EL CATALAN SERRALONGA, EDICIÓ DE 1645

 

En la tertúlia històrica que vam fer a Calonge vaig explicar un dels motius pels quals Serrallonga transitava de manera immediata de la història a la llegenda després de la seva mort. Un d'ells va ser la publicació de l'obra de teatre "EL CATALAN SERRALONGA" escrita a tres mans per Coello, Rojas i Vélez l'any 1636, només dos anys després de la mort del bandoler.

Aquesta "comèdia famosa" va tenir un gran èxit i es va representar durant dos segles per molts teatres i "corrales de comedias". Els autors convertien Serrallonga en una mena d'"hidalgo" nyerro es que es debatia per qüestions d'honor i d'amor amb els seus rivals cadells.

L'èxit sobre l'escenari obligava a la reedició continuada de l'obra i així se n'han inventariat fins a trenta edicions entre el 1636 i la darrera de l'any 1861.

Per a la meva col·lecció particular acabo d'incorporar un veritable tresor que vaig presentar a Calonge. 

Es tracta d'un original de l'edició del "CATALAN SERRALONGA, COMEDIA FAMOSA" que  va editar "amb totes les llicències" a Lisboa l'any 1645 l'impressor del Rei Antonio Álvarez.

L'he aconseguit gràcies a les atencions que em va dispensar Antonio Castro, llibreter de vell de la ciutat de Sevilla que es va posar en contacte amb mi per a oferir-me dos tresors. Aquest n'era un.

Aquest original, editat només onze anys després de la mort d'en Serrallonga, es converteix en el document més antic que en fa referència dins la meva col·lecció particular. El guardaré com el veritable tresor que és.

ROMANÇ DEL CATALAN SERRALLONGA. EDICIÓ SEVILLANA (1707-1715)

 

Arran de la popularitat de l'obra de teatre "El catalan Serrallonga" de Coello, Rojas i Vélez, trobem un romanç editat a principis del segle XVIII.

Es tracta d'una edició abreujada de la trama dels "tres ingeniosos hidalgos" que havia començat a triomfar en el segle anterior i, en aquest cas, adopta la tipologia pròpia de la literatura de canya i cordill: un senzill plec de quatre cares amb el relat escrit a dues columnes per pàgina i sense gravat que l'il·lustra, excepte una sanefa decorativa en cada full.

El seu títol és RELACIÓN EL CATALAN SERRALLONGA  Y BANDOS DE BARCELONA. DE TRES INGENIOS i es va editar a Sevilla, en al impremta de Francisco de Leefdael, en una data situada entre 1707 i 1705.

Existeix una nova edició d'aquest mateix plec, de data imprecisa, realitzada per a impremta de Don Fèliz de Casas y Martínez de Màlaga.

He tingut la sort de poder aconseguir un exemplar original del romanç imprès a Sevilla. He sumat així un nou tresor a la col·lecció d'en Serrallonga.

EL BRACHS DE QUERÓS

 

En la presentació del llibre a Manlleu vaig estar acompanyat d’en Pep Brachs. Ens vam conèixer a partir de la recerca que ell feia de al genealogia familiar i la informació que va trobar en el meu bloc.

En Pep és descendent de la masia del Brachs de Querós, una masia que avui està en ruïnes però que en el seu temps era força imponent. No va quedar negada per la cua del pantà de Susqueda, per al qual cosa les seves parets sempre han pogut ser vistes.

Els Brachs de Querós eren fautors d’en Serrallonga en el segle XVII i en el procés sumarial  del bandoler hi trobem diverses referències.

El Fadrí de Sau, el bandoler Guillem Estany i el mateix Serrallonga expliquen que l’Antònia del Brachs, que vivia en la masia de Sellabona, era grau amiga, fautora i també els era “lloca”. Li portaven els farcells de roba que robaven per a que els guardés,  els portava menjar i també guardava les dones dels bandolers quan aquesta anaven na cometre algun robatori allunyat.

Els bandolers expliquen que pagaven els serveis que els donava l’Antònia “per se pobra dona”. Aquest gest, el de pagar els serveis, va ser un dels que va motivar la imatge popular del “bon bandoler”.

La Joana Macissa explica que el setembre de 1632, anant camí de Santa Coloma de Farners, ella i en Serrallonga passaren pel Brachs i arribats a la porta de la casa la muller de l’amo els tragué pa, vi i formatge per a menjar.

En Serrallonga va parlar amb l’amo del Brachs a la porta de la casa i feu apartar la Joana perquè no escoltés la conversa.

La relació de veïnatge dels Brachs amb Serrallonga també va fer que Violant Brachs fous la padrina d’Antoni Serrallonga, el primogènit del bandoler i la Margarida Tallades. Així ho explica Ramon Corbella en els seus articles sobre la història familiar del bandoler.

Com veiem, doncs, la història del Brachs està íntimament lligada a la d’en Serrallonga. Com va dir en Pep Brachs en la presentació, quan et situes davant la porta de la masia en ruïnes pots sentir perfectament el pes del passat i imaginar-te en Serrallonga en aquell lloc. Sents que estàs en un veritable “territori Serrallonga”.

L'AUCA DE LA BANDA SONORA DEL BANDOLER

 

En la presentació del llibre que vam fer al Casino de de Vic m'hi va acompanyar Joan Vilamala, pedagog, músic i un dels components del grup Esquirols.

Vam parlar de la cançó que van popularitzar, vam parlar del grup musical... però també vam parlar d'auques.

I és que en Joan Vilamala, entre altres moltes facetes també és creador d'auques, aquest vell i perdurable mitjà d'explicar històries amb vinyetes i rodolins.

Ell és el creador, junt amb en Jordi Fons, de la pàgina Web "La paret de les auques" , on podeu trobar centenars d'auques creades a partir del 1997 i  a on explica la història del país i també la història de personatges del país.

Aprofitant la presentació a Vic li vaig regalar una auca que recull tota la música creada a partir del bandoler Serrallonga i en Joan l'ha penjat a la Paret de les Auques després de fer la millora en els texts i la composició de les vinyetes.

L'auca de la banda sonora del bandoler explica i il·lustra la història de la música d'en Serrallonga, des de les primeres cançons populars, el ball d'en Serrallonga, la sarsuela del 1922, les bandes sonores dels films i , per descomptat, el "Torna, torna Serrallonga" dels Esquirols, que es va convertir en un himne de reivindicació de la terra. 

Així, doncs, Serrallonga disposa d'una nova auca. I per mi és un honor haver-la creat a quatre mans amb el mestre Joan Vilamala.

A partir d'ara podeu trobar-la en aquest enllaç. 

SERRALLONGA A "PECATS CAPITALS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA" (2015)

 

Editorial Columna va publicar l'any 2015 una col·lecció de llibres, escrits per Antoni Dalmau Ribalta, dedicada a narrar episodis de la història dels segles XIX i XX del nostre país a partir de les set faltes considerades tradicionalment com a pecats capitals per l'església.

En el volum dedicat al pecat de l'avarícia hi ha un capítol dedicat als bandolers del barroc.

Naturalment que aquells homes robaven i segur que hi podia haver una part d'avarícia en els seus actes, però vist la misèria del moment, considero que la supervivència era un factor encara més determinant per aquell "ofici".

Després d'explicar la síntesi històrica del bandolerisme, l'autor assenyala tres noms destacats: Antoni Roca, Perot Rocaguinarda i, naturalment Joan de Serrallonga.

El capítol acaba amb la notícia de la fi d'en Serrallonga, el seu pas a la mitologia, i la fi del bandolerisme del XVII.

RECORDS D'EN SERRALLONGA AL MARESME

 

Serrallonga és un personatge de país, de les Guilleries fins a Barcelona, passant també pel Maresme. 

En la conferència que vaig fer a Cabrera de Mar vaig tenir l'oportunitat de repassar algunes de les petjades i records que ha deixat el nostre bandoler en aquella comarca de vora mar. I no són pocs. 

Fins i tot, les masies i boscos del Montnegre-Corredor es van convertir, per uns dies, en masies de les Guilleries i boscos del Conflent. Una bonica curiositat.

EL BALL D'EN SERRALLONGA A MATARÓ

El ball d’en Serrallonga es va popularitzar a moltes places dels pobles de Catalunya. Una demostració propera és la versió de Mataró escrita l’any 1856. El ball es va representar a la ciutat a llarg dels anys i segons Joan Amades encara ho hauria fet el 1930.

El ball sortia per Carnestoltes i era una explosió de trabucades i declamacions dels bandolers que es presentaven davant el cap per a entrar en la quadrilla.

DON JOAN DE SERRALLONGA L’EUTERPE

Víctor Balaguer va triomfar l’any 1858 a Barcelona amb l’obra de teatre “Los bandolers catalans o lo ball d’en Serrallonga”. Les diferents versions de l’obra es representarien per diferents companyies i a diferents teatres del país durant dècades.

L’any 1887 , per exemple, es representava al teatre de l’Euterpe de Mataró.

ELS MURALS DE JOSEP MARIA ROVIRA BRULL

El ball d’en Serrallonga de Mataró es recorda en els murals que va pintar l’artista Josep Maria Rovira Brull en el Bar Joan al barri de l’Havana de Mataró l’any 1964. El mural es va preservar i està guardat als magatzems municipals esperant ser restaurats.

EL PLATÓ DE DOSRIUS

Al teatre el va seguir el cinema i Serrallonga va protagonitzar tres films. El darrer l’any 2008, la producció de TV3 “Serrallonga, la llegenda del bandoler” dirigida per Esteve Rovira.

