divendres, 19 de setembre de 2014

PARADISOS PROPERS: COTLLIURE (i 2)



 
 



No sols de pedres viu l’home i seria del tot injust destacar sols l’aspecte històric del poble de Cotlliure. Hi ha molt més.

No cal dir que l’oportunitat de banyar-se a l’estiu davant les pedres centenàries del Castell Reial o l’església arran de mar ja confereixen al poble una notable i romàntica singularitat que costa de trobar.

El primer a destacar-ne és l’accés. Recomano que, ja sigui per anar-hi o per tornar-ne, s’utilitzi la carretera que des de Portbou ressegueix tota la Costa Vermella del Rosselló. Fer-ho permet gaudir d’uns paisatges agradables remarcats per les terrasses de vinya de la D.O. Banyuls-Cotlliure que es deixen caure quasi al mar.

Ja a Cotlliure hom pot gaudir de les seves terrasses on prendre un refresc o dinar peix (entre el qual la fórmula dels musclos amb patates fregides, importada però bona); visitar l’animat mercat del diumenge o simplement vagarejar pels pintorescos carrers de la vila.

L’antic nucli urbà destaca per la paleta de colors de les façanes i  el costerut barri Moré, on residien els pescadors i mariners d’antany, conviden a passejar descobrint un urbanisme que ha respectat la identitat i no s’ha deixat malmetre pel turisme com en altres llocs.

De propostes culturals n’hi ha forces, no endebades aquí van residir i s’hi van inspirar artistes plàstics de renom, i les trobem en el museu d’art modern o en les galeries d’art. Això sense comptar l’oportunitat d’entretenir-nos si coincidim amb algun pintor que executa un paisatge “in situ” en algun dels carrers.

El paladar també el podem satisfer amb un dels bons vins de la contrada. La Cava dels Dominicans, situada dins una església desamortitzada, ens permet visitar i tastar els cotitzats (i feixucs d’elaborar) vins de la denominació d’origen.

Les caminades també són possibles: resseguint la costa pel camí de ronda o ascendint Albera amunt, fins dalt les muntanyes coronades per un fort o torres de guaita, o per l’antic molí fariner  i acompanyats sempre per les terrasses de vinya que fan el mateix camí ascendent que fem nosaltres.

Com tot poble singular que sap posar llum a la seva façana monumental , la nit obsequia amb un passeig diferent, amb els murs dels castells i l’església il·luminats.

I per acabar, per als més matiners, el despertar de l’albada és un regal per als sentits: els colors de tot amb el nou sol ixent, la quietud dels carrers o el remor suau del mar que es presenta dormit a primera hora... senyals inequívocs  que Cotlliure és un dels llocs on millor es pot gaudir d’aquesta hora màgica.