divendres, 5 de setembre de 2014

TRESORS DEL MERCAT DE SANT ANTONI (2): ROMANÇOS DE LA LITERATURA DE CANYA I CORDILL





Una parada de literatura de canya i cordill a Vilanova i la Geltrú, 
a mitjans del segle XIX.



El passeig pel mercat de Sant Antoni ens va deparar una altra fantàstica troballa: una parada on venien un mostrari important de romanços o plecs solts de la literatura de canya i cordill del segle XIX.

Curiosament la venedora no els hi prestava gaire atenció a aquells fulls de paper groguenc, posats al bell mig d’altres edicions més modernes de llibres, còmics i llibres de manga japonès. Com tampoc n’hi feien dues noies joves que en van comprar alguns, atretes pels gravats que il·lustraven els fulls. Però allò que hi havia a la venda –i a un preu regalat- eren per a mi un veritable tresor.

Els romanços o plecs solts van ser un gènere de destinació popular i de vasta divulgació, nascut amb la impremta, que va perdurar fins a principis del segle XX. Aquella literatura popular incloïa auques, sonets, llibrets de teatre, rondalles ...  escrits en vers o en prosa. Els romanços en particular estaven format per un full plegat, escrit a dues columnes per les quatre cares i acompanyat d’un gravat en la capçalera.

Els solien vendre als carrers i cantonades, on estenien la mercaderia en un pany de paret subjectant-la amb canyes damunt de cordills estesos, d’ací el nom que va prendre el gènere. En ocasions les venien persones cegues, per la qual cosa també s’anomenaven “romanços de cec”.

El contingut dels romanços eren variats: sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes, vides de sants i miracles, moralitats ... En destacaven també les anomenades “relacions”, una mena de notícies on s’explicaven qüestions de l’actualitat , però sovint molt truculentes (crims, successos inexplicables, etc.).

Per raó de temàtica no podia faltar-hi un romanç sobre en Serrallonga. Es tracta de “Don Juan de Serrallonga. Historia escrita en trovos”. Editada per l’Impremta de Joan Llorenç el 1857. De ben segur que la seva publicació es devia veure animada per l’èxit de l’obra de teatre i la posterior novel·la de Víctor Balaguer i del romanç se’n farien diverses edicions. La sort va voler que en el piló de plecs de la parada de Sant Antoni en trobés tres exemplars.

A banda d’aquells inestimables exemplars en vaig comprar quatre més relacionats amb temàtica de bandolers i dones de vida mala.

Un primer es tracta de “Juan Portela. Relación puesta en trovos de los asesinatos y robos que cometió en la inmediaciones de Córdoba”. El romanç parla, amb visió heroica però també moralitzant, de la vida i execució d’aquest històric bandoler de Sierra Morena.

Els altres tres romanços que vaig aconseguir parlen de la història de dones llençades a la mala vida, quasi sempre per un despit amorós, i narren també els actes violents que cometeren com a foragitades de la llei o bandoleres.

Es tracta dels romanços “Juana la Valerosa. Hechos memorables y atrocidades que cometió esta joven por vengar un amor no correspondido”, “Sebastiana del Castillo. Nueva y famosa relación de las atrocidades de Sebastiana del Castillo y el trágico fin de su vida después de haver muerto á su padre, madre y hermanos” i , finalment, “Atrocidades de Margarita Cisneros. Relación puesta en décimas glosadas , de lo que cometió esta joven natural de Tamarit, reino de Aragón, el año 1852, por haberla obligado sus padres á un casamiento forzoso en la ciudad de Lérida”.

En tots tres casos la temàtica vol ser moralitzant, doncs les dones es penedeixen dels seus crims. En primera instància es presenta la causa que les aboca a la seva perdició, seguit de les malifetes que cometen les protagonistes i finalitzen amb la seva execució, pagant pels delectes comesos. L’edició dels tres romanços va ser realitzada per l’impremta El Abanico.

Més enllà de les temàtiques d’aquest tipus de literatura, molt al gust de les classes menys pudents de l’època, la seva importància rau el seu  caràcter assequible i popular, cosa que va permetre a molta gent llegir.