El Montnegre es va convertir per uns dies en les Guilleries, doncs dues masies de Dosrius foren reconvertides en platós cinematogràfics. La masia de Forn de Vidre es va convertir en el mas Serrallonga de Querós.

I la masia del Can Bosc es va convertir en ca l’Agustí de Castanyet.

El Montnegre-Corredor també va servir per a les escenes que recreen en Serrallonga i la Joana Macissa en la seva fugida a la Catalunya Nord. La màgia del cinema.

LA SARSUELA AL FOMENT MATARONÍ

Serrallonga també va saltar amb la sarsuela “Don Joan de Serrallonga” que es va estrenar l’any 1922  amb llibret de Francesc Pujols i música del mestre Enric Morera.

I per ara, la darrera vegada que aquesta obra del teatre líric s’ha representat, ha estat al Teatre Monumental de Mataró l’any 2020, amb el baríton Lluís Sintes en el paper del bandoler de les Guilleries.

BANDOLERS AL MARESME

 

Semblaria que el bandolerisme era un fenomen propi de l’interior o la muntanya, però no és així. La terra catalana estava infestada de bandolers i el nostre litoral també va tenir els seus.

Montserrat Poch va ser-ne un que es va amagar per Canet de Mar i Mataró després de fugir del seu exili a Mallorca. L’any 1578 fou capturat i executat a Barcelona.

Perot Rocaguinarda va passar per aquí. Les cròniques de Jeroni Pujades recullen que “el veguer alçà la terra i en Rocha per les montanyes de Montnegre sen passa a Mataró y per la part del Maresma escapà”

L’any 1629 es va fer crida pública en els llocs acostumats de Barcelona del “Memorial dels lladres” on es relacionen els més buscats per les autoritats del país. Naturalment, el primer de la relació és Joan Sala y Serrallonga, de Querós, però entre la llista hi trobem a “Ioan Tal dit lo Gavaix den Mit de Cabrera”, sens dubte un dels molts gascons que van engruixir les quadrilles de bandolers del nostre país.

Al Maresme, demostrant el que he dit sobre la pervivència del bandolerisme més enllà del segle XVII, es recorda a Pau Gibert , de Pineda de Mar, i la seva quadrilla. Va sembrar el terror arran de mar, però també per la zona de la Cellera de Ter, Anglès i Amer. Fou capturat i executat l’any 1782 i es va popularitzar una cançó sobre la seva mala vida.

EN CORSEC DE BURRIAC

El bandolerisme ha cavalcat sempre sobre el llom de la llegenda i en aquest municipi en teniu una prova. La llegenda del famós bandoler Còrsec que aterria la contrada i acumulava el botí dels seus robatoris al castell de Burriac. Encerclat pels soldats del rei va amagar el seu tresor i una cadira d’or dins una mina sota el castell que mai s’ha trobat i que farà ric a qui l’aconsegueixi.

Una versió d’aquesta llegenda la trobem al còmic “El tirà de Burriac” editat l’any 1956.

BANDOLER DE CABRERA: EL BORDEGÀS VEHILS

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi trobem encartat el procés de Joan Vehils, àlies el Bordegàs Vehils, bandoler de Terrassa.

En les seves declaracions el Bordegàs diu que és fill de Cabrera. El seu pare seria Joan Vehils, paraire d’ofici, a qui el sots-veguer de Terrassa perseguia l’any 1584 per algun delicte que havia comès.

El Bordegàs Vehils va anar amb al quadrilla dels Margarit l’any 1626 i va participar en diferents assalts, robatoris i assassinats. En una ocasió, però, va salvar una víctima. La quadrilla dels Margarit estaven per Òrrius amb l’encàrrec de cometre un assassinat. El Bordegàs va demanar a una majordoma de Can prats d’Òrrius “que si ella conexia al masover de la casa den Orriols de Cabrera quel avisas y li digues que sen anas de dita casa perquè lo Guerxo Alsina que ere altre dels lladres tenia orde de la muller d’en Fermí Paissa de Cabrera de matarlo”.

El Bordegàs Vehils va fugir a l’Aragó i en va retornar l’any 1631. Va tenir la mala pensada de fer un robatori, atrapat, fou condemnat a remar a galeres i va desaparèixer dins el ventre d’una d’aquelles embarcacions on es moria en vida.

La galera reial va sortir del port de Barcelona i va salpar perdent-se en l’horitzó rectilini de la mar. Aquell mateix horitzó des d’on podia aparèixer un xabec pirata que assolaria la costa catalana.

Bandolers cap el mar, pirates cap a la costa ... barreges d’aventures i misèries. l Però històries d’una part important de la nostra història que donen protagonisme als nostres pobles i els nostres llocs.