PARADISOS PROPERS : COTLLIURE

Començo quinze dies de vacances durant els quals tindré el bloc inactiu. Aprofito per desitjar bon estiu a tothom.

Hem començat els nostres quinze dies visitant un racó de la Catalunya Nord que ens té enamorats: Cotlliure. Un dels nostres paradisos propers.

Cotlliure és natura. Un racó idílic de la Costa Vermella, envoltat de vinyes que omplen amb esforç les terrasses d'aquestes estibacions que cauen al mar i a on les onades del Mediterrà juguen a remullar la seva pedra fosca, amb una aigua transparent que convida a remullar-se.

Però Cotlliure és també  el racó de la nostra costa catalana (malauradament retallada per la frontera del Tractat dels Pirineus) on es respira millor la història del nostre país. 

Els reis catalans van començar a fortificar el port en el segle X i el castell reial va esdevenir residència dels reis de Mallorca fins el segle XIV, en aquells temps va esdevenir el principal port dels Comtats del Rosselló.

L'any 1642, durant la Guerra dels Segadors, les tropes franceses van posar setge a la vila. En aquell episodi hi va participar Charles-Batz de Castelmore, el veritable comte de D'Artagnan.

L'any 1674 Cotlliure també va preparar una conspiració, junt amb Vilafranca de Conflent i Perpinyà,  que pretenia retornar els Comtats a Catalunya.

Tota aquesta història queda escrita en pedra : el castell Reial, les fortificacions de Vauban, les restes de muralles arran de mar, el molí de vent,  ... molts elements per visitar, junt amb l'imprescindible passeig pels bonics carrers costeruts de vila marinera que van esdevenir inspiració per a molts artistes.

La nostra estada a Cotlliure d'ahir , però, va ser totalment descansada i vam dedicar-la a banyar-nos en les seves aigües. Un dia de platja aquí és diferent. En pocs llocs es pot prendre el sol envoltats de monuments i d'un paisatge com aquest. Us ho recomano.

L'IMPOST DE LA GABELLA I EL CANAL DEL MIDI

Pierre-Paul Riquet.

Les vuit encluses de Besiers, una veritable

obra d'enginyeria del Canal del Midi.

A partir del segle XIV el comerç de la sal havia esdevingut a França un monopoli reial. La Corona obtenia gràcies a l'impost de gabella substanciosos guanys. Les salines i el transport de la sal eren negocis privats, però reglamentats per les autoritats i subjectes a impostos. La venda al detall també era un negoci privat, però a partir dels deu quilograms de sal el comerç era monopoli de l'Estat que ho subministrava en els graners reials.

Els graners reials també disposaven de sucursals en municipis petits, les "cambres de sal", i tot plegat estava en mans de funcionaris reials. D'aquesta manera la Corona imposava el preu i multiplicava els seus guanys sobre un bé de primera necessitat.

Un d'aquests funcionaris reials , a la zona del Llanguedoc francès, fou Pierre-Paul Riquet, l'enginyer de la gran obra del Canal del Migdia , el fantàstic canal que uneix la costa Atlàntica francesa amb el Mediterrani.

Fill d'una família de notables comerciants de Besiers i establert a Revel , Riquet va entrar dins l'administració de la Gabella l'any 1634 a Mirepoix.

S'encarregà de la distribució i venda de sal per tot el centre i el sud de França, des de Tolosa fins a Narvona, passant per Carcassona, Albi i tota la regió central fins a Villefranche de Rouergue. La sal provenia de les salines del Mediterrà, ja fos de la zona de la Carmarga (Aigues Mortes) o de l'Aude.

La coincidència d'aquestes rutes de la sal controlades per Riquet va ser determinant per a que impulsés el famós Canal del Migdia , que hauria de facilitar el transport per tota la zona i esdevindria una de les grans obres d'enginyeria franceses de tots els temps.

No obstant l'empresa era cara i , tot i que  Riquet hi invertí gran part de la seva fortuna, es necessitaven recursos financers per a emprendre-la. Aquests recursos, per part de l'Estat, provindrien en gran part de l'impost de la gabella que estaven sota el control del mateix Riquet.

Aquesta fou una de les raons principals per a la nova imposició de l'impost de la gabella als comtats de la Catalunya Nord una vegada aquests havien estat annexionats a França. Se'ls retirà els privilegis que havien obtingut sota l'autoritat catalana i a partir de l'any 1661 se'ls imposà l'impost francès, l'obligació de comprar la sal als graners reials i la prohibició de comprar la sal catalana. I així va nèixer el conflicte al Vallespir.

D'alguna manera , doncs , l'obligada contribució dels nord-catalans en el finançament de les obres del canal mitjançant el nou impost de la gabella va ser el detonant de la revolta i això -salvant molt les distàncies- em porta a recordar alguns moments de la història recent dels catalans del sud, quan amb els nostres impostos hem hagut de finançar autovies gratuïtes al sud, mentre nosaltres continuem obligats a passar , dia si i dia també, per autopistes de peatge.

I és cert que avui podem contemplar el Canal del Midi com una gran obra d'enginyeria humana, quedant-nos fascinats de fins pot arribar l'home amb les seves empreses; però darrera d'aquesta gran obra també hi ha una història de patiment i de greuges sobre els territoris de la nostra Catalunya Nord i la seva gent.

EL REPRESOR FRANCESC DE SEGARRA

Retrat atribuït a Francesc de Segarra.

Un dels personatges que encarna millor la repressió francesa als Comtats és Francesc de Segarra, President del Consell Sobirà del Rosselló en el moment de la Revolta dels Angelets.

Nascut a Lleida en una família benestant, en iniciar-se la guerra dels Segadors era catedràtic de l’estudi general de Lleida. Es mostrà afecte a França, fet pel qual Pèire de Marca el féu membre del Consell Criminal de l’Audiència de Catalunya. La seva actuació contra els desafectes a la causa francesa el convertí en el terror del Principat; dirigí detencions il·legals, com la de l’oïdor militar Domènec de Negrell (1649), i reprimí l’alçament antifrancès de Puigcerdà amb una gran ferocitat (1652).

Poc abans de retre's Barcelona a Felip IV, fugí amb Josep de Margarit i altres i s’establí al Rosselló, on fou recompensat per Lluís XIV amb béns confiscats a nobles desafectes i amb el càrrec de governador del Rosselló (1654).

L’any 1653 va ser nomenat Governador dels Comtats en substitució de qui ho era fins aleshores, el baró Tomàs de Banyuls de Nyer. Aquest darrers destituït a partir de la revolta que va iniciar amb altres nobles i clergues contra l’ocupació francesa.

Aquell mateix any dirigí l’efímera reconquesta francesa de Ripoll (1653).

L’any 1662 va ser nomenat President del Consell Sobirà del Rosselló recentment instaurat i es dedicà a la persecució dels partidaris de la reunificació de Catalunya d’acord amb les ordre rebudes per les noves autoritats franceses.

És un dels protagonistes de la Revolta dels Angelets, prenent-ne part com a màxim perseguidor d’aquests i repressor de la gent dels Comtats.

L’any ; el 1667 féu executar un gran nombre de revoltats contra la gabella imposada pel govern francès. El 1668 anava al davant de la tropa de 300 soldats francesos que havia sortit de Perpinyà en una expedició de càstig contra els revoltats de Sant Llorenç de Cerdans, però que fou derrotada en una emboscada dels Angelets al Pas del Llop, obligant-lo a recular fins a Arles.

L’any 1674 intervingué en els processos contra els participants en les conspiracions de Vilafranca de Conflent, Perpinyà i Colliure.

Per a exemplificar el càstig sofert per aquells conspiradors catalans, podem veure la sentència dictada contra Antoni Rivet, cònsul de Perpinyà que va participar en la conspiració catalana a la ciutat:

“Que li sigui posat un ciri entre les mans i que demani a Deu, al Rei i a la Justícia perdó pel seu crim davant l’església de Sant Joan de Perpinyà, davant la porta del palau i a la plaça de la Llotja  I després, lligat i sobre una mula, que es porti fins davant la Llotja de Perpinyà, on serà estrangulat fins que la mort natural li sobrevingui, i després se li tallarà el cap per a ser posat dins una gàbia de ferro, la qual serà penjada a una part de la casa de la Llotja de la ciutat, i la resta del cos de dit Rivet serà penjat a la forca de Puig-Joan per a que resti exposat”.

ELS ANGELETS DE LA TERRA AL BLOC "LA REINAIXENSA"

"La Reinaixensa" és l'interessant bloc de Fèlix Rabassa i Martí.

Aquest historiador blanenc dedica el bloc a episodis de la història de Catalunya i temes d'interès nacional, amb nítid sentit independentista. Tot i que l'ha mantingut inactiu durant dos anys l'ha tornat a activar amb relativa força.

Aquest mes de juny, per exemple, ha dedicat tres entrades interessants sobre el pas dels catalans per Atenes i Neopàtria durant l'expansió a la Mediterrània de la nostra nació.

En Fèlix també és un seguidor dels meus còmics i ha dedicat la seva darrera entrada a "Serrallonga Els Angelets de la Terra", cosa que li agraeixo.

Precisament va ser seguint el seu bloc , llegint aquesta entrada, que vaig conèixer l'existència del llibre "Rebels a tramuntana"  de Joan Soler i Amigó i vaig poder aconseguir-lo.

La suma de petits grans esforços explicant la història del nostre país, com el que fa en Fèlix Rabassa en el seu bloc, és imprescindible per a poder conèixer aquesta història en la seva globalitat.

Podeu accedir al bloc mitjançant aquest enllaç.

EL CONSELL SOBIRÀ DEL ROSSELLÓ

La seu del Consell Sobirà del Rosselló a Perpinyà,

en el mateix edifici noble que ocupava l'antiga Diputació.

Gravat antic d'una comitiva dels Cònsols de Perpinyà

a la plaça de la Llotja.

Una vegada signat el Tractat dels Pirineus i amb la màxima diligència, el juny de 1660, mitjançant l’edicte de San Juan de la Luz (municipi del país basc francès on fou dictat pel sobirà) , fou creat el Consell Sobirà del Rosselló, òrgan a qui correspondria el control de la nova província annexionada.

El Consell Sobirà vindria a suplir en aquells moments al Consell Reial, l’òrgan que fins aleshores havia representat ens comtats davant l’autoritat del Principat, tot i les recomanacions de l’advocat d’aquest darrer òrgan, Ramon Trobat, per a que fos mantingut per la nova autoritat francesa.

L’edicte de San Juan de la Luz fixava la nova situació, en la qual el poder passava a tenir-lo un intendent i desapareixien els organismes catalans (Consell Reial, Diputació, Corts ...) per aquedar substituïts per un de sol: el Consell Sobirà del Rosselló.

El Consell Sobirà, segons un model similar a altres parlaments,  faria la funció jurisdiccional de totes les causes civils , administratives, eclesiàstiques ,fiscals i criminals i estaria compost per un president, sis consellers laics i un conseller del clergat, d’un advocat general i d’un procurador general.

El primer Consell va ésser format per catalans refugiats del Principat, excepte un rossellonès i davant la impossibilitat de designar un primer president foren nomenats simultàniament per aquest càrrec Josep Fontanella i Francesc de Segarra.

Una de les primeres funcions del Consell Sobirà va ser la tasca de lluitar contra les possibles formes d’oposició i de resistència a la dominació francesa i en això va ser prou diligent.

