SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA HISTÒRIA

 

Sant Joan de les Abadesses va donar a la història del país un dels bandolers més importants: el capellà Antoni Roca. Principal bandoler català abans d’en Rocaguinarda i en Serrallonga.

Per motius desconeguts va entrar a les guerres privades del Pirineu que enfrontaven d’una banda els pagesos i de l’altra, la família Cadell.

Es pot considerar que Roca va ser el primer cap militar professional, ja que llogava el seu servei i el de la seva quadrilla, d’uns 80 o 100 homes, a qui estigués disposat a pagar. Fins i tot va lluitar per al rei de França en les seves guerres contra l’emperador Carles V.

En una d’aquestes guerres, Roca va dirigir una força d’uns 3.000 homes, va envair la Cerdanya i va posar setge a Puigcerdà. Això el va convertir en objecte de l’odi de les autoritats reials de l’època.

Antoni Roca va ser traït i sentenciat a Barcelona el 26 de juny de 1546.

Anys més tard apareixeria a Sant Joan de les Abadesses un altre famós bandoler nyerro: en Perot Rocaguinarda.

El famós bandoler nyerro  Perot Rocaguinarda també va fer de les seves per Sant Joan de les Abadesses. En aquest cas posant-se al servei de l’abat del monestir que es negaven a sotmetre’s  a l’autoritat del bisbe de Vic, el cadell Robuster, com havien fet altres monestirs.

Tot al contrari, els monjos havien arribat a parapetar-se dins l’abadia i amb homes armats i havien impedit al bisbe Robuster entrar dins el recinte.

L’abadia va buscar la protecció del capità nyerro i el 1609 aquest es presentà a Sant Joan amb al seva quadrilla i va fer fugir els partidaris del bisbe de Vic.

A banda d’en Perot un dels seus lloctinents anomenat “Lo Batllo” també feia acte de presència a Sant Joan, amb una colla de la quadrilla, per a protegir les possessions de l’abat Francesc de l’abadia.

Com podem veure l’abadia de Sant Joan de les Abadesses va ser partidària del bàndol nyerro i les raons amb els cadells van ser continuades i notables, amb l’estil violent propi d’aquella època.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA LLEGENDA I EL MITE

 

La vila de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès,  és una de les més carregades d’història majúscula del nostre país.  Història i mitologia. Des de la importància del seu monestir al llarg dels segles, fins el record del mite del Comte Arnau.

Però a tota aquesta història i a tots aquests mites hi podem afegir encara moltes més històries i llegendes sobre bandolers. I, sorprenentment, també sobre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi ha històries i records precisos del seu pas per Sant Joan. Però abans d’ell en trobem d’altres que evoquen el record d’altres bandolers i també dels nyerros.

En el segle XIX el sacerdot i historiador català Pau Parassols Pi, precisament nascut a Sant Joan de les Abadesses l’any 1828, escrivia en el seu treball “Nyerros i cadells” que Bernat Cadell, un dels capitostos del bàndol cadell (la facció enfrontada als nyerros del Conflent) era nascut a la casa forta de la Serra de Cadell, una masia important de Sant Joan de les Abadesses.

Segons Parassols els cadells haurien infringit fortes pèrdues als nyerros en una brega succeïda a Ogassa, port del serrat dels cadells, on durant anys s’hi trobaven restes d’armes i restes d’homes morts en la lluita, en una fondalada anomenada “sepultura dels nyerros”.

Amb tot, les apreciacions de Parassols s’han demostrat incertes i les hem d’entendre en el marc de la protohistòria del nostre país. Lluís Maria Soler i Terol, historiador i biògraf del bandoler Rocaguinarda, va desmentir la vinculació dels Cadell de Prullans amb els cadells d’Arsèguel.

També forma part d’aquest “error” de la protohistòria catalana la teoria escrita l’any 1895 per Celestí Barallat Falguera.  Aquest advocat, botànic i erudit, va defensar que el bandoler Serrallonga provenia de la família noble de Bernat Hug de Serrallonga, al Vallespir. Aquesta nissaga medieval entronca amb Sant Joan de les Abadesses perquè en el segle XIII van comprar possessions a l’abadia, en concret els castells de Llaers i Milany.

