En les presons del castell
d’Hostalric també hi feu estada un altre bandoler, en Domingo Serra, àlies
Monget de Cardedeu. Un gascó de la població d’Agen que anava amb un altre
gavatx anomenat “lo Borni” fent de les seves.
El setembre de 1633 el batlle
d’Hostalric, Jaume Pera, instruïa un procés contra el Monget de Cardedeu i el
seu company de facècies, per haver fet resistència i haver escopetejat el
comissari reial Francesc Pujol al pont de Sant Celoni.
En el procés instruït també hi
consten les declaració d’un tal Pere Amat, pagès de Sant Esteve de
Palautordera, que declara que estava a la casa de can Valls d’Olzinelles quan
arribaren dos gavatxos. Un era el “gavaig Xorch” i l’altre el Monget de
Cardedeu.
Advertir que “xorch” (xorc ,
en català actual) significa “lladre”.
Els dos homes van entrar en la
casa però els van sortir a l’encalç Miquel Pujol, comissari reial d’Arbúcies
que els rondava amb homes armats. Pera Amat declara que “quan fuy prop la font
senti crits de no mourer al rey y encontinent moltes escolpetades y viu que
dins gavaigs feyan resistentia tirant escopetades al comissari y a sos
fadrins”.
El comissari Miquel Pujol
anava en persecució dels gavatxos des del dia anterior. Els va encalçar a can Valls d’Olinzelles, on entraren
en al casa per a menjar-hi, i els esperà fora, amb homes del batlle de
Montclús. “Viu que exian de la casa del dit Valls y sen baxaren quinta avall y
quant foren baix a un torrent de la font ells me veren venir y cridantlos jo no
mourer al rey tiraren moltes escopetades fugint y fent resistentia”.
Aquella brega a can Valls
d’Olinzelles no va acabar bé per als lladres, en gavatx Borni va morir d’un
tret i en Monget fou ferit d’un braç, empresonat i portat a les presons
d’Hostalric. El Borni va pagar així els seus crims: la mort d’una dona prenyada
a Granollers i la de Pau Amat i Pere Perxach de Sant Celoni.
Al Monget de Cardedeu , nafrat
i atrapat, segur que va acabar condemnat i penjat de l’alta forca. Se li va
acabar la sort, un any abans havia estat
atrapat, acusat d’un robatori de teixit,
pel batlle de Cànoves. Va sortir de la pressió gràcies a una manlleuta o
fiança de cent lliures que van pagar uns hostalers de Barcelona amb la condició
que tornés a la presó el mes d’octubre. El Monget no ho va fer i el 9 de juny
es va dictar una ordre d’execució contra els béns del pròfug. Tres mesos
després, però, el Monget fou atrapat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada