MATERIAL D'IMPRESSIÓ PUBLICITÀRIA D'"ÀLIES SERRALLONGA"

 

He afegit a la meva col·lecció un conjunt de material que fa referència a l'obra teatral "Àlies Serrallonga" dels Joglars. 

Estrenada a Granollers l'any 1974, es va representar acte seguit al Teatre Romea de Barcelona. En aquest teatre, i en altres representacions posteriors, el programa de mà era una delícia. Un tríptic que desplegat mostrava un pedrenyal disparant amb el nom de l'obra i de la companyia. Pel revers hi havia la síntesi i l'elenc i equip tècnic.

El material consta d'una planxa de zinc que reprodueix la cara principal del tríptic. Aquesta planxa era el sistema habitual de reproducció d'imatges abans de l'aparició dels fotolits. 

En el revers de la planxa hi figura la paraula "Tele-Expres". Això indicaria que estem davant una planxa utilitzada per a reproduir la imatge en un exemplar del diari, possiblement en una publicitat de l'obra que es representava al Romea, o potser acompanyant una crítica teatral.  Tele-Expres va ser  un diari molt popular editat a Barcelona entre els anys 1964 i 1980.

La resta de material és una estampació en negre de la planxa, sobre paper satinat, i unes fotocopies amb l'afegit del nom de teatre. Qui sap si eren mostres d'impressió.

No acabo de tenir clar el propòsit del conjunt d'aquest material. Possiblement és la planxa per a l'impressió del cartell de l'obra en algun article o publicitat inserits en el diari. Està clar que és una bona mostra de la publicitat que va acompanyar l'obra dels Joglars, amb una imatge tan icònica com el pedrenyal que dispara el nom de l'obra..

"ALIES SERRALLONGA" A VALÈNCIA, EL FERROL I LLORET DE MAR

 

Després de la seva estrena a San Sebastian, el desembre de 1974, i la seva estada al Romea de Barcelona els Joglars van fer gira pels Països Catalans, Espanya  i l'estranger amb gran èxit i amb alguns ensurts. 

D'aquell periple de l'obra ha aconseguit tres programes publicitaris.

El primer és de la representació que es va fer el 15 de novembre de 1975 al pavelló d'esports de Lloret de Mar. 

El pas per Lloret de Mar devia tenir molt significat per a l'actor Fermí Reixach, el protagonista que donava vida a en Serrallonga. Fermí Reixach, qui ens va deixar l'any passat, era fill de Lloret de Mar. El seu fons personal està guardat a l'arxiu de la població i conté, entre moltes altres coses, material publicitari de l'obra dels Joglars.

El programa de Lloret, molt senzill, conté la imatge del pedrenyal que van utilitzar per al Teatre Romea. Existeix un segon programa més complert, amb els mateixos textos del programa del Romea i la relació dels actors i responsables artístics, a banda de la síntesi de la història del bandoler Serrallonga.

El segon és de la representació al Ferrol (Galícia), en un acte organitzat per la "Caja General de Ahorros del Ferrol del Caudillo". El programa conté una fotografia d'un passatge de l'obra i tota la informació que trobem en el programa del Romea.

El tercer és el programa de les tres representacions fetes a Valencia el novembre de 1975.

"ALIAS SERRALLONGA" A LA REVISTA DESTINO

 

I encara un darrer article, en aquesta ocasió en el número 1944, del mes de gener de 1975, de la revista DESTINO.

En aquell número hi apareixen tres crítiques sobre l'obra que els Joglars estaven representant al Teatre Romea, escrites per Xavier Fàbregas, Joan Castella i Guillem-Jordi Graells.

Les fotografies que il·lustraven l'article eren les que el fotògraf Pau Barceló havia fet en l'estrena de l'obra a Granollers.

SERRALLONGA AL NOU VOLUM DE MONOGRAFIES DEL MONTSENY

 

Acaba de sortir publicat el número 40 de les Monografies del Montseny.  Monografies del Montseny és una publicació anual nascuda el 1986 sota la tutela de l’Associació d’Amics del Montseny, arrelada a Viladrau; L’associació, actualment sota la direcció d'Òscar Ferrerons,  es proposà la tasca de fer conèixer, estimar i respectar el Montseny, mitjançant un recull d'articles sobre la història, l'etnologia, el paisatge, l'arqueologia i altres disciplines d'investigació i divulgació.

En aquest darrer número hi he col·laborat amb l'article "Serrallonga i el seus bandolers per les faldes del Montseny".

