SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ESPIANT EN SERRALLONGA

 

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem vuit pàgines dedicades a Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631 el veguer va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

I és així com Serrallonga va continuar la seva activitat bandolera, durant dos anys més, fins que la vigília de Tots Sants de l’any 1633 va ser atrapat a ca l’Agustí de Santa Coloma de Farners. El gener de 1634 era ajusticiat a la ciutat de Barcelona i entrava en la llegenda.

Sant Joan de les Abadesses i Santa Coloma de Farners, dos llocs, com podeu veure units per la història del bandoler. En el podrien haver atrapat, en l’altre finalment el van atrapar.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ARRIBA EN SERRALLONGA

 

A partir de l’any 1629 Serrallonga va començar les seves anades i vingudes cap a França. Quan s’intensificava la persecució o s’esllanguia la quadrilla, fugia cap el Viver, a l’altra costat de frontera. Un lloc de pas era també la portella de Mantet, on havia trobar refugi en cabanes de vaquers i pastors.

Aquest pas per Mantet s’explica pel seu retorn de Nyer. Aquest era el camí que enllaçava el Conflent amb la Catalunya del Sud. I Serrallonga sovintejava Nyer perquè la família Banyuls eren precisament els caps de la facció nyerra.

Va ser en una d’aquestes fugides, l’any 1632, que en el camí entre entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, va trobar a la Joana Macissa , la vídua del moliner de Castelló d’Empúries, que anava camí de Núria. A partir d’aquell moment  la Joana el va acompanyar, fins el darrer dia.

Durant dos anys en Serrallonga i la Joana van emprendre camins de fugida cap el Nord, cap  l’Empordà i també cap el Conflent. Per Pi i Mantet i també per la Coma de la Dona. Era fama pública que el bandoler es movia per aquelles muntanyes en cabanes de pastor i vaquers i que fins i tot  l’anomenaven popularment “oncle Joan”.

Les festes de Nadal de 1630 en Serrallonga també les a Nyer i el poble de En. Va tornar a Catalunya passant per Sant Joan:  “Thomas de Banyuls digue a dit Bernat Pellicer quens tingues a casa a dit Clavell y a mi fins que jo estigues un poch reforçat perquè encara no estave del tot bo com de fet dit Bernat Pellicer nos amena en sa casa y allí estiguérem dit Clavell y jo les festes de Nadal que ara me recordo que estes festes que venen fara tres anys y  dit Pellicer nos dona en dita sa casa y ab molta amistat y quant nos ne anarem nos acompanya fins a Sant Joan Çes Badesses”.

I sempre que en Serrallonga passava per Sant Joan de les Abadesses ho feia passant per la masia de la Girona perquè en aquesta casa hi havia viscut una cosina germana seva, casada amb un home que es deia Giraut. Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

L’any 1631, no obstant, en la masia hi vivia un tal Pencas i , sobretot, en Guillem Guardans. Aquest darrer era fautor i acollidor d’en Serrallonga i en una ocasió el va ajudar a passar a França i ho va fer disfressat de pastor. Una actuació  de la que Guardans no se n’amagava.

Així doncs, la masia de la Girona de Sant Joan i els seus estadants tenen especial protagonisme en la història del bandoler de les Guilleries i esdevenen part important del “territori Serrallonga” més allunyat de les Guilleries.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA HISTÒRIA

 

Sant Joan de les Abadesses va donar a la història del país un dels bandolers més importants: el capellà Antoni Roca. Principal bandoler català abans d’en Rocaguinarda i en Serrallonga.

Per motius desconeguts va entrar a les guerres privades del Pirineu que enfrontaven d’una banda els pagesos i de l’altra, la família Cadell.

Es pot considerar que Roca va ser el primer cap militar professional, ja que llogava el seu servei i el de la seva quadrilla, d’uns 80 o 100 homes, a qui estigués disposat a pagar. Fins i tot va lluitar per al rei de França en les seves guerres contra l’emperador Carles V.

