Serrallonga 1640
divendres, 14 de març del 2025
EL CATALAN SERRALONGA, EDICIÓ DE 1645
dimecres, 12 de març del 2025
ROMANÇ DEL CATALAN SERRALLONGA. EDICIÓ SEVILLANA (1707-1715)
Es tracta d'una edició abreujada de la trama dels "tres ingeniosos hidalgos" que havia començat a triomfar en el segle anterior i, en aquest cas, adopta la tipologia pròpia de la literatura de canya i cordill: un senzill plec de quatre cares amb el relat escrit a dues columnes per pàgina i sense gravat que l'il·lustra, excepte una sanefa decorativa en cada full.
El seu títol és RELACIÓN EL CATALAN SERRALLONGA Y BANDOS DE BARCELONA. DE TRES INGENIOS i es va editar a Sevilla, en al impremta de Francisco de Leefdael, en una data situada entre 1707 i 1705.
Existeix una nova edició d'aquest mateix plec, de data imprecisa, realitzada per a impremta de Don Fèliz de Casas y Martínez de Màlaga.
He tingut la sort de poder aconseguir un exemplar original del romanç imprès a Sevilla. He sumat així un nou tresor a la col·lecció d'en Serrallonga.
dimarts, 4 de març del 2025
EL BRACHS DE QUERÓS
En la presentació del llibre a
Manlleu vaig estar acompanyat d’en Pep Brachs. Ens vam conèixer a partir de la
recerca que ell feia de al genealogia familiar i la informació que va trobar en
el meu bloc.
En Pep és descendent de la
masia del Brachs de Querós, una masia que avui està en ruïnes però que en el
seu temps era força imponent. No va quedar negada per la cua del pantà de
Susqueda, per al qual cosa les seves parets sempre han pogut ser vistes.
Els Brachs de Querós eren
fautors d’en Serrallonga en el segle XVII i en el procés sumarial del bandoler hi trobem diverses referències.
El Fadrí de Sau, el bandoler Guillem
Estany i el mateix Serrallonga expliquen que l’Antònia del Brachs, que vivia en
la masia de Sellabona, era grau amiga, fautora i també els era “lloca”. Li
portaven els farcells de roba que robaven per a que els guardés, els portava menjar i també guardava les dones
dels bandolers quan aquesta anaven na cometre algun robatori allunyat.
Els bandolers expliquen que
pagaven els serveis que els donava l’Antònia “per se pobra dona”. Aquest gest,
el de pagar els serveis, va ser un dels que va motivar la imatge popular del “bon
bandoler”.
La Joana Macissa explica que el
setembre de 1632, anant camí de Santa Coloma de Farners, ella i en Serrallonga passaren
pel Brachs i arribats a la porta de la casa la muller de l’amo els tragué pa,
vi i formatge per a menjar.
En Serrallonga va parlar amb l’amo
del Brachs a la porta de la casa i feu apartar la Joana perquè no escoltés la
conversa.
La relació de veïnatge dels
Brachs amb Serrallonga també va fer que Violant Brachs fous la padrina d’Antoni
Serrallonga, el primogènit del bandoler i la Margarida Tallades. Així ho explica
Ramon Corbella en els seus articles sobre la història familiar del bandoler.
Com veiem, doncs, la història
del Brachs està íntimament lligada a la d’en Serrallonga. Com va dir en Pep Brachs
en la presentació, quan et situes davant la porta de la masia en ruïnes pots sentir
perfectament el pes del passat i imaginar-te en Serrallonga en aquell lloc. Sents
que estàs en un veritable “territori Serrallonga”.
divendres, 14 de febrer del 2025
L'AUCA DE LA BANDA SONORA DEL BANDOLER
En la presentació del llibre que vam fer al Casino de de Vic m'hi va acompanyar Joan Vilamala, pedagog, músic i un dels components del grup Esquirols.
Vam parlar de la cançó que van popularitzar, vam parlar del grup musical... però també vam parlar d'auques.
I és que en Joan Vilamala, entre altres moltes facetes també és creador d'auques, aquest vell i perdurable mitjà d'explicar històries amb vinyetes i rodolins.
