EL CATALAN SERRALONGA, EDICIÓ DE 1645

 

En la tertúlia històrica que vam fer a Calonge vaig explicar un dels motius pels quals Serrallonga transitava de manera immediata de la història a la llegenda després de la seva mort. Un d'ells va ser la publicació de l'obra de teatre "EL CATALAN SERRALONGA" escrita a tres mans per Coello, Rojas i Vélez l'any 1636, només dos anys després de la mort del bandoler.

Aquesta "comèdia famosa" va tenir un gran èxit i es va representar durant dos segles per molts teatres i "corrales de comedias". Els autors convertien Serrallonga en una mena d'"hidalgo" nyerro es que es debatia per qüestions d'honor i d'amor amb els seus rivals cadells.

L'èxit sobre l'escenari obligava a la reedició continuada de l'obra i així se n'han inventariat fins a trenta edicions entre el 1636 i la darrera de l'any 1861.

Per a la meva col·lecció particular acabo d'incorporar un veritable tresor que vaig presentar a Calonge. 

Es tracta d'un original de l'edició del "CATALAN SERRALONGA, COMEDIA FAMOSA" que  va editar "amb totes les llicències" a Lisboa l'any 1645 l'impressor del Rei Antonio Álvarez.

L'he aconseguit gràcies a les atencions que em va dispensar Antonio Castro, llibreter de vell de la ciutat de Sevilla que es va posar en contacte amb mi per a oferir-me dos tresors. Aquest n'era un.

Aquest original, editat només onze anys després de la mort d'en Serrallonga, es converteix en el document més antic que en fa referència dins la meva col·lecció particular. El guardaré com el veritable tresor que és.

ROMANÇ DEL CATALAN SERRALLONGA. EDICIÓ SEVILLANA (1707-1715)

 

Arran de la popularitat de l'obra de teatre "El catalan Serrallonga" de Coello, Rojas i Vélez, trobem un romanç editat a principis del segle XVIII.

Es tracta d'una edició abreujada de la trama dels "tres ingeniosos hidalgos" que havia començat a triomfar en el segle anterior i, en aquest cas, adopta la tipologia pròpia de la literatura de canya i cordill: un senzill plec de quatre cares amb el relat escrit a dues columnes per pàgina i sense gravat que l'il·lustra, excepte una sanefa decorativa en cada full.

El seu títol és RELACIÓN EL CATALAN SERRALLONGA  Y BANDOS DE BARCELONA. DE TRES INGENIOS i es va editar a Sevilla, en al impremta de Francisco de Leefdael, en una data situada entre 1707 i 1705.

Existeix una nova edició d'aquest mateix plec, de data imprecisa, realitzada per a impremta de Don Fèliz de Casas y Martínez de Màlaga.

He tingut la sort de poder aconseguir un exemplar original del romanç imprès a Sevilla. He sumat així un nou tresor a la col·lecció d'en Serrallonga.

EL BRACHS DE QUERÓS

 

En la presentació del llibre a Manlleu vaig estar acompanyat d’en Pep Brachs. Ens vam conèixer a partir de la recerca que ell feia de al genealogia familiar i la informació que va trobar en el meu bloc.

En Pep és descendent de la masia del Brachs de Querós, una masia que avui està en ruïnes però que en el seu temps era força imponent. No va quedar negada per la cua del pantà de Susqueda, per al qual cosa les seves parets sempre han pogut ser vistes.

Els Brachs de Querós eren fautors d’en Serrallonga en el segle XVII i en el procés sumarial  del bandoler hi trobem diverses referències.

El Fadrí de Sau, el bandoler Guillem Estany i el mateix Serrallonga expliquen que l’Antònia del Brachs, que vivia en la masia de Sellabona, era grau amiga, fautora i també els era “lloca”. Li portaven els farcells de roba que robaven per a que els guardés,  els portava menjar i també guardava les dones dels bandolers quan aquesta anaven na cometre algun robatori allunyat.

Els bandolers expliquen que pagaven els serveis que els donava l’Antònia “per se pobra dona”. Aquest gest, el de pagar els serveis, va ser un dels que va motivar la imatge popular del “bon bandoler”.

La Joana Macissa explica que el setembre de 1632, anant camí de Santa Coloma de Farners, ella i en Serrallonga passaren pel Brachs i arribats a la porta de la casa la muller de l’amo els tragué pa, vi i formatge per a menjar.

En Serrallonga va parlar amb l’amo del Brachs a la porta de la casa i feu apartar la Joana perquè no escoltés la conversa.

La relació de veïnatge dels Brachs amb Serrallonga també va fer que Violant Brachs fous la padrina d’Antoni Serrallonga, el primogènit del bandoler i la Margarida Tallades. Així ho explica Ramon Corbella en els seus articles sobre la història familiar del bandoler.

Com veiem, doncs, la història del Brachs està íntimament lligada a la d’en Serrallonga. Com va dir en Pep Brachs en la presentació, quan et situes davant la porta de la masia en ruïnes pots sentir perfectament el pes del passat i imaginar-te en Serrallonga en aquell lloc. Sents que estàs en un veritable “territori Serrallonga”.