En una d’aquestes guerres, Roca va dirigir una força d’uns 3.000 homes, va envair la Cerdanya i va posar setge a Puigcerdà. Això el va convertir en objecte de l’odi de les autoritats reials de l’època.

Antoni Roca va ser traït i sentenciat a Barcelona el 26 de juny de 1546.

Anys més tard apareixeria a Sant Joan de les Abadesses un altre famós bandoler nyerro: en Perot Rocaguinarda.

El famós bandoler nyerro  Perot Rocaguinarda també va fer de les seves per Sant Joan de les Abadesses. En aquest cas posant-se al servei de l’abat del monestir que es negaven a sotmetre’s  a l’autoritat del bisbe de Vic, el cadell Robuster, com havien fet altres monestirs.

Tot al contrari, els monjos havien arribat a parapetar-se dins l’abadia i amb homes armats i havien impedit al bisbe Robuster entrar dins el recinte.

L’abadia va buscar la protecció del capità nyerro i el 1609 aquest es presentà a Sant Joan amb al seva quadrilla i va fer fugir els partidaris del bisbe de Vic.

A banda d’en Perot un dels seus lloctinents anomenat “Lo Batllo” també feia acte de presència a Sant Joan, amb una colla de la quadrilla, per a protegir les possessions de l’abat Francesc de l’abadia.

Com podem veure l’abadia de Sant Joan de les Abadesses va ser partidària del bàndol nyerro i les raons amb els cadells van ser continuades i notables, amb l’estil violent propi d’aquella època.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA LLEGENDA I EL MITE

 

La vila de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès,  és una de les més carregades d’història majúscula del nostre país.  Història i mitologia. Des de la importància del seu monestir al llarg dels segles, fins el record del mite del Comte Arnau.

Però a tota aquesta història i a tots aquests mites hi podem afegir encara moltes més històries i llegendes sobre bandolers. I, sorprenentment, també sobre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi ha històries i records precisos del seu pas per Sant Joan. Però abans d’ell en trobem d’altres que evoquen el record d’altres bandolers i també dels nyerros.

En el segle XIX el sacerdot i historiador català Pau Parassols Pi, precisament nascut a Sant Joan de les Abadesses l’any 1828, escrivia en el seu treball “Nyerros i cadells” que Bernat Cadell, un dels capitostos del bàndol cadell (la facció enfrontada als nyerros del Conflent) era nascut a la casa forta de la Serra de Cadell, una masia important de Sant Joan de les Abadesses.

Segons Parassols els cadells haurien infringit fortes pèrdues als nyerros en una brega succeïda a Ogassa, port del serrat dels cadells, on durant anys s’hi trobaven restes d’armes i restes d’homes morts en la lluita, en una fondalada anomenada “sepultura dels nyerros”.

Amb tot, les apreciacions de Parassols s’han demostrat incertes i les hem d’entendre en el marc de la protohistòria del nostre país. Lluís Maria Soler i Terol, historiador i biògraf del bandoler Rocaguinarda, va desmentir la vinculació dels Cadell de Prullans amb els cadells d’Arsèguel.

També forma part d’aquest “error” de la protohistòria catalana la teoria escrita l’any 1895 per Celestí Barallat Falguera.  Aquest advocat, botànic i erudit, va defensar que el bandoler Serrallonga provenia de la família noble de Bernat Hug de Serrallonga, al Vallespir. Aquesta nissaga medieval entronca amb Sant Joan de les Abadesses perquè en el segle XIII van comprar possessions a l’abadia, en concret els castells de Llaers i Milany.

Però l’intent de Celestí Barallat per atorgar pàtina de noblesa al Don Joan de Serrallonga també va ser més invenció que no pas erudició.

Segons Joan Fuster la mitologia del mite d’en Serrallonga es va tancar l’any 1900 amb la publicació del poema “La fi d’en Serrallonga” de Joan Maragall. El mateix que va fer estades sovintejades a Sant Joan de les Abadesses, on va trobar la inspiració per al famós poema “La vaca cega”. Qui sap si en una d’aquestes estades va sentir parlar a Sant Joan del bandoler i va trobar aquí també la inspiració per al seu poema.