Ell és el creador, junt amb en Jordi Fons, de la pàgina Web "La paret de les auques" , on podeu trobar centenars d'auques creades a partir del 1997 i a on explica la història del país i també la història de personatges del país.
Aprofitant la presentació a Vic li vaig regalar una auca que recull tota la música creada a partir del bandoler Serrallonga i en Joan l'ha penjat a la Paret de les Auques després de fer la millora en els texts i la composició de les vinyetes.
L'auca de la banda sonora del bandoler explica i il·lustra la història de la música d'en Serrallonga, des de les primeres cançons populars, el ball d'en Serrallonga, la sarsuela del 1922, les bandes sonores dels films i , per descomptat, el "Torna, torna Serrallonga" dels Esquirols, que es va convertir en un himne de reivindicació de la terra.
Així, doncs, Serrallonga disposa d'una nova auca. I per mi és un honor haver-la creat a quatre mans amb el mestre Joan Vilamala.
A partir d'ara podeu trobar-la en aquest enllaç.
dimarts, 11 de febrer del 2025
SERRALLONGA A "PECATS CAPITALS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA" (2015)
divendres, 7 de febrer del 2025
RECORDS D'EN SERRALLONGA AL MARESME
Serrallonga és un personatge de país, de les Guilleries fins a Barcelona, passant també pel Maresme.
En la conferència que vaig fer a Cabrera de Mar vaig tenir l'oportunitat de repassar algunes de les petjades i records que ha deixat el nostre bandoler en aquella comarca de vora mar. I no són pocs.
Fins i tot, les masies i boscos del Montnegre-Corredor es van convertir, per uns dies, en masies de les Guilleries i boscos del Conflent. Una bonica curiositat.
EL BALL D'EN SERRALLONGA A MATARÓ
El ball d’en Serrallonga es va
popularitzar a moltes places dels pobles de Catalunya. Una demostració propera
és la versió de Mataró escrita l’any 1856. El ball es va representar a la
ciutat a llarg dels anys i segons Joan Amades encara ho hauria fet el 1930.
El ball sortia per
Carnestoltes i era una explosió de trabucades i declamacions dels bandolers que
es presentaven davant el cap per a entrar en la quadrilla.
DON JOAN DE SERRALLONGA
L’EUTERPE
Víctor Balaguer va triomfar
l’any 1858 a Barcelona amb l’obra de teatre “Los bandolers catalans o lo ball
d’en Serrallonga”. Les diferents versions de l’obra es representarien per
diferents companyies i a diferents teatres del país durant dècades.
L’any 1887 , per exemple, es
representava al teatre de l’Euterpe de Mataró.
ELS MURALS DE JOSEP MARIA
ROVIRA BRULL
El ball d’en Serrallonga de
Mataró es recorda en els murals que va pintar l’artista Josep Maria Rovira
Brull en el Bar Joan al barri de l’Havana de Mataró l’any 1964. El mural es va
preservar i està guardat als magatzems municipals esperant ser restaurats.
EL PLATÓ DE DOSRIUS
Al teatre el va seguir el
cinema i Serrallonga va protagonitzar tres films. El darrer l’any 2008, la
producció de TV3 “Serrallonga, la llegenda del bandoler” dirigida per Esteve
Rovira.
El Montnegre es va convertir
per uns dies en les Guilleries, doncs dues masies de Dosrius foren
reconvertides en platós cinematogràfics. La masia de Forn de Vidre es va
convertir en el mas Serrallonga de Querós.
I la masia del Can Bosc es va
convertir en ca l’Agustí de Castanyet.
El Montnegre-Corredor també va
servir per a les escenes que recreen en Serrallonga i la Joana Macissa en la
seva fugida a la Catalunya Nord. La màgia del cinema.
LA SARSUELA AL FOMENT MATARONÍ
Serrallonga també va saltar amb
la sarsuela “Don Joan de Serrallonga” que es va estrenar l’any 1922 amb llibret de Francesc Pujols i música del
mestre Enric Morera.
I per ara, la darrera vegada
que aquesta obra del teatre líric s’ha representat, ha estat al Teatre
Monumental de Mataró l’any 2020, amb el baríton Lluís Sintes en el paper del
bandoler de les Guilleries.
dimarts, 4 de febrer del 2025
BANDOLERS AL MARESME