Ahir vaig fer una petita caminada per l'itinerari del rocar de Santa Coloma de Farners.
Per sort els camins s'han mantingut i senyalitzat gràcies a la colla d'excursionistes de la ciutat i l'Ajuntament i és una bona proposta per a descobrir els entorns naturals de Santa Coloma. Us aconsello la primavera o la tardor, quan la calor no apreta.
Les panoràmiques des d'aquest punt arriben fins els serrats de Rocacorba
i l'Alta Garrotxa, la ciutat de Girona i les Gavarres, la serra de les
Cadiretes i, al darrera, tot el Montseny.
El recorregut, senzill i apte per a tots, us permetrà descobrir les darreres estibacions de les Guilleries, quan cauen a la plana de la Selva i hi podreu trobar, a banda de vistes panoràmiques a la plana, el Montseny i les muntanyes del Corb, Santa Bàrbara i el Sobirà, una magnífica representació dels conjunts de pedra granítica que embelleixen aquestes muntanyes.
L'erosió i el temps han modelat les roques i els han donat formes curioses i atractives.
Algunes d'elles tenen noms ancestrals (com les roques de l'aigua) i d'altres els hem posat nom més recentment (com la roca de la gola).
Els anys noranta, essent jo regidor de cultura de l'Ajuntament, vaig pensar que calia posar en valor aquest conjunt natural (escenari, per cert, dels nostres jocs de dissabte a la tarda quan érem infants) i vaig fer senyalitzar el recorregut, amb cartells i una guia que s'acompanyava de llegendes inspirades en aquest rocar que algun dia potser explicaré en aquest bloc.
Va ser una bona experiència i fins i tot vam arribar a fer uns itineraris nocturns acompanyats d'actors que narraven les llegendes.
M'ha semblat molt adient que aquest itinerari s'hagi recuperat i senyalitzat de nou. En ocasions no sabem valorar el que ens és proper; però quan forans venen i ens diuen que tenim un entorn privilegiat ens adonem que tots els esforços que fem per posar en valor i difondre els nostres actius han valgut la pena.
Malauradament, però, aquest magnífic entorn està en perill.
En la llunyania vaig poder observar l'efecte de la línia de molta alta tensió (MAT) dalt les muntanyes del Sobirà. Doncs resulta que han projectat un brancal d'aquesta línia elèctrica que enllaçarà amb Riudarenes, passant just pel costat del castell de Farners i creuant totes aquestes muntanyes que l'envolten.
El senyor diner (Red Eléctrica Española, els polítics governants sotmesos als grans accionistes,...) , de nou, preparat per a esparrecar una cosa a la que sol donar poc valor: la natura. Una llàstima.
1 comentari:
Bon dia!
Jo tinc la teoria, des de fa temps, que totes les grans empreses que causen un gran impacte natural i paisatgístic es reuneixen en una sala fosca i miren el mapa a veure on hi ha un parc natural o un paisatge preservat, somriuen malèficament, el senyalen: Aquí! Aquí!
No, seriosament.... Cony! Sembla que ho facin expressament!
Per cert, que l'altre dia em deies que o et feia enveja pels paisatges que visitava, i t'he de dir que tu també me'n fas, també!
El nostre país té racons magnífics, de punta a punta!
Ai... A veure si encara ha de tornar en Serrallonga i el seu pedrenyal per posar una mica de seny... ;)
Publica un comentari a l'entrada