EL CATALAN SERRALONGA, EDICIÓ DE 1645

 

En la tertúlia històrica que vam fer a Calonge vaig explicar un dels motius pels quals Serrallonga transitava de manera immediata de la història a la llegenda després de la seva mort. Un d'ells va ser la publicació de l'obra de teatre "EL CATALAN SERRALONGA" escrita a tres mans per Coello, Rojas i Vélez l'any 1636, només dos anys després de la mort del bandoler.

Aquesta "comèdia famosa" va tenir un gran èxit i es va representar durant dos segles per molts teatres i "corrales de comedias". Els autors convertien Serrallonga en una mena d'"hidalgo" nyerro es que es debatia per qüestions d'honor i d'amor amb els seus rivals cadells.

L'èxit sobre l'escenari obligava a la reedició continuada de l'obra i així se n'han inventariat fins a trenta edicions entre el 1636 i la darrera de l'any 1861.

Per a la meva col·lecció particular acabo d'incorporar un veritable tresor que vaig presentar a Calonge. 

Es tracta d'un original de l'edició del "CATALAN SERRALONGA, COMEDIA FAMOSA" que  va editar "amb totes les llicències" a Lisboa l'any 1645 l'impressor del Rei Antonio Álvarez.

L'he aconseguit gràcies a les atencions que em va dispensar Antonio Castro, llibreter de vell de la ciutat de Sevilla que es va posar en contacte amb mi per a oferir-me dos tresors. Aquest n'era un.

Aquest original, editat només onze anys després de la mort d'en Serrallonga, es converteix en el document més antic que en fa referència dins la meva col·lecció particular. El guardaré com el veritable tresor que és.

ROMANÇ DEL CATALAN SERRALLONGA. EDICIÓ SEVILLANA (1707-1715)

 

Arran de la popularitat de l'obra de teatre "El catalan Serrallonga" de Coello, Rojas i Vélez, trobem un romanç editat a principis del segle XVIII.

Es tracta d'una edició abreujada de la trama dels "tres ingeniosos hidalgos" que havia començat a triomfar en el segle anterior i, en aquest cas, adopta la tipologia pròpia de la literatura de canya i cordill: un senzill plec de quatre cares amb el relat escrit a dues columnes per pàgina i sense gravat que l'il·lustra, excepte una sanefa decorativa en cada full.

El seu títol és RELACIÓN EL CATALAN SERRALLONGA  Y BANDOS DE BARCELONA. DE TRES INGENIOS i es va editar a Sevilla, en al impremta de Francisco de Leefdael, en una data situada entre 1707 i 1705.

Existeix una nova edició d'aquest mateix plec, de data imprecisa, realitzada per a impremta de Don Fèliz de Casas y Martínez de Màlaga.

He tingut la sort de poder aconseguir un exemplar original del romanç imprès a Sevilla. He sumat així un nou tresor a la col·lecció d'en Serrallonga.

EL BRACHS DE QUERÓS

 

En la presentació del llibre a Manlleu vaig estar acompanyat d’en Pep Brachs. Ens vam conèixer a partir de la recerca que ell feia de al genealogia familiar i la informació que va trobar en el meu bloc.

En Pep és descendent de la masia del Brachs de Querós, una masia que avui està en ruïnes però que en el seu temps era força imponent. No va quedar negada per la cua del pantà de Susqueda, per al qual cosa les seves parets sempre han pogut ser vistes.

Els Brachs de Querós eren fautors d’en Serrallonga en el segle XVII i en el procés sumarial  del bandoler hi trobem diverses referències.

El Fadrí de Sau, el bandoler Guillem Estany i el mateix Serrallonga expliquen que l’Antònia del Brachs, que vivia en la masia de Sellabona, era grau amiga, fautora i també els era “lloca”. Li portaven els farcells de roba que robaven per a que els guardés,  els portava menjar i també guardava les dones dels bandolers quan aquesta anaven na cometre algun robatori allunyat.

Els bandolers expliquen que pagaven els serveis que els donava l’Antònia “per se pobra dona”. Aquest gest, el de pagar els serveis, va ser un dels que va motivar la imatge popular del “bon bandoler”.

La Joana Macissa explica que el setembre de 1632, anant camí de Santa Coloma de Farners, ella i en Serrallonga passaren pel Brachs i arribats a la porta de la casa la muller de l’amo els tragué pa, vi i formatge per a menjar.

En Serrallonga va parlar amb l’amo del Brachs a la porta de la casa i feu apartar la Joana perquè no escoltés la conversa.

La relació de veïnatge dels Brachs amb Serrallonga també va fer que Violant Brachs fous la padrina d’Antoni Serrallonga, el primogènit del bandoler i la Margarida Tallades. Així ho explica Ramon Corbella en els seus articles sobre la història familiar del bandoler.

Com veiem, doncs, la història del Brachs està íntimament lligada a la d’en Serrallonga. Com va dir en Pep Brachs en la presentació, quan et situes davant la porta de la masia en ruïnes pots sentir perfectament el pes del passat i imaginar-te en Serrallonga en aquell lloc. Sents que estàs en un veritable “territori Serrallonga”.

L'AUCA DE LA BANDA SONORA DEL BANDOLER

 

En la presentació del llibre que vam fer al Casino de de Vic m'hi va acompanyar Joan Vilamala, pedagog, músic i un dels components del grup Esquirols.

Vam parlar de la cançó que van popularitzar, vam parlar del grup musical... però també vam parlar d'auques.

I és que en Joan Vilamala, entre altres moltes facetes també és creador d'auques, aquest vell i perdurable mitjà d'explicar històries amb vinyetes i rodolins.

Ell és el creador, junt amb en Jordi Fons, de la pàgina Web "La paret de les auques" , on podeu trobar centenars d'auques creades a partir del 1997 i  a on explica la història del país i també la història de personatges del país.

Aprofitant la presentació a Vic li vaig regalar una auca que recull tota la música creada a partir del bandoler Serrallonga i en Joan l'ha penjat a la Paret de les Auques després de fer la millora en els texts i la composició de les vinyetes.

L'auca de la banda sonora del bandoler explica i il·lustra la història de la música d'en Serrallonga, des de les primeres cançons populars, el ball d'en Serrallonga, la sarsuela del 1922, les bandes sonores dels films i , per descomptat, el "Torna, torna Serrallonga" dels Esquirols, que es va convertir en un himne de reivindicació de la terra. 

Així, doncs, Serrallonga disposa d'una nova auca. I per mi és un honor haver-la creat a quatre mans amb el mestre Joan Vilamala.

A partir d'ara podeu trobar-la en aquest enllaç. 

SERRALLONGA A "PECATS CAPITALS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA" (2015)

 

Editorial Columna va publicar l'any 2015 una col·lecció de llibres, escrits per Antoni Dalmau Ribalta, dedicada a narrar episodis de la història dels segles XIX i XX del nostre país a partir de les set faltes considerades tradicionalment com a pecats capitals per l'església.

En el volum dedicat al pecat de l'avarícia hi ha un capítol dedicat als bandolers del barroc.

Naturalment que aquells homes robaven i segur que hi podia haver una part d'avarícia en els seus actes, però vist la misèria del moment, considero que la supervivència era un factor encara més determinant per aquell "ofici".

Després d'explicar la síntesi històrica del bandolerisme, l'autor assenyala tres noms destacats: Antoni Roca, Perot Rocaguinarda i, naturalment Joan de Serrallonga.

El capítol acaba amb la notícia de la fi d'en Serrallonga, el seu pas a la mitologia, i la fi del bandolerisme del XVII.

RECORDS D'EN SERRALLONGA AL MARESME

 

Serrallonga és un personatge de país, de les Guilleries fins a Barcelona, passant també pel Maresme. 

En la conferència que vaig fer a Cabrera de Mar vaig tenir l'oportunitat de repassar algunes de les petjades i records que ha deixat el nostre bandoler en aquella comarca de vora mar. I no són pocs. 

