divendres, 1 de març del 2019

EL TURÓ DEL MAL SOPAR EN LA PUBLICACIÓ ARTÍSTICA VIC (1935)




Els anys 1934 i 1935 es van editar dos números de la revista “Vic. Publicació artística” d’aparició anual . La revista era de qualitat, amb acurat i avançat  disseny, segur que ajudada a finançar per al publicitat. Era una revista gràfica, on predominava la fotografia i era editada per l’Agrupació “Amics de la Ciutat”. Donava a conèixer els diferents aspectes comercials, artístics i turístics de la ciutat de Vic i també de la comarca.

En el número editat el 1935 hi apareix un article sobre la catedral il·lustrat amb quaranta-tres magnífics gravats que reprodueixen els cèlebres frescos de Josep Ma. Sert.

En aquest mateix número hi apareix un interessant article signat per Ramon Rierola i Alibés titulat “Vic, porta de les Guilleries”, en el qual fa una profunda descripció geogràfica de les nostres muntanyes. 

L’article, il·lustrat amb fotografies de X. Bach i R. Masferrer, repassa els pobles i  indrets més característics del massís, sense deixar de banda detalls de la seva història i de les seves llegendes.

No s’està, doncs, de parlar del bandoler Serrallonga en arribar a Querós, descrit com el terreny més difícil i salvatge de les Guilleries. La fotografia que il·lustra aquest apartat és la del turó del Mal Sopar amb l’església de Querós al fons i les restes de la palanca en primer terme.

L’article és una agradable i poètica simbiosi de mite i territori, de simbiosi entre la fortalesa abrupte de les Guilleries i la que deuria tenir el bandoler que més la va rondar:

“Riu avall, en cosa de dues hores, us trobareu ensotats a Querós; vall i boscúria plena d’història i de llegenda, baluard del famós pubill de la casa de Serrallonga, lladre de pas protegit i utilitzat per gent de pro, senyors feudals i abats. Des del recó de món de Querós us doneu compte del molt pit molta cama que havia de tenir  en Serrallonga i els seus homes per anar i venir des del sot de Querós, com guineu que vaivé del cau per fer les seves malifetes, transitant per mig Catalunya.

Cal imaginar-se deu o dotze anys de córrer amb gran alè per la muntanya, fent trapelleries amb el pedrenyal i amagant-se per les baumes i barraques perseguit, amb un gran instint de feram per escondir-se i travessar boscos amb ulls avesats a la fosca, sabent de nord totes les vessants, les afraus i les carenes. Descobrint corriols i dreceres que potser mai més no petjarà, per comprendre que en Serrallonga per ésser un tan gran lladre havia d’ésser un gran geògraf amb bon garrot de cames.

Una guia de la Guilleria feta per en Serrallonga no tindria preu”.