Però l’intent de Celestí Barallat per atorgar pàtina de noblesa al Don Joan de Serrallonga també va ser més invenció que no pas erudició.

Segons Joan Fuster la mitologia del mite d’en Serrallonga es va tancar l’any 1900 amb la publicació del poema “La fi d’en Serrallonga” de Joan Maragall. El mateix que va fer estades sovintejades a Sant Joan de les Abadesses, on va trobar la inspiració per al famós poema “La vaca cega”. Qui sap si en una d’aquestes estades va sentir parlar a Sant Joan del bandoler i va trobar aquí també la inspiració per al seu poema.

EL CATALAN SERRALONGA, EDICIÓ DE 1645

 

En la tertúlia històrica que vam fer a Calonge vaig explicar un dels motius pels quals Serrallonga transitava de manera immediata de la història a la llegenda després de la seva mort. Un d'ells va ser la publicació de l'obra de teatre "EL CATALAN SERRALONGA" escrita a tres mans per Coello, Rojas i Vélez l'any 1636, només dos anys després de la mort del bandoler.

Aquesta "comèdia famosa" va tenir un gran èxit i es va representar durant dos segles per molts teatres i "corrales de comedias". Els autors convertien Serrallonga en una mena d'"hidalgo" nyerro es que es debatia per qüestions d'honor i d'amor amb els seus rivals cadells.

L'èxit sobre l'escenari obligava a la reedició continuada de l'obra i així se n'han inventariat fins a trenta edicions entre el 1636 i la darrera de l'any 1861.

Per a la meva col·lecció particular acabo d'incorporar un veritable tresor que vaig presentar a Calonge. 

Es tracta d'un original de l'edició del "CATALAN SERRALONGA, COMEDIA FAMOSA" que  va editar "amb totes les llicències" a Lisboa l'any 1645 l'impressor del Rei Antonio Álvarez.

L'he aconseguit gràcies a les atencions que em va dispensar Antonio Castro, llibreter de vell de la ciutat de Sevilla que es va posar en contacte amb mi per a oferir-me dos tresors. Aquest n'era un.

Aquest original, editat només onze anys després de la mort d'en Serrallonga, es converteix en el document més antic que en fa referència dins la meva col·lecció particular. El guardaré com el veritable tresor que és.

ROMANÇ DEL CATALAN SERRALLONGA. EDICIÓ SEVILLANA (1707-1715)

 

Arran de la popularitat de l'obra de teatre "El catalan Serrallonga" de Coello, Rojas i Vélez, trobem un romanç editat a principis del segle XVIII.

Es tracta d'una edició abreujada de la trama dels "tres ingeniosos hidalgos" que havia començat a triomfar en el segle anterior i, en aquest cas, adopta la tipologia pròpia de la literatura de canya i cordill: un senzill plec de quatre cares amb el relat escrit a dues columnes per pàgina i sense gravat que l'il·lustra, excepte una sanefa decorativa en cada full.

El seu títol és RELACIÓN EL CATALAN SERRALLONGA  Y BANDOS DE BARCELONA. DE TRES INGENIOS i es va editar a Sevilla, en al impremta de Francisco de Leefdael, en una data situada entre 1707 i 1705.

Existeix una nova edició d'aquest mateix plec, de data imprecisa, realitzada per a impremta de Don Fèliz de Casas y Martínez de Màlaga.

He tingut la sort de poder aconseguir un exemplar original del romanç imprès a Sevilla. He sumat així un nou tresor a la col·lecció d'en Serrallonga.

EL BRACHS DE QUERÓS

 

En la presentació del llibre a Manlleu vaig estar acompanyat d’en Pep Brachs. Ens vam conèixer a partir de la recerca que ell feia de al genealogia familiar i la informació que va trobar en el meu bloc.

En Pep és descendent de la masia del Brachs de Querós, una masia que avui està en ruïnes però que en el seu temps era força imponent. No va quedar negada per la cua del pantà de Susqueda, per al qual cosa les seves parets sempre han pogut ser vistes.

Els Brachs de Querós eren fautors d’en Serrallonga en el segle XVII i en el procés sumarial  del bandoler hi trobem diverses referències.