Fins i tot, les masies i boscos del Montnegre-Corredor es van convertir, per uns dies, en masies de les Guilleries i boscos del Conflent. Una bonica curiositat.

EL BALL D'EN SERRALLONGA A MATARÓ

El ball d’en Serrallonga es va popularitzar a moltes places dels pobles de Catalunya. Una demostració propera és la versió de Mataró escrita l’any 1856. El ball es va representar a la ciutat a llarg dels anys i segons Joan Amades encara ho hauria fet el 1930.

El ball sortia per Carnestoltes i era una explosió de trabucades i declamacions dels bandolers que es presentaven davant el cap per a entrar en la quadrilla.

DON JOAN DE SERRALLONGA L’EUTERPE

Víctor Balaguer va triomfar l’any 1858 a Barcelona amb l’obra de teatre “Los bandolers catalans o lo ball d’en Serrallonga”. Les diferents versions de l’obra es representarien per diferents companyies i a diferents teatres del país durant dècades.

L’any 1887 , per exemple, es representava al teatre de l’Euterpe de Mataró.

ELS MURALS DE JOSEP MARIA ROVIRA BRULL

El ball d’en Serrallonga de Mataró es recorda en els murals que va pintar l’artista Josep Maria Rovira Brull en el Bar Joan al barri de l’Havana de Mataró l’any 1964. El mural es va preservar i està guardat als magatzems municipals esperant ser restaurats.

EL PLATÓ DE DOSRIUS

Al teatre el va seguir el cinema i Serrallonga va protagonitzar tres films. El darrer l’any 2008, la producció de TV3 “Serrallonga, la llegenda del bandoler” dirigida per Esteve Rovira.

El Montnegre es va convertir per uns dies en les Guilleries, doncs dues masies de Dosrius foren reconvertides en platós cinematogràfics. La masia de Forn de Vidre es va convertir en el mas Serrallonga de Querós.

I la masia del Can Bosc es va convertir en ca l’Agustí de Castanyet.

El Montnegre-Corredor també va servir per a les escenes que recreen en Serrallonga i la Joana Macissa en la seva fugida a la Catalunya Nord. La màgia del cinema.

LA SARSUELA AL FOMENT MATARONÍ

Serrallonga també va saltar amb la sarsuela “Don Joan de Serrallonga” que es va estrenar l’any 1922  amb llibret de Francesc Pujols i música del mestre Enric Morera.

I per ara, la darrera vegada que aquesta obra del teatre líric s’ha representat, ha estat al Teatre Monumental de Mataró l’any 2020, amb el baríton Lluís Sintes en el paper del bandoler de les Guilleries.

BANDOLERS AL MARESME

 

Semblaria que el bandolerisme era un fenomen propi de l’interior o la muntanya, però no és així. La terra catalana estava infestada de bandolers i el nostre litoral també va tenir els seus.

Montserrat Poch va ser-ne un que es va amagar per Canet de Mar i Mataró després de fugir del seu exili a Mallorca. L’any 1578 fou capturat i executat a Barcelona.

Perot Rocaguinarda va passar per aquí. Les cròniques de Jeroni Pujades recullen que “el veguer alçà la terra i en Rocha per les montanyes de Montnegre sen passa a Mataró y per la part del Maresma escapà”

L’any 1629 es va fer crida pública en els llocs acostumats de Barcelona del “Memorial dels lladres” on es relacionen els més buscats per les autoritats del país. Naturalment, el primer de la relació és Joan Sala y Serrallonga, de Querós, però entre la llista hi trobem a “Ioan Tal dit lo Gavaix den Mit de Cabrera”, sens dubte un dels molts gascons que van engruixir les quadrilles de bandolers del nostre país.

Al Maresme, demostrant el que he dit sobre la pervivència del bandolerisme més enllà del segle XVII, es recorda a Pau Gibert , de Pineda de Mar, i la seva quadrilla. Va sembrar el terror arran de mar, però també per la zona de la Cellera de Ter, Anglès i Amer. Fou capturat i executat l’any 1782 i es va popularitzar una cançó sobre la seva mala vida.

