Avui s'imposa parlar, encara en calent per les grans impressions rebudes ahir, del meu petit gran país.
Ahir
11 de setembre catalans d'arreu vam tornar a explicar al món que volem
votar el nostre futur i ho vam fer sota el crit constant i inequívoc
d'"independència".
L'ambient, les cares d'il·lusió de la gent, els colors grocs i vermells que ho envaïen tot, ... l'ordre, l'organització, l'alegria... tot això em va fer pensar que, efectivament, allò era una demostració que si ens deixen decidir el nostre futur els catalans som capaços de fer un dels millors països del món. És impossible que la gent que dóna una resposta així i acudeix amb aquesta il·lusió quan se la crida a un objectiu conjunt sigui incapaç de fer un país quasi perfecte.
La força d'allò que serem la forja precisament tota aquesta gent.
El poble ha clamat de nou de manera clara i ara torna a ser l'hora de la política.
Els nostres representants no ho tenen fàcil, els demanem que portin endavant un procés carregat d'obstacles per culpa d'un estat espanyol sord , que encara creu en el dret de conquesta, que no està disposat deixar-se perdre la darrera colònia a qui poder expoliar i que utilitza la democràcia com a eina per a imposar les seves lleis.
Però demanem als nostres polítics que facin tot el que estigui a les seves mans per aconseguir el que els demanem, conscients com estem que si hem de sacrificis en tot aquest procés els farem.
Ahir vam veure a Barcelona cares d'il·lusió, gent de totes les edats i condicions, aquella gent que si els deixen construiran un dels millors països del món, n'estic segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada