RETORN A LES GUILLERIES

Una vegada realitzat el robatori al mas Seguer els homes de la quadrilla fugiren, tot desfent del camí, cap a les Guilleries. Tingueren temps d'aturar-se en una clariana d'un bosc abans d'arribar a Cervià de Ter (entre els nucli de Raset i de Sant Jordi Desvalls) on van sopar amb les viandes que havien robat al mas Seguer:

"y fet dit robo nos ne anarem deves Cervia exintnos del cami ral y arribarem en un bosch de alsines quey ha entre Sant Jordi y Raset y alli en dit bosch ferem foch y coguerem les dites vuyt botifarres y les menyarem y beguerem y menyarem del pa y vi que tambe prenguerem de casa del Seguer..."

Amb la panxa ja plena retornaren cap a les seves muntanyes i prop d'Anglès repartiren el botí:

"... y havent menyat aqui mateix nos ne anarem tots junts a la volta de Angles y en dit lloch ne entrarem en un bosch y alli tots junts nos partirem lo dit robo estenent una capa en terra y posant alli los diners si be los posarem primer dins un sombrero quen era casi ple entre menuts or y plata que de diners men tocaren a mi algunes catorse o quinse lliures y lo mateix toca a cada hu dels altres"

En aquest punt també podem explicar que de les peces de roba, joies o estris de cuina els bandolers en feien "encant". Una mena de subhasta on cada bandoler pagava , amb els diners robats, el que estimava per un o altre producte. Una vegada venut tot els diners recollits eren repartits en parts iguals entre tots els de la quadrilla. D'aquesta manera el repartiment era totalment equitatiu.

JAFRE

El santuari de la Font Santa

El Mas Seguer

Abans d'amagar-se prop del mas Seguer la quadrilla va anar al santuari de la Font Santa, a l'entrada mateix del poble de Jafre, allí s'hi afegí un dels germans Borrullet. En Joan Borrullet era l'ermità del santuari i va ser qui va proposar de robar el mas Seguer doncs era casa rica.

Quan la quadrilla va arribar al santuari en Joan Borrullet es llevà el vestit d'ermità i van armar-lo de pedrenyals. Hores després, quan assaltaren el mas, aquest es quedà a vigilar fóra de la casa per evitar ser reconegut. Amb la posta de sol entraren al mas, afagaren la gent i un bandoler els va retenir vigilant-los a la cuina:

"Yns apoderarem de la gent de aquella casa yls ferem entrar a la cuyna restant algu de la companyia en llur guarda y los demes pujarem dalt y espanyarem les caxes"

Mentre, la resta de la colla robava a les calaixeres. En el sumari es fa una relació dels objectes robats que demostra que aquell assalt va ser força productiu per a la colla:

"y espanyarem les caxes y de aquelles robarem dos o tres tasses de plata, molta moneda de or y de plata, algunes culleres tambe de plata, catorse o quinse anells de or, una cadena de or de tres dobles, dos joells de or, una corneta de plata amb cascavells, roba de lli y de llana com son faldilles camises y dues bosses vermelles y tambe un pedrenyal de quatre palms y tambe algunes bitifarres y fet dit robo nos ne anarem tots".

LA VIA ROMANA DE COLOMERS

La quadrilla d'en Serrallonga caminà tot el que quedava de dia i tota la nit. L'endemà arribaren prop de Jafre, però van estar amagats al bosc fins a la posta de sol.

"Caminant lo restant de aquell dia y tota la nit arribarem a punta de dia en un bruguerar quey ha prop de la casa de dit Antoni Saguer de Jafre y alli estiguerem amagats tot lo dia y a la tardeta a una hora de sol poch mes o menco isquerem de dit bruguerar y arremeterem dita casa"

El poble abans de Jafre, ja al Baix Empordà, és Colomers. En aquest municipi s'hi troben encara vistigis d'una calçada romana que travessa els boscos de pins de la zona que s'anomena "els aspres de l'Empordà". Aquesta calçada era una via secundària que històricament unia la Emporiae i la Gerunda romanes. Una visita al lloc ens permet fer-nos una idea de com eren els camins en aquell temps.

Per anar-hi cal, just abans de creuar Colomers, agafar la carretera que queda a l'esquerra i que va en direcció a Vilopriu. Deixem el cotxe davant el cementiri que veurem a l'esquerra i trobarem la via romana uns cinquanta metres just darrera d'aquest cementiri.

En una de les vinyetes del meu còmic "Serrallonga bandera negra" apareix un tram d'aquesta històrica via romana, en l'escena on el bandoler i els homes de l'orde ataquen soldats dels terços espanyols que encara romanen a l'Empordà.

COSTA ROJA

El camí cap a Jafre porta, en el poble de Sant Julià de Ramis, pel lloc anomenat Costa Roja. Històricament ha estat un lloc de pas molt important entre la frontera i la ciutat de Girona.

Per aquí hi passava la Via Augusta. El lloc era tan estratègic que al llarg de la història hi trobem diferents assentaments: un poblat ibèric, un castellum romà, un castell medieval i una fortalesa del segle XIX.