 L'article article recull els episodis i fets històrics que ens parlen d’ell i de la seva quadrilla de bandolers, succeïts en el que seria l’actual límit geogràfic del massís del Montseny i els municipis que aquest límit engloba. La voluntat de l’article és recollir els fets, noms i llocs que podem extreure del procés sumarial del bandoler, per a tenir una visió més precisa del que va significar el fenomen del bandolerisme en aquestes terres i en el segle XVII.

Hi he explicat els episodis centrats en les immediacions del massís. Començant Viladrau i els episodis de bandolerisme que s'hi van viure i seguint per Arbúcies, aleshores un veritable niu de bandolers i d'on va sortir en Segimon Ferrer, cosí germà d'en Serrallonga, entre molts d'altres.

Per l'altre vessant del massís hi ha les notícies del pas de la quadrilla per Seva i el Brull, pel camí ral del Montseny a les Agudes i , als peus de la gran muntanya, pel congost d'Aiguafreda.

L'article s'acompanya d'il·lustracions den Serrallonga i els bandolers per tots aquests llocs.

La centralitat geogràfica i física del massís del Montseny és notòria i inevitable. Serrallonga neix als seus peus i al llarg de la seva activitat com a bandoler hi retorna i hi trasteja amb els homes i dones de la quadrilla. De tot això en queda testimoni en l’important procés sumarial d’en Serrallonga, en el qual el bandoler passa a donar protagonisme a tots aquests espais. Això és el que he intentat explicar en aquest article que espero tingueu oportunitat de llegir.

"ÀLIES SERRALLONGA" A LA REVISTA ORIFLAMA

 

El número 152 de la revista ORIFLAMA, publicat el maig de 1975, va publicar una extensa entrevista a al director Albert Boadella amb motiu de la programació  de l'obra al Teatre Romea de Barcelona entre els mesos de febrer i maig d'aquell any.

L'entrevista es complementa amb una interessant crítica de l'obra feta per Maria Aurèlia Capmany.

"ALIES SERRALLONGA" A LA REVISTA TRIUNFO

 

Ara que el nostre bandoler ha tornat a pujar als escenaris gràcies a les Nits de Serrallonga al monestir de Sant Pere de Casserres, de la mà de la companyia Apunta Teatre, permeteu-me dedicar unes entrades del bloc a recordar la darrera vegada que va triomfar en els teatre el segle passat, de la mà dels Joglars.

El número del mes de març de l'any 1975 de la revista Triunfo va incloure una crònica dedicada a l'"Àlies Serrallonga" dels Joglars.

L'article era una entrevista al director de la companyia, Albert Boadella, i anava signada per José Monleón.

Les dues fotografies que acompanyaven l'entrevista eren del reconegut fotògraf Pau Barceló.

Una interessant manera de conèixer l'obra que els Joglars van crear amb la figura central del nostre bandoler.

EL MEU PASSEIG PER LES TENEBRES D'IRENE SOLÀ

 

L’any 2022 Irene Solà estava immersa en l’escriptura de la novel·la “Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres” i va contactar amb mi per fer-me una pregunta sobre en Serrallonga.

El procés de documentació previ es demostra importantíssim per a l’autora, com es dedueix de l’ample relació d’agraïments que fa al final del llibre, que demostra la quantitat de fonts que ha utilitzat.

En aquest cas el seu llibre transcorre a les Guilleries, en un lloc isolat com podria ser el mas Claver, i apareix un bandoler entre els molts personatges que transiten en aquell espai.

La Irene em va preguntar sobre com entenia jo que seria la religiositat d’en Serrallonga i li vaig respondre el correu amb un text que, finalment, vaig reutilitzar en un dels capítols finals del meu llibre. La meva conclusió és que Serrallonga , com tota la gent de la seva època, havien de mantenir el sentiment religiós forçosament, tot i que aquest no condicionés ni impedís la seva vida airada, doncs la subsistència passa per sobre dels límits que puguin posar els manaments.

La meva petita i potser insubstancial ajuda a la Irene va quedar recollida en el capítol d’agraïments, com el meu bloc va quedar  citat en la llista de fons documentals.

I sempre m’ha agradat pensar que aquell “mossèn Ricard de la parròquia de Castanyet” que apareix en un dels capítols de la novel·la és una mena d’alter ego meu,  imaginat per la Irene,  per a fer-me passejar per aquelles tenebres que tan bé va escriure i descriure.

Jo, per la meva banda, he fer passejar a en Claver per unes il·lustracions  tenebroses d’homes llops a Sant Martí de Cantallops que algun dia us explicaré.

I així, tots plegats, anem compartint,  imaginant i creant històries que enriqueixen el corpus literari, imaginatiu i llegendari de les nostres muntanyes.

En aquest cas, però, el mèrit és de l'autora, que ha elevar el  protagonisme literari de les Guilleries i les històries reals i màgiques que s'hi podien viure. Gràcies Irene.