Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros eren tres
bandolers que l’any 1633 rondaven per Anyer fent malifetes “van vull encara
acodrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs aixi en los llocs poblats de
la dita vegueria de Conflent com per camins reals y altres parts de aquella
causant molts escandols y inquietuts cens temor ni respecte a Deu ni a la
iusticia”.
De Bernat Pellicer
descriuen com “estava publica y escandalosament amancebat ab la muller
de Marti moliner y arrendador del moli que dit senyor de Nyer te en dit lloc” i
que amenaçava el moliner de matar-lo “sino concentia al amancebament”.
La conseqüència d’aquesta “relació sentimental” la va acabar
pagant malauradament la dona del moliner:
“y lo dit compellit del onor fou forsos de matar com mata
per causa de dit Pellicer a dita sa muller ab una punyalada als ultims mesos
del any 1632”.
“Mes es dit Pellicer ome de tan mala conciencia que no se
sap se cie confessat dos o tres anys fa y martirisa a sa muller a bastonades”.
Aquest episodi ens demostra molt clarament el tracte que
rebien en aquella època les dones i la poca consideració que tenien per elles
aquells homes brutals. Un aspecte ingrat de la nostra història, que queda molt
ben exemplificat per aquest Bernat Pellicer.
En el cas de Joan Petit Borriol el procés sumarial explica
com “apres de aver estat publicament amancebat ab una dona viuda a casat sens
dispensa ab la filla de aquella y no volent li donar en aquest bisbat llicencia
per esposarce cen ana en França y alla ce esposa del modo que ell avui viu y te
en sa casa a les dos concubinas mare y filla en nom de muller y sogra ...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada