.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Els Planella, pare i fill, eren parents del bandoler de les Guilleries i, per aquest motiu, ell va sovintejar el mas quan baixava cap a la plana i també al final dels seus dies, quan es refugiava amb la Joana Macissa per aquests verals.
Però la masia , com moltes d'altres de les Guilleries, va patir l'abandonament ja fa anys i és una de les que, inexorablement, s'ha perdut per sempre.
Per la seva situació, a més, és un dels masos rònecs que han vist com les parets enrunades s'anaven colgant de romagueres, fins quasi amagar les poques restes que queden i fer impossible d'accedir-hi.
Fa poques setmanes, però, l'amic Albert Roura es va proposar arribar fins el mas. Ho va fer en dues temptatives. En la segona, armat amb un magall, va aconseguir-ho. A més, a mesura que avançava m'anava enviant fotografies i era com si jo ho pogués veure en directe. Va ser una veritable experiència.
Ens va fer molta pena veure el poc que queda del mas, ja perdut per sempre, tot recordant que va ser un dels espais més vinculats a la història d'en Serrallonga.
Vam ser conscients que assistíem al darrer fil de vida de la masia i que potser mai més tornarà a emergir, una vegada la vegetació es torni a senyorejar de les quatre parets que en queden.
Però d'alguna manera em vaig sentir privilegiat de tenir aquestes imatges, que avui podeu veure, i que algú com l'Albert, empès per mal seva inacabable curiositat, hagués fet aquest esforç per fer-me-les arribar.