És en aquesta línia, per exemple, que el mateix Segarra anà, personalment a l’abadia de Sant Genís de Fontanes per investigar i procedir contra l’abat Maur de Rea, qui intentava lliurar Cotlliure a les forces de Felip IV. El mateix Segarra, amb el conseller Martí de Viladamor, va ésser el perseguidor dels Angelets del Vallespir i del Conflent; i, amb el conseller Prat, va menar les informacions i la repressió de les conspiracions de Vilafranca i de Perpinyà.

També va obrar el Consell Sobirà en pro de la francesització de la província.

El 1659 ningú dels Comtats sabia la llengua francesa, ni els mateixos consellers del Consell Sobirà. A partir de 1680 es va començar a introduir el francès i el català fou prohibit l’any 1700 en els actes públics.

L’any 1672 el francès s’havia començat a introduir a les escoles de Perpinyà i el Consell Sobirà donà la seva aprovació i s’encarregà de fer respectar aquesta ordre i estendre-la a tots els Comtats. L’actuació del Consell també anà contra l’església, darrer reducte de permanència del català en aquelles terres.

Una altra de les funcions en les que participà aquest òrgan fou en la imposició de la vestimenta “a la francesa”.

El Consell Sobirà del Rosselló fou el braç executor de les ordres de la nova autoritat francesa. I, significativament, els executors foren catalans contra els mateixos catalans.

Per a conèixer més es pot llegir l’article d’Alícia Marcet i Juncosa que trobareu en aquest enllaç.

ELS ANGELETS DE LA TERRA A CERET (2)

 El pont del Dimoni de Ceret.

La font dels Nou Raigs de Ceret.

"Algunes veus dins l'ajuntament s'aixecaren en contra de la decisió de permetre l'entrada dels Angelets a Ceret, advertint que aquests no venien com a compradors, sinó com a gent d'armes. Entre els crítics Melció Casanoves, Francesc Llansó, Mateu Detesa i Francesc Vilar, cònsuls partidaris del règim francès. La seva protesta no va servir, però, davant una assemblea on guanyava la majoria de cònsols partidaris de Trinxeria.

Així va ser decidit d'obrir el Portal de França i les claus foren donades a  Miquel Parrot, "clavari menor", per a que obrís el portal.

Davant Trinxeria i els seus dos-mil Angelets de la Terra, enemics declarats de França, en guerra contra les seves lleis, i tots catalans, els ceretans van  oblidar com per encantament, els compromisos adquirits mesos enrere amb l'intendent Chatillon. 

El portal de França fou obert als revoltats que entraren en massa dins la vila. El primer que feren va ser empresonar la companyia de cavalleria reial que hi trobaren i carregaren la sal en sis mules que un pagès de la vila els deixà. 

A partir d'aleshores les autoritats franceses van fer diferents tempatives per alliberar els soldats de cavalleria empresonats . Finalment el comandament francès del Rosselló envià el marquès de Chamilly al cap de quatre mil homes, forçant els Angelets a dispersar-se i fugir cap a Prats de Molló i l'altra banda de la frontera amb Catalunya.

Els cònsols de Ceret que van permetre l'entrada de Trinxeria i els Angelets van ser fortament represaliats  per les autoritats franceses i van ser nomenats com a primers cònsols els partidaris de França.

L'autor de l'article fa una darrera consideració: "El poble de Ceret, igual com altres catalans, van sentir els efectes de la dominació francesa que havien demanat abans amb tanta força i s'incrementà l'odi contra els veïns  francesos, encara que anys enllà els havien tingut per llibertadors".

L'episodi del "setge" de Ceret ens explica -a diferència del d'Illa- la connivència que hi havia en aquell temps entre nord-catalans i la guerrilla dels Angelets de la Terra, com també el sentit de pertinença encara a un mateix país en oposició a les noves autoritats franceses.

ELS ANGELETS DE LA TERRA A CERET (1)

El portal de França a Ceret.

Un dels episodis més recordats de la Revolta dels Angelets és el setge a la capital del Vallespir: Ceret.

