Una parada de literatura de canya i cordill a Vilanova i la Geltrú,
a mitjans del segle XIX.
El
passeig pel mercat de Sant Antoni ens va deparar una altra fantàstica troballa:
una parada on venien un mostrari important de romanços o plecs solts de la
literatura de canya i cordill del segle XIX.
Curiosament
la venedora no els hi prestava gaire atenció a aquells fulls de paper groguenc,
posats al bell mig d’altres edicions més modernes de llibres, còmics i llibres
de manga japonès. Com tampoc n’hi
feien dues noies joves que en van comprar alguns, atretes pels gravats que
il·lustraven els fulls. Però allò que hi havia a la venda –i a un preu regalat-
eren per a mi un veritable tresor.
Els
romanços o plecs solts van ser un gènere de destinació popular i de vasta
divulgació, nascut amb la impremta, que va perdurar fins a principis del segle
XX. Aquella literatura popular incloïa auques, sonets, llibrets de teatre,
rondalles ... escrits en vers o en
prosa. Els romanços en particular estaven format per un full plegat, escrit a
dues columnes per les quatre cares i acompanyat d’un gravat en la capçalera.
Els
solien vendre als carrers i cantonades, on estenien la mercaderia en un pany de
paret subjectant-la amb canyes damunt de cordills estesos, d’ací el nom que va
prendre el gènere. En ocasions les venien persones cegues, per la qual cosa
també s’anomenaven “romanços de cec”.
El
contingut dels romanços eren variats: sàtires i humorades, obres dramàtiques
religioses i profanes, vides de sants i miracles, moralitats ... En destacaven
també les anomenades “relacions”, una mena de notícies on s’explicaven qüestions
de l’actualitat , però sovint molt truculentes (crims, successos inexplicables,
etc.).
Per
raó de temàtica no podia faltar-hi un romanç sobre en Serrallonga. Es tracta de
“Don Juan de Serrallonga. Historia
escrita en trovos”. Editada per l’Impremta de Joan Llorenç el 1857. De ben
segur que la seva publicació es devia veure animada per l’èxit de l’obra de
teatre i la posterior novel·la de Víctor Balaguer i del romanç se’n farien
diverses edicions. La sort va voler que en el piló de plecs de la parada de
Sant Antoni en trobés tres exemplars.
A
banda d’aquells inestimables exemplars en vaig comprar quatre més relacionats
amb temàtica de bandolers i dones de vida mala.
Un
primer es tracta de “Juan Portela.
Relación puesta en trovos de los asesinatos y robos que cometió en la
inmediaciones de Córdoba”. El romanç parla, amb visió heroica però també
moralitzant, de la vida i execució d’aquest històric bandoler de Sierra Morena.
Els
altres tres romanços que vaig aconseguir parlen de la història de dones
llençades a la mala vida, quasi sempre per un despit amorós, i narren també els
actes violents que cometeren com a foragitades de la llei o bandoleres.
Es
tracta dels romanços “Juana la Valerosa. Hechos
memorables y atrocidades que cometió esta joven por vengar un amor no
correspondido”, “Sebastiana del
Castillo. Nueva y famosa relación de las atrocidades de Sebastiana del Castillo
y el trágico fin de su vida después de haver muerto á su padre, madre y
hermanos” i , finalment, “Atrocidades
de Margarita Cisneros. Relación puesta en décimas glosadas , de lo que cometió
esta joven natural de Tamarit, reino de Aragón, el año 1852, por haberla
obligado sus padres á un casamiento forzoso en la ciudad de Lérida”.
En
tots tres casos la temàtica vol ser moralitzant, doncs les dones es penedeixen
dels seus crims. En primera instància es presenta la causa que les aboca a la seva perdició, seguit de les malifetes que cometen les protagonistes i finalitzen amb la seva execució, pagant pels delectes comesos. L’edició dels tres romanços va ser realitzada per l’impremta
El Abanico.
Més
enllà de les temàtiques d’aquest tipus de literatura, molt al gust de les
classes menys pudents de l’època, la seva importància rau el seu caràcter assequible i popular, cosa que va
permetre a molta gent llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada