TRESORS AL MERCAT DE SANT ANTONI (1): LA "NOVEL·LA NOVA"

El mercat  de Sant Antoni de Barcelona és un lloc al qual ens agrada tornar-hi sovint. En aquest espai, cada diumenge al matí, un munt de parades venen llibres, còmics, contes, revistes... de segona mà i val la pena dedicar-hi unes hores per a intentar trobar-hi alguna cosa que pugui ser interessant.

En ocasions es poden trobar, segons el gust de cadascú, autèntic tresors. I la nostra darrera visita al mercat ens en va proporcionar alguns.

El primer d’ells va ser exemplars de fascicles de les novel·les “Don Joan de Serrallonga” de Víctor Balaguer i de “Corpus de Sang” de Manuel Angelon.

Balaguer i Angelon van ser dos escriptors cabdals en la recuperació de la mitologia catalana durant la Renaixença, als quals Magí Sunyer, de la Universitat Rovira i Virgili, va dedicar l’article “La popularització dels mites catalans. Víctor Balaguer i Manuel Angelon” que es pot llegir en aquest enllaç.

Totes dues foren publicades els anys cinquanta del segle XIX en castellà i obtingueren un gran èxit de subscripció, atès que en aquell moment d’incipiència del gènere, la publicació es realitzava mitjançant l’aparició d’un fulletó setmanal que els subscriptors col·leccionaven per a posteriorment portar a enquadernar.

Els anys vint del segle següent apareix amb molt dinamisme la literatura en català i les empreses editorials del país recuperen aquelles novel·les, les tradueixen i les tornen a editar en format de fulletó col·leccionable. L’èxit que havien obtingut els fascicles de la col·lecció “Lectura popular” editats per la revista “Il·lustració Catalana” encoratjà alguns editors a publicar novel·les breus en català i il·lustrades.

Un dels principals impulsors d’aquesta literatura més assequible fou Rossend Ràfols, propietari d’una impremta que es llençà a l’edició i que va impulsar la col·lecció “La Novel·la Nova” que sortí setmanalment des de 1917 i fins el 1922, després d’haver publicat 235 números d’autors catalans i clàssics. Posteriorment també editaria la col·lecció “Biblioteca Nova) , entre 1925 i 1926, de publicació mensual i de la qual s’editaren dotze volums.

És dins  la col·lecció “La Novel·la Nova” que hi trobem, a partir de 1922, la publicació de la versió en català de la novel·la original de Víctor Balaguer “Don Joan de Serrallonga”. La versió en català publicada per Ràfols era una traducció de cinquena edició astellana. La traducció va ser feta l’any 1868 pel folklorista català Valeri Serra i Boldú (Castellserà, l’Urgell, 1875-1938).

També és dins la mateix col·lecció que es publica “Corpus de Sang” d’Angelon, ambientada com diu el seu nom en els fets de la Revolta dels Segadors de 1640. En aquesta ocasió amb traducció d’A. Calderer Morales.

Maurici Serrahima i Maria Teresa Boada, en el seu llibre “La novel·la història en la literatura catalana” (Ed. Serra d’Or, 1996) parlen de la importància de les novel·les de Manuel Angelon en la configuració de l’identitari del país: “El sol fet dels temes triats – la Guerra dels Segadors i la caiguda de Barcelona  (en referència a la novel·la “El penó de Santa Eulàlia” del mateix autor i publicada el 1859, amb l’acció transportada a la caiguda de la ciutat el 1714)-  ja ens fa veure que duien, més o menys conscient, una finalitat ben concreta. Ja no és el pintoresc de la història el que atrau el novel·lista, sinó, al contrari, el propòsit de fer conèixer la història per mitjà de l’interès novel·lístic. I no pas la història com a cultura general sinó directament expressa com a element bàsic d’un patriotisme. No ens sembla gens dubtós que l’aparició d’aquestes dues novel·les fos un cop decisiu que produí, a l’últim, l’aparició d’una novel·la en català”.