL·LÍCULA D'EN SERRALLONGA DE 1948

("Una possible antologia de pel·lícules catalanes. 1943-1975". De Ramon Robert i Vilaseca. Article publicat l'any 2002 a la Revista d'Igualada).

TORNA SERRALLONGA

Don Juan de Serrallonga (1948), pel·lícula escrita i dirigida per Ricardo Gascón (Barcelona 1910-1988). Aquesta va ser produïda per Josep Carreras Planas per a Pecsa Films i interpretada per Amedeo Nazzari, Maruja Asquerino, José Nieto, Fèlix de Pomés, Manuel Requena i Maria Flores. Compta amb una banda sonora musical del mestre Duran Alemany.

Es tracta d'una lliure adaptació de la novel·la del polític i escriptor Víctor Balaguer entorn de Joan Sala, anomenat Joan de Serrallonga, un dels més importants caps del bandolerisme català del segle XVII. El realitzador no es va proposar en cap moment fer un retrat històric del personatge, sinó una brillant pel·lícula de mitificació, sentit romàntic i aventures, en la qual també preval el to moral i el concepte catalanista, segurament no advertit per la censura de l'època. Seguint les pautes formals de l'idealitzat cinema de capa i espasa - bandits amb sentit de l'honor i la justícia, sempre generosos amb els desheretats- que actors de Hollywood com Errol Flynn o Tyrone Power interpretaren per a la casa Warner, el director barceloní visualitzaria un notable espectacle cinematogràfic on no manquen herois altruistes i cavallerosos, amics lleials, sinestres conspiradors i vils traïdors, duels amb espasa i emboscades al bosc al capvespre. L'actor Amedeo Nazzari exposa bona planta i un bon bigoti tan fi com el del protagonista de Robin Hood, però en comptes d'arc i fletxes porta barretina i espardenyes.

Encara que força mimètic del clàssic model nord-americà i una mica fulletonesc, Don Juan de Serrallonga val com a bona mostra de cinema de gènere. Part de l'acció de la pel·lícula es desenvolupa a les Guilleries, serralades en les quals haurà de tenir lloc l'enfrontament armat entre els soldats reials del comte-duc amb el Fadrí de Sau, Serrallonga i la resta dels bandolers catalans.

Va ser la millor de les set pel·lícules que Ricardo Gascón va fer per al productor Josep Carreras i Planas, empresari tèxtil català molt interessat pel cinema.

CASTANYADELL

L'església rural de Sant Pere de Castanyadell, en el terme municipal de Vilanova de Sau, va ser construïda a l'any 1099 en estil romànic i reformada entre els anys 1780 i 1782 en estil barroc.

El rector de l'església era gran amic i valedor d'en Serrallonga i qui el va ajudar en la seva primera fugida a França:

"E mes dich señor que es veritat que quant jo men ani la primera vegada en França que fou per respecte de haverhi tanta persequtio contra nosaltres jo resolgui de pasarmen en França i aixi parli ab lo rector de Castanyadell quem fes merce ja quem feye amistat que ves sim trobaria algun cavaller en Gerona quem fes una carta pera mossur del Viver en França que jo men hi volia anar y dit rector de Castanyadell me digue que ell men hauria una com de fet al cap de tres o quatre dies dit rector me porta una carta pera mossur del Viver ab la qual deya que jo ere Hieronym Camps y quem guardave assi en Cathalunya y quem anave a retirar en França y aixi li recomanave ma persona".

EL FADRÍ DE SAU AL PONT DE MALAFOGASSA

Deixem Sant Andreu de Bancells i el camí ens descendeix fins al llit del la riera Major de Vilanova. Aquí hi trobem el magnífic pont medieval de Malafogassa. El pont, construït el 1498 en substitució d'un d'anterior, probablement destruït pels terratrèmols, està format per dos arcs desiguals amb el punt central més elevat damunt el llit de la Riera. Els arcs estan fets amb carreus de pedra de l'indret amb el paredat comú.

Un pagès de Sant Sadurní d'Osormort , Antoni Muntallt i Crivalles , explica la seva trobada, en aquest lloc, amb el Fadrí de Sau i els germans d'en Serrallonga:

"Aura quatre anys poch mes o manco que anant jo testimoni ab Montserrat Boxeda pages de Sant Sadorni de Osormort prop del pont de Malafogassa verem a dos homens de la altra part de la riera que anavan fora cami lo hu dels quals se posa la caputxa al cap quant fou prop de nosaltros per no ser conagut y despres al cap de alguns dias anant jo desde ma casa de part della la riera a la vora de una quintana vaig sentir grans crits darrera de mi que un fill meu se posa a cridar dient guardau guardau señor pare y jo girantme viu a quatre homens qui eren Jaume Melianta alias Fadri de Sau, Pere Sala y Joan Sala alias lo Tendra y altre que nol conagui tots armats de padrenyals curts ".

"Y a les ores dit Fadri de Sau digue que volian sopar y axi jo com me viu entre ells los agui de dar per força de mes miserias lo que tenia en casa".

UN CAVALLER NYERRO A SANT ANDREU DE BANCELLS (2)

Convençuts que els havia traït el cavaller nyerro Vicenç Valls en Serrallonga i els seus havien resolt matar-lo.

Un dia, però, "trobantnos nosaltres en lo bosch prop de Vilanova de Sau nos vingue a trobar en dit bosch prop Vilanova de Sau lo sobredit Bernardi Vilar de Malla ym digue a mi y al Fadri de Sau que lo dit Vicens Valls tenia necessitat de parlarnos".

Bernardí Vilar havia estat enviat pel cavaller nyerro per a dir als bandolers que no havia estat ell qui havia avisat a la justícia de l'amagatall d'en Serrallonga i que molt probablement havia estat el barber de Vic. "Y a les hores nosaltres diguerem a dit Vilar que si dit Valls ere home de be havia de matar a dit Sans barber".

Al cap de dotze dies Barnardí Vilar va tornar a veure la quadrilla prop de Vilanova de Sau, portant-los un pedrenyal i confirmant-los que havien matat el barber traïdor doncs "ja lo barber Sans tenia farina que jal havian mort".

"Y digue dit Vilar aquex pedrenyal lo ha mort a dit Sans barber y digue que lo dit Valls lo havia mort yns conta lo com fou que fou una nit que ere arribat a Vich un cavaller ab molts criats y ells dits Bernardi Vilar y Vicens Valls anaren a la barberia de dit Sans y ab acusa de afeytarse lo feren exir a la botiga y alli li tiraren yl materen"

Pocs dies després va tenir lloc una trobada d'en Serrallonga i Vicenç Valls per a fer les paus, es trobaren vora del convent dels caputxins de Vic:

"Tots plegats nos ne anarem deves Fogaroles y de alli nos ne anarem dret a dits caputxins de Vich que son fora de la ciutat y arribats en dits caputxins dit Valls comensa a fer quexes de mi dientme com aixi jo no volia sa amistat havent ell fet lo que havia fet de matar al barber Sans".

UN CAVALLER NYERRO A SANT ANDREU DE BANCELLS (1)

El mes de desembre de l'any 1628 en Serrallonga tenia uns "encordis" i havia de prendre unes purgues. Va ser en un bosc proper a Sant Andreu de Bancells, en el terme municipal de Vilanova de Sau, on el va començar a atendre un barber de Vic anomenat Bonaventura Sans.

Aquest barber va presentar-se en companyia d'un cavaller de la ciutat anomenat Vicenç Valls:

"un dia entre altres dels que dit Sans me venia a curar vingue en companyia de Vicens Valls cavaller desta ciutat qui digue a dit Sans que tenie ganes de veurem y de conexerme y aixi dit Sans lo amena ahont jo ere que ere en un bosch prop de Vilanova de Sau ahont dit Sans me cura los encordis en presentia de dit Valls y a les hores lo dit Valls comensa de parlar ab mi dientme que ell ere nyerro y que folgave de conexerme y que ell faria per mi quant podria y restarem molt amichs".

Dies més tard en Serrallonga s'havia retirat al mas Sanglas de Querós:

"Y lo endema demati me dona la dita purga y allent a les deu hores ans del mig dia sen anaren dits Valls y Sans ym digueren que lo endema de mati prengues una aigua de ordi y que nom llevas que no fos un poch tardet ... y lo endema de mati que re la matinada que havia de prendrer laigua de ordi a punta de dia estant jo en lo llit senti escopetades defora y tement noy hagues parada salti y los que erem dintre saltarem fora ahont y havia molta gent del rey que tenian sitiada la dita casa y per lo que jo no estave sol quey havia en ma companyia molts de la quadrilla y alguns dells que estaven fora fent sentinella tots isquerem fora yns escopeteyarem ab la gent del rey que entengui ere la gent del balle de Osor que dura una gran estona la brega y apres saberem que nosaltres ferirem a quatre o sinch fadrins".

En Serrallonga i els seus van ser sorpresos pel batlle d'Osor i en varen escapar. Les sospites anaven dirigides cap al cavaller nyerro. Els havia traït?.

SANT ANDREU DE BANCELLS

Uns deu quilòmetres de pista forestal ens porten fins a l'església de Sant Andreu de Bancells, ja en el terme municipal de Vilanova de Sau.

Es tracta d'una església d'origen romànic , com dóna testimoni el seu àbside amb arcuacions llombardes, i ampliacions del segle XVII. Actualment hi ha una casa de turisme rural en l'habitatge annex.

Aquests verals eren plens de masos on vivien valedors i fautors d'en Serrallonga i d'en Jaume Melianta, el Fadrí de Sau.

"Conech molt be a T. Torrents de Sant Andreu de Bancells lo qual es així mateix fautor y valedor nostre ço es meu y dels demes lladres de la quadrilla ... ym recorda que algunes vegades tenint noticia que alguna persequtio exie contra nosaltres nos venia a trobar a bosch yns avisave".

"E mes dich señor que Antoni Vilar de Sant Andreu de Bancells ere molt amich y fautor nostre ys folgave molt quant nosaltres arribavem en sa casa...".

Es dóna el cas, però, que en ocasions els bandolers rebien peticions de fautors per a matar d'altres veïns:

"Y un dia me digue Pere Sala mon mig germa lladre de la quadrilla que el dit Vilar havia pregat an en Jaume Fadri devant dell que matassem a T. Torrents de aquell lloch o parroquia y que ell perque dit Torrents es parent nostre havia molt sentit que dit Vilar lo volgues fer matar".

CAMÍ DE VALLCLARA

El camí forestal que ens porta fins a Vallclara passa pel costat d'una singular oferta turística: les cabanes als arbres. Es tracta d'un complex hoteler que ofereix estades en cabanes de fusta penjades dalt d'imponents pins.

Seguim el camí i arribem fins a Vallclara. En aquest lloc sorprèn l'existència d'un altre complex hoteler, però aquest molt més gran i a hores d'ara abandonat. Es tracta de l'hotel Don Joan de Serrallonga.

En els anys setanta uns promotors van intentar urbanitzar aquesta zona i hi van construir un gran hotel, es veu que també van fer una gran campanya de promoció del seu projecte i van arribar a portar artistes de renom (La Trinca, Joan Manel Serrat, Peret o Manolo Escobar).

Tot allò, però, se'n va anar a l'aigua i ara sols en queda rastre en quatre cases, algun tram de carrer urbanitzat i el gran edifici del que havia de ser l'hotel.

Des de Vallclara , a 900 metres d'altitud, podem aconseguir una visual de la part més abrupte de les Guilleries, amb el serrat del Far dominant el paisatge. És aquí on podem veure els veritables dominis d'en Serrallonga.

Com que el mas Serrallonga està enrunat i envoltat d'un bosc de pins no podem arribar a veure'l dalt de la carena. Amb tot, no és difícil fer-se la idea, des d'aquest punt, del salvatge que devia ser aquest paisatge i adonar-se del motiu pel qual els bandolers es podien fer escàpols, com veritables fantasmes amagats en aquestes grans boscúries.