EN CORSEC DE BURRIAC

El bandolerisme ha cavalcat sempre sobre el llom de la llegenda i en aquest municipi en teniu una prova. La llegenda del famós bandoler Còrsec que aterria la contrada i acumulava el botí dels seus robatoris al castell de Burriac. Encerclat pels soldats del rei va amagar el seu tresor i una cadira d’or dins una mina sota el castell que mai s’ha trobat i que farà ric a qui l’aconsegueixi.

Una versió d’aquesta llegenda la trobem al còmic “El tirà de Burriac” editat l’any 1956.

BANDOLER DE CABRERA: EL BORDEGÀS VEHILS

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem encartat el procés de Joan Vehils, àlies el Bordegàs Vehils, bandoler de Terrassa.

En les seves declaracions el Bordegàs diu que és fill de Cabrera. El seu pare seria Joan Vehils, paraire d’ofici, a qui el sots-veguer de Terrassa perseguia l’any 1584 per algun delicte que havia comès.

El Bordegàs Vehils va anar amb al quadrilla dels Margarit l’any 1626 i va participar en diferents assalts, robatoris i assassinats. En una ocasió, però, va salvar una víctima. La quadrilla dels Margarit estaven per Òrrius amb l’encàrrec de cometre un assassinat. El Bordegàs va demanar a una majordoma de Can prats d’Òrrius “que si ella conexia al masover de la casa den Orriols de Cabrera quel avisas y li digues que sen anas de dita casa perquè lo Guerxo Alsina que ere altre dels lladres tenia orde de la muller d’en Fermí Paissa de Cabrera de matarlo”.

El Bordegàs Vehils va fugir a l’Aragó i en va retornar l’any 1631. Va tenir la mala pensada de fer un robatori, atrapat, fou condemnat a remar a galeres i va desaparèixer dins el ventre d’una d’aquelles embarcacions on es moria en vida.

La galera reial va sortir del port de Barcelona i va salpar perdent-se en l’horitzó rectilini de la mar. Aquell mateix horitzó des d’on podia aparèixer un xabec pirata que assolaria la costa catalana.

Bandolers cap el mar, pirates cap a la costa ... barreges d’aventures i misèries. l Però històries d’una part important de la nostra història que donen protagonisme als nostres pobles i els nostres llocs.

EL DARRER FIL DE VIDA DE CAN PLANELLA

 

Can Planella de Sant Amanç, al terme municipal d'Anglès, és una de les masies més vinculades a la història d'en Serrallonga.

Els Planella, pare i fill, eren parents del bandoler de les Guilleries i, per aquest motiu, ell va sovintejar el mas quan baixava cap a la plana i també al final dels seus dies, quan es refugiava amb la Joana Macissa per aquests verals.

Però la masia , com moltes d'altres de les Guilleries, va patir l'abandonament ja fa anys i és una de les que, inexorablement, s'ha perdut per sempre.

Per la seva situació, a més, és un dels masos rònecs que han vist com les parets enrunades s'anaven colgant de romagueres, fins quasi amagar les poques restes que queden i fer impossible d'accedir-hi.

Fa poques setmanes, però, l'amic Albert Roura es va proposar arribar fins el mas. Ho va fer en dues temptatives. En la segona, armat amb un magall, va aconseguir-ho. A més, a mesura que avançava m'anava enviant fotografies i era com si jo ho pogués veure en directe. Va ser una veritable experiència.

Ens va fer molta pena veure el poc que queda del mas, ja perdut per sempre, tot recordant que va ser un dels espais més vinculats a la història d'en Serrallonga.

Vam ser conscients que assistíem al darrer fil de vida de la masia i que potser mai més tornarà a emergir, una vegada la vegetació es torni a senyorejar de les quatre parets que en queden.

Però d'alguna manera em vaig sentir privilegiat de tenir aquestes imatges, que avui podeu veure,  i que algú com l'Albert, empès per mal seva inacabable curiositat,  hagués fet aquest esforç per fer-me-les arribar.

Llarga vida a can Planella i llarga vida a l'amistat!