La presència llegendària del bandoler a la ciutat de Barcelona és tant o més destacada. Les històries de tresors amagats no les trobem només a les altes muntanyes, podem trobar els tresors aquí mateix.
És inevitable. Des del moment que als corrals de comèdies triomfa l’obra teatral de “Don Juan de Serrallonga y bandos de Barcelona” la llegenda del bandoler transformat en un noble nyerro, enfrontat per raons d’honor i amor, als Torrelles, es fa corpòria en més d’un lloc de la ciutat. L’obra de Víctor Balaguer de 1858 ho acaba de reblar amb episodis com l’assalt del bandoler al palau barceloní dels seus enemics.
I Barcelona passa a tenir fins a cinc palaus i dos hostals on segons la llegenda hi va viure Don Joan de Serrallonga. Fins i tot, amb tresors amagats.
La tradició situa una casa d’en Serrallonga al carrer Mirallers número 5 i diu que prop d’ella, en un carrer que es deia de l’Infern, desaparegut quan es va obrir la Via Laietana, hi havia l’Hostal de l’Infern, una veritable cova de lladres on el bandoler solia anar-hi quan venia d’incògnit a la ciutat. Segons Joan Amades El carrer es deia de l’Infern perquè el torderenc Pere Porter va sortir aquí després d’entrar a l’infern als estanys de Sils.
Una altra creença popular és que el palau dels Torrelles, que va assaltar en Serrallonga per emportar-se la seva estimada, seguint l’argument de Víctor Balaguer, era un dels edificis enderrocats quan es van construir els Magatzems Jorba del Portal de l’Àngel, on encara es conservaria el ric cassetonat que decorava el saló noble del palau.
Al barri d’Horta-Sant Gervasi, hi trobem un altre indret físic vinculat amb la llegenda del bandoler. Es tracta de la torre Figuerola , una masia d’alt valor arquitectònic datada del segle XV i ubicada prop de la Vall d’Hebron. Avui en dia acull el Museu Palmero. La particularitat de la masia és que el seu subsòl guarda una cova mil·lenària en la que, segons la llegenda, s’hi amagava el bandoler Joan de Serrallonga quan venia als entorns de la ciutat de Barcelona.
Una altra ubicació llegendària del bandoler a la capital del nostre país la trobem al barri de la Sagrera. Es tracta de la Torre del Fang, una masia del segle XV reformada en segles posteriors i que ha perviscut al llarg dels segles. La tradició oral del barri ha mantingut que en aquesta masia hi havia fet estada el bandoler de les Guilleries i que hi accedia mitjançant una xarxa de passadissos amagats sota terra.
La reforma de 1912 es va endur el palau d’en Joan de Serralonga, situat al carrer Basea. Un edifici noble del qual tenim records fotogràfics. Lluís Almerich, en el seu llibre “Los viejos rincones de mi Ciudad” (1946), recull la llegenda que situa el palau d’en Serrallonga en aquest lloc:
“Quan rica, quan frondosa, quan extensa és la fantasia popular! Quin barceloní ignora la “història” llegendària de don Joan de Serrallonga? Cavaller amb casa solana en el carrer de Basea, que per amor a una dama de la casa de Torrelles, na Joana, es llença al bandolerisme, raptant a la seva donzella estimada, que el segueix en totes les aventures. Don Joan s’enriqueix amb els seus robatoris, oculta els tresors en el seu palau barceloní i al final es fet presoner i ajusticiat. La seva casa, segueix desitjada pel poble, que suposa enterrat en ella el producte dels robatoris del terrible “Don Joan”.
Per acabar, el lloc més emblemàtic: el castell o torre de Bellesguard. Fou residència del rei Martí I . El castell va quedar en situació d’abandonament fins que Maria Sagués, propietària i vídua de Jaume Figueras, encarregà a l’arquitecte Antoni Gaudí el projecte per a edificar una casa modernista sobre les ruïnes de l’antic castell. El cas és que els veïns de Sant Gervasi sempre han conegut Bellesguard com “el castell d’en Serrallonga”.
Segons la tradició oral les ruïnes del castell, separat de les muralles de la ciutat comtal, eren refugi habitual del bandoler Serrallonga en les seves vingudes a Barcelona. Fins i tot es diu que una part del seu cos esquarterat van ser amagat en un forat d’una paret del pati. El 1900, Antoni Gaudí, amant de les llegendes i mites populars, va donar-li forma de fèmur al picaporta de la porta de les cavallerisses de la torre en honor a Serrallonga.