Era un dels llocs preferits per en Serrallonga i els seus per a robar viatgers. Ho explica ell mateix en la seva declaració, en aquesta ocasió una jornada de rotaboris que van fer-hi el mes de gener de 1625:

"Y trobantnos tots nosaltres sobre la Cellera de Angles en un bruguerar quey ha tractarem de anarnosne a robar en lo cami real mes amunt de Gerona qui va de Gerona a Figueras en lo lloch de Costa Roja quey arribarem de bella nit y alli estiguerem amagats fins lo endema que ans del mig dia isquerem en dit pas y ally robarem als passatgers los diners robes y demes que aportaven quem recordo molt be detinguerem y robarem prop de dos centes persones".

Dues-centes persones robades en un sol dia demostra el concorregut que era aquell lloc i el profit que en podien treure els homes de la quadrilla en una sola jornada.

ENIGMES EN LA FRONTERA DE LA CATALUNYA NORD

Aprofitant aquests darrers dies de festa hem fet una sortida d'un dia per a descobrir paisatges i llocs de la nostra estimada Catalunya Nord i hem anat a parar a Òpol-Perellós.

Feia temps que volia apropar-me a aquesta contrada, es tracta d'un espai situat en el que havia estat frontera de Catalunya amb França abans del Tractat dels Pirineus, al límit amb les terres de Durban (a la comarca de les Corberes franceses) per on havia passat en Serrallonga quan fugia de Catalunya.

La veritat és que és un dels llocs que acumulen més màgia i esoterisme si fem cas de tot el que s'ha escrit sobre el lloc.

Hem visitat el castell d'Òpol, situat sobre una gran plataforma de pedra on, segons diuen, hi ha una porta a l'espai.

I hem visitat el poble abandonat de Perellós on, segons diuen, hi ha amagat l'enclavament de la veritable tomba de Jesucrist (!).

La història del lloc lliga amb els misteris de l'abat Sauniere de Rennes-le-Château;la fugida de Maria Magdalena, que hauria estat l'esposa de Jesucrist ; el secret dels Templers i del catarisme; l'orígen del Sant Grial; els misteris que poden fer trontollar l'església catòlica ...

Uf!. Molta llegenda si es vol (de fet , penso que tot això de les religions està creat a partir de llegendes) ... però una llegenda molt maca.

Fins i tot i ha connexions entre els misteris de Perellós i la ciutat de Girona!.

En definitiva, una sortida a llocs plens de misteris, màgies i històries d'ocultisme... que fins i tot s'han recollit en el llibre d'èxit "El codi da Vinci"!.

Si voleu conèixer més sobre aquest fantàstic tempa podeu accedir a la web de la "Societé Perillós" . O , de manera resumida, en el següent enllaç: "El secreto de la Magdalena".

SERRALLONGA BAIXA A LA PLANA

El municipi de Jafre, al Baix Empordà.

El 15 de febrer de l'any 1623, un anys després d'haver-se abocat a la vida de bandoler, en Serrallonga i alguns dels homes de la quadrilla van convenir assaltar un dels masos més importants del Baix Empordà: el Mas Seguer de Jafre.

"havien concertat ab los demes que si havien de trobar ques justassen en lo bosch de ma casa y tots junts tractarem de anar a robar la casa de Antoni Seguer de Jafre per se casa rica". "Y aixi partirem del bosch de ma casa Segimon Sala, Joan Borrullet, Pere Borrullet, Segimon Bigorra, Pere Joan Puig de la Vall, Joseph Rovira, Miquel Campeny de Arbussies y jo tots armats de pedrenyals curts y llarchs y partirem de dit bosch allent al mig dia".

El robatori del Mas Seguer, que aniré descrivint en les properes entrades del bloc, ens demostrarà l'abast real de la quadrilla, que deixava l'abric de les muntanyes de les Guilleries i s'aventurava a baixar fins a la plana. Un radi d'acció veritablement ampli.

LA NISSAGA DELS NYER A LA XARXA

Per casualitat vaig acabar trobant una web on un dels descendents de la família Banyuls, els barons de Nyer que havien acollit i donat refugi a en Serrallonga en les seves fugides al Conflent, segueix i detalla l'extensa biografia de la seva família, des del segle XII i fins al segle XX.

Em va agradar que il·lustrés la part de Tomàs de Banyuls (1556-1627) amb dibuixos extrets del meu bloc.

I vaig acabar contactant amb aquest descendent dels Banyuls, resident a França, per a enviar-li informació que jo disposo sobre la seva famíla, a més d'un parell dels meus llibres. Des d'aleshores ens estem comunicant per correu electrònic cada cert temps.

Tota una agradable troballa. La història dels Banyuls és plena de fets històrics remarcables que s'inicien a Catalunya amb el primer de la nissaga i finalitzen en la Guerra d'Indoxina, on va morir el darrer noble que tenia el títol dels Banyuls.

Entre aquests dos moments hi ha un cúmul d'episodis històrics : l'entroncament familiar amb els Orís (Osona), la lluita contra els francesos després del Tractat dels Pirineus i l'exili a Catalunya, la recuperació del títol , l'entroncament familiar amb els Montferré i una llarga llista de continuadors de la nissaga que van esdevenir militars francesos.

Si voleu seguir aquesta interessant web: www.montferre.com