divendres, 1 de desembre de 2017

SERRALLONGA A VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS (i 3)




 En Serrallonga i la Joana pels entorns de Cabrera.
 
Fotografies de Sant Miquel de Sererols i del Mas Sobiranes
 (Fotografies de Josep Ma. Camprodon,bloc Fer Muntanya)

El setembre de l’any 1632 el batlle de Cabrera va detenir a Salvador Casasubirana, àlies “lo Manxol”, pastor de ramat i originari del mas Sobiranes de Sant Miquel de Serarols.

A Salvador Casasubirana alguns testimonis l’havien vist pels entorns de Cabrera junt amb un home i una dona que resultarien ser Joan de Serrallonga i la Joana Macissa. 

Arrel dels testimonis el detingueren i confessà, en el procés sumarial, que fou obligat a acompanyar-los quan a se’l trobaren a Coll de Bracons. Segons les seves declaracions “venia de la casa de na Planas de Vidra y men anave a la jaça de mossen Prat al terme de Riudaure per veure sim llogaria per pastor y a al que fuy al Collfret vaix encontrar amb un home que anave armat de pedrenyals”

Serrallonga anava acompanyat de la Joana Macissa i obligà el pastor a carregar un rull de roba blanca. En una parada del camí  la Joana li explicà qui eren i què havia passat : “dita dona me digue que era en Serrallonga y que aquell rull lo havia robat al coll de Canans ha uns trangines que havia encontrats”.

Per les declaracions de Salvador Casasubirana podem conèixer com va anar la mort del traginer al coll de Canes, on actualment hi ha la partió dels termes de Vallfogona del Ripollès i Riudaura:

“hu de dits tragines se hera gaffat ab ell ab gran coratge y que agafats rodolaren per una costa avall y que los dos altres tragines  ajudaren a llur company que com no tenia armes no pugue valer sinó que dit Serrallonga li va ficar al daga en las tripes fins a al creuera y encara dit traginer nol dexave fins que perde las forças y aleshores dit Serrallonga se alsa y li tira una padrinyalada y  lo degolla al dit traginer y prengue dit drap y mentres dita dona me comptave asso dit Serrallonga va arribar y me va donar a beurer y la matexa nit baxarem sota Sant Marti de Cantallops y passarem sempre per moltes maleses y boscatjas”

L’assassinat del traginer a coll de Canes ens retorna al bandoler més agressiu i luctuós, allunyat de la imatge romàntica que se li voldria imprimir en la literatura romàntica posterior.