Es parla de "setge" i captura de la ciutat, però el cert és que l'entrada de Josep de la Trinxeria i els Angelets no va tenir rés a veure amb l'entrada forçada i la lluita contra els soldats francesos que jo he dibuixat en el meu còmic.

Tot al contrari, l'accés dels revoltats va ser fàcil i assolit amb el concurs de les autoritats locals que el van facilitar. Aquesta crònica ens parla ,a diferència del cas d'Illa, d'una connivència real entre els revoltats i les autoritats locals i el poble. I en aquest punt convé recordar que en aquell moment encara existia un sentiment de no pertinença al Regne de França per part dels nordcatalans, per la qual cosa no havia de ser difícil el suport local als revoltats.

La crònica l'he extret del número 2 de la revista "Vallespir", editada a Ceret l'any 1930 i que és consultable en aquest enllaç. L'article "Céret pendant les troubles en Vallespir" va ser escrit per Michel Aribaud, arxiver de Ceret.

"A principis de  l'any 1670 Josep de la Trinxeria al davant de dos mil partidaris , decideix caure sobre Ceret doncs sap que el servei de la Gabella hi emmagatzema "tres-centes cinquanta càrregues de sal" en els graners de Miquel Parrot, pagès, Josep Comes, pagès i Pere Roirós, adroguer.

Trinxeria i els Angelets arriben savant Ceret la tarda del 6 d'abril de 1670 i trameten als cònsuls (jurats) de la vila que venen a comprar provisions, oli i vi,  per als habitants de l'Alt Vallespir i demanen que se'ls permeti entrar dins les muralles de la vila. Els cònsols els respon en que no és possible obrir les portes sense prèviament reunir l'assemblea dels jurats que es farà l'endema.

Aquí l'autor fa notar que els cònsuls s'havien compromés el 27 de febrer, davant l'intendent del Rosselló Monsieur de Chatillon  de vetllar pels dipòsits de sal, de prestar suport als soldats de la gabella i al regiment de cavalleria reial que guardava la plaça: "Devant del excellentissim messier de Xetillon aquells que son conferts devant de dit Exm. Senyor y del Sr. Intendant y han donada paraula de que la present universitat de dita Vila de Ceret sie fidel en  fer lo servei de Sa Magestat Christianissima ... y que se tingue la guarda que acustume tenir la dita universitat per á i pedir y guardar que las persones que volen i pedir lo fet de la gavella de la sal, no entran à dita Vila y que per axi fer se tinga una perçona al campanar per poder descobrir si acas van per nostre terme personas armadas que poguessen i pedir dit afer de la gavella y altrament fer alguna i solentia contra dita universitat. Y que se tinguen tres portals de dita vila oberts tot el dia -i  no la nit- y los demes resten tancats...".

Els cònsols de la universitat  es van reuir el matí del 7 d'abril i el cònsol en cap , Jaume Martí, va explicar que la gent de la muntanya havien vingut a Ceret a comprar oli i vi per als habitants de l'Alt Vallespir, com de costum tenien de fer els darrers anys, que els diners d'aquestes vendes beneficiaran els propietaris de la vila i que també serviran per a reparar les muralles de la vila com havia demanat Monsieur Chatillon. En fi, que seria per d'interés de tots fer les vendes i que per a evitar que la gent de Trinxeria marxés sense fer les compres, calia actuar amb rapidesa i, per tant, no convindria demanar l'autorització de les autoritats superiors per a obrir les portes de Ceret.

"Los de montanya arriban à la present Vila per comprar vi y oli ... que no sien impedits per la justicia ... perque en tal cas se trobara partida de diner que nos mana lo Exm. Messier de Xetillon per reparar las muralles y es convenient que entran en dita present Vila per comprar... No es obligació de escriure per aixi fer promptament diligencia en dit cas ...", diu l'acord municipal que es va adoptar i que es guarda en els arxius de Ceret.