EL COTLLIURE FORTIFICAT

Cotlliure és un poble tan atractiu que no em vaig poder estar, quan dibuixava el còmic “Serrallonga. Els Angelets de la Terra” de posar-lo com a escenari d’un dels passatges de la història, en concret la negociació dels rebels nord-catalans amb el ministre francès Colbert.

La negociació es duia a terme al Castell Reial. La fortalesa erigida pels reis de Mallorca i que els fou residència d’estiu durant el període que van mantenir la cort itinerant entre Montpellier, Perpinyà i Mallorca.

En la nostra darrera estada a aquest poble costaner del Rosselló vam poder visitar la fortalesa i sentir-nos transportats a aquell escenari que jo havia dibuixat.

La fortalesa és impressionant (no cal dir que la seva proximitat arran de mar ajuda la seva singularitat) i va anar creixent i prenent forma al llarg dels segles. Els comtes del Rosselló havien construït el primer recinte defensiu sobre una fortificació merovíngia; a partir de 1242 el castell fou completament reconstruït per l’Orde del Temple; posteriorment s’adaptà als nous requeriments defensius contra l’artilleria i encara, després del Tractat dels Pirineus, Vauban va dotar-lo dels elements que li van conferir l’actual  presència.

L’accés al recinte, avui visitable com atractiu turístic de gran valor, permet trobar-nos amb totes aquelles diferents etapes constructives i accedir als diversos sistemes defensius , dependències, torres de l’homenatge, passos de ronda...  Un viatge a les entranyes de l’arquitectura militar recopilada al llarg dels segles en un sol recinte.

La importància de Cotlliure com a punt estratègic és perceptible per la quantitat d’elements de defensa que es troben situats dins el nucli urbà i en tot el seu entorn.

Durant el període català aquest va ser el principal port del Rosselló. Durant la Guerra dels Segadors va ser un camp de batalla discutit per francesos i espanyols, que van mantenir el setge de 1642 en el qual hi participà D’Artagnan. Durant l’ocupació nazi del segle passat va ser port de frontera i es reforçà tot amb bateries modernes que vigilaven la costa. 

És fàcilment deduïble que la vida plàcida dels pescadors havia de coexistir amb la dels militars. Encara avui es manté un destacament de comandos francesos al Fort Miradou.

Aquest darrer (no visitable) forma part de la línia de fortaleses que envolten el poble i el vigilen des de les alçades. Una lleugera caminada ens porta fins el Fort de Sant Elm, des d’on obtenen unes esplèndides vistes del poble, de la línia costanera i dels bancals de les preuades vinyes que es deixen caure fins arran de mar.

El fort Dugommier, el fort Carre o la “tour ronde” són altres elements a tenir en compte. Tot això sense deixar a banda que el mateix campanar de l’església de Nostra Senyora dels Àngels ofereix el seu característic aspecte d’església dins el mar gràcies al fet que aprofita com a campanar una torre medieval de defensa del port; com també que al llarg del nucli urbà podem anar descobrint altres torres de defensa o panys de la muralla medieval de característica pedra negra.

Per a qui agradi les pedres amb història –amb bona part de la nostra història-  i la visita a recintes emmurallats Cotlliure és, en definitiva,  un destí privilegiat.