Serrallonga 1640
dimarts, 19 de novembre del 2024
SERRALLONGA A BARCELONA: EL CINEMA
divendres, 8 de novembre del 2024
SERRALLONGA A BARCELONA: LA CULTURA I EL TEATRE
dimarts, 22 d’octubre del 2024
SERRALLONGA A BARCELONA: ELS ESPAIS DE LA LLEGENDA
divendres, 18 d’octubre del 2024
SERRALLONGA A BARCELONA: ELS ESPAIS HISTÒRICS
dimarts, 1 d’octubre del 2024
SERRALLONGA I L'ATENEU BARCELONÈS
No hi ha a Barcelona cap edifici més vinculat a en Serrallonga que el palau Savassona, que acull l'Ateneu Barcelonès.
Aquest edifici on estem va ser adquirit l’any 1776 per Antoni Ferrer-Llupià i de Brossa, baró de Savassona. Dos títols nobiliaris vinculats amb en Serrallonga.
Els barons de Savassona van
ser els senyors feudals, del bàndol nyerro, posseïdors de les terres de Querós
i dels llocs on es movia en Serrallonga. Van ser els seus màxims valedors
i causant de la seva caiguda en
desgràcia quan van retirar-li la protecció. No hi ha, doncs, palau a Barcelona
més vinculat als nyerros.
Des de l’any 1905 l’edifici acull l’Ateneu Barcelonès. L’any 1926 era President de la Institució Pompeu Fabra i secretari Francesc Pujols. El soci Aureli Capmany, eminent folklorista que havia recopilat la memòria sobre les cançons i el ball d’en Serrallonga, va proposar a l’entitat fer una transcripció mecanografiada del procés sumarial del bandoler. En aquell moment Pompeu Fabra era el President i Francesc Pujols (que havia estat el responsable del llibret de la sarsuela de 1922) era secretari de la institució.
L’any 1931, una vegada aconseguit el finançament, es va materialitzar aquell propòsit.
Qui hi va fer possible va ser Francesc Patxot, industrial surer de Sant Feliu de Guíxols, filantrop i mecenes del Cançoner Català. Va rebre un dels tres exemplars mecanografiats.
Un altre exemplar està guardat en l'arxiu de l'Ateneu, on també hi trobem el manuscrit del segon text més antic que es conserva del Ball d'en Serrallonga, el de Tona de l'any 1760.
Una tasca que ha suposat que des d’aquest lloc irradiï tota la història d’en Serrallonga, posant a l’abast una font d’informació indispensable per a historiadors, divulgadors i curiosos i de la qual ha begut, precisament el meu llibre.
Per entrar en la història del
bandoler és quasi indispensable entrar a l’Ateneu, en persona o virtualment.
divendres, 27 de setembre del 2024
CONFERÈNCIA A L'ATENEU BARCELONÈS
Recordo una pel·lícula de quan era petit que es deia “Tarzan a Nova York”. Recordo la singularitat d’aquell argument: un home de la Selva tenint aventures en un entorn totalment estrany per ell, el de la gran ciutat. Aquest record em va portar a subtitular la conferència "Serrallonga torna a Barcelona" que vaig fer a l'Ateneu Barcelonès: "Un bandoler de les Guilleries a la gran ciutat".
L’any 1634 el bandoler Serrallonga era ajusticiat a la ciutat de Barcelona. Moria, però immediatament revivia mitjançant la seva llegenda i el seu mite.
La història i la recerca ens
han ensenyat que Serrallonga és un
protagonista que posa protagonisme als llocs on va actuar. I la llegenda que el
va sobreviure, a més, també es fa present en entorns físics reals. Perquè
aquesta llegenda es crea en el territori i aquest territori passa a ser-ne
protagonista.
Una de les coses que hem
descobert era que el seu radi d’acció era molt ampli. Podem sentir i explicar la seva presencia a
mig país i mis país és territori Serrallonga. I Barcelona és una de les màximes
exponents d’aquesta doble veritat: la ciutat és escenari protagonista de la història
del bandoler i també escenari de la seva llegenda.
En aquesta conferència a l'Ateneu Barcelonès vaig explicar aquest doble protagonisme de la ciutat en la història i la llegenda del
bandoler.
