dilluns, 30 d’abril de 2012

EL VIVER (1)


Dalt de l'altiplà de Sornià (Sournia en francès) hi trobem el petit poble de Viver, a la comarca de les Fenolledes.
La característica principal d'aquest petit poble de noranta habitants envoltat de natura, és el perfil del seu castell. Per les restes que en romanen dempeus deduïm que en el passat devia ser una fortalesa força espectacular, un castell fronterer de quan la comarca era catalana i limitava amb terres gal·les.
Serrallonga hi feia estada tot sovint, quan s'amagava més enllà de la frontera. Així ho feu en el primer viatge a França, l'any 1626:

"Y de alli me passi en França y arribi al Viver y doni a mossur del Viver la dita carta y alli me tingui dit del Viver alguns dos mesos y jom feye dir Hieronym Camps ques lo nom que la carta que jo portave deye y allent en lo maig men volgui tornar en Cathalunya ym despedi del mossur del Viver y ell me feu una carta per a Thomas de Banyuls fill del senyor de Anyer"

Com veiem, el mateix senyor de Viver va escriure una carta que permeté a Serrallonga presentar-se al Tomàs de Banyuls. En la declaració sumarial la Joana Massissa explica com en la seva estada al Viver ella s'allotjava a l'hostal del poble, mentre que en Serrallonga ho feia al castell del senyor del lloc.

En una altra ocasió en Serrallonga relata com regala un gos de caçera al seu amfitrió:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me deixa la su amula per anar jo a cavall y de alli dit corder (un corder de Rupit que acompanyà en Serrallonga en aquell viatge en el que estava malalt) y jo tots dos nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de al Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat".

"y arribat en França ani dret al Viver ahont estigui una passada malalt y quant lo dit corder sen torna ab la mula de dit Tallades jo li encomani quem portas un gos de cassa que ja li digui hont lo trobaria que jol havia promes al fill de mossur del Viver y dit corder lo ana a cercar hil me porta...".

El lloc, a banda d'en Serrallonga, també havia de ser refugi d'altres bandolers catalans:

"him digue que en Guiller Clavell li havia dit si hi hauria lloch pera ell alli en França y jou digui a mossur del Viver lo qual me respongue quel fes venir que bastave que fos amich meu", "al cap de uns quants dies ja dit Guillem Clavell fou aqui yns estiguerem al Viver fins a prop de les festes de Nadal que jo men volgui tornar en Catthalunya a mudarme de roba".