El Fadrí de Sau, el bandoler Guillem Estany i el mateix Serrallonga expliquen que l’Antònia del Brachs, que vivia en la masia de Sellabona, era grau amiga, fautora i també els era “lloca”. Li portaven els farcells de roba que robaven per a que els guardés,  els portava menjar i també guardava les dones dels bandolers quan aquesta anaven na cometre algun robatori allunyat.

Els bandolers expliquen que pagaven els serveis que els donava l’Antònia “per se pobra dona”. Aquest gest, el de pagar els serveis, va ser un dels que va motivar la imatge popular del “bon bandoler”.

La Joana Macissa explica que el setembre de 1632, anant camí de Santa Coloma de Farners, ella i en Serrallonga passaren pel Brachs i arribats a la porta de la casa la muller de l’amo els tragué pa, vi i formatge per a menjar.

En Serrallonga va parlar amb l’amo del Brachs a la porta de la casa i feu apartar la Joana perquè no escoltés la conversa.

La relació de veïnatge dels Brachs amb Serrallonga també va fer que Violant Brachs fous la padrina d’Antoni Serrallonga, el primogènit del bandoler i la Margarida Tallades. Així ho explica Ramon Corbella en els seus articles sobre la història familiar del bandoler.

Com veiem, doncs, la història del Brachs està íntimament lligada a la d’en Serrallonga. Com va dir en Pep Brachs en la presentació, quan et situes davant la porta de la masia en ruïnes pots sentir perfectament el pes del passat i imaginar-te en Serrallonga en aquell lloc. Sents que estàs en un veritable “territori Serrallonga”.

L'AUCA DE LA BANDA SONORA DEL BANDOLER

 

En la presentació del llibre que vam fer al Casino de de Vic m'hi va acompanyar Joan Vilamala, pedagog, músic i un dels components del grup Esquirols.

Vam parlar de la cançó que van popularitzar, vam parlar del grup musical... però també vam parlar d'auques.

I és que en Joan Vilamala, entre altres moltes facetes també és creador d'auques, aquest vell i perdurable mitjà d'explicar històries amb vinyetes i rodolins.

Ell és el creador, junt amb en Jordi Fons, de la pàgina Web "La paret de les auques" , on podeu trobar centenars d'auques creades a partir del 1997 i  a on explica la història del país i també la història de personatges del país.

Aprofitant la presentació a Vic li vaig regalar una auca que recull tota la música creada a partir del bandoler Serrallonga i en Joan l'ha penjat a la Paret de les Auques després de fer la millora en els texts i la composició de les vinyetes.

L'auca de la banda sonora del bandoler explica i il·lustra la història de la música d'en Serrallonga, des de les primeres cançons populars, el ball d'en Serrallonga, la sarsuela del 1922, les bandes sonores dels films i , per descomptat, el "Torna, torna Serrallonga" dels Esquirols, que es va convertir en un himne de reivindicació de la terra. 

Així, doncs, Serrallonga disposa d'una nova auca. I per mi és un honor haver-la creat a quatre mans amb el mestre Joan Vilamala.

A partir d'ara podeu trobar-la en aquest enllaç. 

SERRALLONGA A "PECATS CAPITALS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA" (2015)

 

Editorial Columna va publicar l'any 2015 una col·lecció de llibres, escrits per Antoni Dalmau Ribalta, dedicada a narrar episodis de la història dels segles XIX i XX del nostre país a partir de les set faltes considerades tradicionalment com a pecats capitals per l'església.

En el volum dedicat al pecat de l'avarícia hi ha un capítol dedicat als bandolers del barroc.

Naturalment que aquells homes robaven i segur que hi podia haver una part d'avarícia en els seus actes, però vist la misèria del moment, considero que la supervivència era un factor encara més determinant per aquell "ofici".

Després d'explicar la síntesi històrica del bandolerisme, l'autor assenyala tres noms destacats: Antoni Roca, Perot Rocaguinarda i, naturalment Joan de Serrallonga.

El capítol acaba amb la notícia de la fi d'en Serrallonga, el seu pas a la mitologia, i la fi del bandolerisme del XVII.