MISÈRIA I PEDRENYALS, EL TREBALL DE RECERCA DE GUILLEM PLANS SOBRE EL BANDOLERISME

(Fotografies: CRP Vallès Occidental 1)

Fa un temps va contactar amb mi el jove estudiant Guillem Plans i Roca.  Estava preparant el seu treball de recerca de batxillerat sobre al figura del Fadrí de Sau i el bandolerisme català del segle XVII i em demanava informació puntual que li fos útil per avançar en la feina.

No vaig tenir inconvenient en donar-li referències, algun enllaç on trobar informació i una opinió sobre la controvertida afiliació política o de classe dels bàndols nyerros i els cadells.

Fa pocs dies en Guillem m’ha fet arribar el seu treball ja finalitzat i me l’he llegit. 

El producte final consta de dues parts ben definides: la primera és un estudi  sobre el bandolerisme català; repassant les arrels socials, polítiques i econòmiques que el fomenten; les bandositats i els conflictes de frontera; el retrat físic i moral dels bandolers; els principals escenaris del bandolerisme català i els seus protagonistes ; la repressió i la fi del bandolerisme i acabant amb el que n’ha quedat d’ell en la llegenda i el folklore.

És una aproximació sintètica molt ben estructurada que permet conèixer les arrels, el desenvolupament i la fi del bandolerisme; com també alguns dels seus protagonistes, entre els quals no hi podia faltar en Serrallonga.

Però en Guillem ha anat més enllà i acompanya el cos del treball d’un annex molt interessant i que representa tota una novetat: una petita novel·la sobre la vida de Jaume Melianta, el Fadrí de Sau.

L’autor explica la principal atracció que li suggereix el Fadrí de Sau: que a casa seva, de generació en generació, s’hagi explicat que genealògicament provenen de la família del que fou principal lloctinent d’en Serrallonga. 

Segur que seria tota una aventura investigar aquesta presumpta vinculació familiar. Amb tot, sigui història o llegenda, en Guillem ja té un element per a inspirar-se.

I la inspiració li ha vingut en format de petita novel·la, que ha titulat “Misèria i Pedrenyals”.

L’argument del relat ressegueix la biografia del Fadrí de Sau, des de la seva entrada a la quadrilla d’en Serrallonga, passant pels seus amors amb Mariana Padrines, les batusses amb els cadells i la fugida a Durban les Corberes on el van prendre.

El darrer episodi novel·lat és la dura vida a galeres que portava el Fadrí de Sau després d’haver estat traït a Durban, amb un imaginatiu final ben obert que no diré, però que m’ha agradat molt.

Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, ja té el seu relat protagonista. I m’ho he passat molt bé llegint-lo, per la qualitat del text i el meu coneixement i simpatia pels seus personatges.

La qualitat del treball, a més,  ha estat altament valorada i ha obtingut el segon premi en la  XIII edició del premi Montserrat Miró de treballs de recerca d'alumnes de batxillerat, que anualment convoquen de manera conjunta la Fundació Bosch i Cardellach, l'Ajuntament de Sabadell i el Centre de Recursos Pedagògics Vallès Occidental 1.

Felicitats Guillem!.