El procés sumarial del bandoler ens explica que el radi d’acció d’en Serrallonga i els bandolers de les Guilleries anava molt més enllà de les seves muntanyes, baixaven cap els camins rals de la plana on el botí era més segur i suculent. , i així ho han recollit els historiadors.
La colla de les Guilleries, la de la muntanya, capitanejada per en Serrallonga, s’aplegaven amb al colla de la plana, capitanejada pels germans Margarit de Castellbisbal. I plegats actuaven als camins rals de Barcelona a Manresa o de Barcelona a França.
En aquest darrer trobem la seva presència documentada al coll de Montcada, quasi a les mateixes portes de la ciutat. Posats a pas, l’agost de l’any 1625 van robar tots els traginers i viatgers que van poder. Aquell dia també va passar-hi un carruatge amb la comtessa i l’abad d’Erill, membres de les famílies nyerres del país. En comptes de robar-los van estar parlant amb ells i els van acompanyar una estona del trajecte, per impedir que fossin assaltats per bandolers.
Un altre espai, el port de Barcelona. Allà embarcaven els bandolers condemnats a remar en les galeres reials. L’any 1631 hi embarcaren el Fadrí de Sau i el seu germà Rafel, després de commutar la pena de mort per la de remar a galeres. Uns anys abans també ho feu el Bordegàs Vehils , un bandoler de Terrassa que apareix en el procés sumarial d’en Serrallonga.
A la ciutat també va ser el darrer espai físic que va veure Serrallonga en vida. Aquests espai van ser les presons reials i els carrers per on va passar la comitiva que l’ajusticiava el 8 de gener de l’any 1634.
Serrallonga era el bandoler més perseguit i les autoritats necessitaven convertir el seu ajusticiament en una fi exemplar. Per això el van conduir a Barcelona i en comptes de penjar-lo li van preparar una mort més “digna”.
Serrallonga fou conduït a les presons del Palau del Veguer (un edifici avui enderrocat, situat en el que era l’espai davant la plaça de l’Àngel). Allà se li prengué declaració sota tortura i li fou llegida la sentència.
El dia 8 de gener de 1634 es va complir. Serrallonga va ser posat dalt un carruatge, acompanyat del botxí que l’anava assotant en diferents punts del recorregut.
La comitiva sortia per la baixada de al Presó (actualment carrer de la Llibreria) i anava pel carrer de la Bòria (l’expressió popular “passar Bòria avall” es refereix, precisament, al fet de ser condemnat). Continuava pels actuals carrers Corders, Montcada, Darrere Palau, Consolat del Mar, Fusteria, Ample, Regomir, plaça de Sant Jaume i tornava dins la presó. Descrivia un ample recorregut pels carrers de la ciutat, que tenia com a objecte servir d’escarni al major nombre possible de veïns, que es concentraven per a gaudir del lamentable espectacle.
Retornat dins les dependències de la presó el botxí va llevar al vida al bandoler, tallant-li el cap.
Ja mort, el seu cap va ser exposat en una gàbia penjada en el portal de Sant Antoni perquè fos ben visible.
I del seu cos se’n van fer quatre quartos. Cada un d’ells es va llençar en un dels diferents abocadors que es localitzaven en les entrades de la ciutat i es deixaven a la vista per tal que els passatgers i nouvinguts quedessin advertits del càstig que esperava als malfactors en aquella ciutat.