Però hi vaig afegir un tercer element: la cultura.
La popularitat del bandoler va
fer que esdevingués un element protagonista de la cultura popular del nostre
país. I de manera inevitable, donat el seu caràcter central i principal, la
ciutat de Barcelona va ser un dels escenaris d’on va irradiar aquesta cultura.
En properes entrades del bloc parlaré de totes aquestes històries. Que són moltes i que fan que sigui quasi igual de fàcil parlar del bandoler Serrallonga a les Guilleries, com del bandoler Serrallonga a la gran ciutat de Barcelona.
dijous, 19 de setembre del 2024
BURGARAC: CAMINADES, MISTERIS I FANTASIA
Hem fet una caminada fins el mític cim de Burgarac (Bugarach en francès), al departament de l’Aude, en l’antiga Occitània càtara.
És un cim de
1.231 metres, amb un desnivell d’uns 800 metres i una distància de 13,47
metres. Molt modest, però distingit i apreciat per ser la muntanya més alta i
característica del massís de les Corberes, un sistema de muntanyes calcàries
que s’estén d’Est a Oest per l’antiga frontera entre el regne de Tolosa i
Catalunya.
També és una muntanya
especial perquè està invertida. És producte dels grans moviments teutònics dels
Pirineus i la part de dalt és la part geològica més vella, mentre que el plec
va deixar la part nova per sota. És l’única muntanya de les Corberes amb un cim
rocallós desvestit de bosc.
Tot plegat ha fet
que al llarg dels segles s’hagi popularitzat i, això la fa especial, s’hagin desenvolupat
teories i misteris al seu voltant.
Alguns diuen que
és una massa de forces tel·lúriques i energètiques. Altres que és un lloc on
aterren OVNIS. També que va inspirar a Jules
Verne i a Steven Spielberg. I es va creure que havia de ser l’únic lloc de la
Terra on sobreviure del cataclisme que va predir -i errar- el calendari Maya per
l’any 2012.
Tot plegat ens hi
havia de portar un dia. I així ho vam fer.
Una caminada fantàstica
que surt del poble de Burgarac, passa per un llac, un riu amb una cascada i s’endinsa
en una fageda abans de començar l’ascensió.
La pujada passa per
prats de dalla força drets on pasturen els cavalls, fins que s’arriba a la roca
i es comença a fer una entretinguda grimpada sense dificultat. Es passa per canals
i per un forat en al roca anomenat “la finestra” on emmarcar el paisatge amb
una bonica foto. Es continua cap el cim, per un sender que va perdent
inclinació.
El cim de Burgarac
atrapa els núvols, però el vent els va apartant al llarg de la jornada.
Nosaltres vam gaudir d’un dia radiant (amb vent, això sí) que permetre gaudir
plenament del regal que ofereix aquest cim: un panoràmica de tres-cents
seixanta graus ben vertical als paisatges de la plana, el mar en la llunyania,
tots els pujols i prats de la comarca, i tots els Pirineus fent teló de fons al
nostre davant. Realment espectacular. El premi del dia.
El descens és per
un camí fàcil que porta a la plana. No, sense abans oferir-nos altres pics i
crestes ben tortuosos i llaminers de la muntanya, que criden a ser escalats.
Arribats als
primers prats de la plana vam dinar-hi i vam continuar travessant el Coll de
Llinàs i tornant al poble per una pista que recomano. Permet gaudir d’una vista
en contrapicat de la muntanya que hem pujat, admirant la combinació de bosc i
parets de pedra ben verticals; i també d’un bosc que amaga un espai envoltat de
balmes molt curiós.
Al poc ja som al
poble i finalitzem la ruta.
Nosaltres vam
optar per al circula que puja per “la finestra”, considerada l’opció més complicada,
però sense perill. Ho recomano per a fer més segur i divertit el camí.
Puja al cim de
Burgarac és una fantàstica experiència, on el plaer de fer un cim es combina amb
el coneixement d’històries de misteris i fantasia. Ho tenim ben a prop de casa
i té propostes al seu voltant per complementar un encara més fantàstic cap de
setmana (balnearis, misteris, laberints verds, castells càtars...).