Qui sap si coneixedor del pas verídic d'en Serrallonga per la plaça de Caldes de Montbuí o qui sap si per casualitat, el gran narrador català Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) va escriure un relat curt on situava el bandoler prenent les aigües termals dels balnearis del municipi.
Es tracta del relat curt "Don Joan de Serrallonga a Caldes de Montbuí" inclós en el llibre "Els balnearis" (Ed. Destino. Barcelona, 1975).
Es tracta d'una estada del bandoler ideada per la prolífica imaginació del gran autor i que la situa en l'any 1626. L'autor reprén la figura del bandoler d'origen nobiliari que havia descrit Víctor Balaguer.
"Aquests esdeveniments fan relació a les aigües minerals de Caldes de Montbuí, població situada al peu de les muntanyes que envolten pel nord el Vallès i on, el 1626, va fer cap don Joan de Serrallonga a la recerca de la guarició o l'alleujanent d'un reumatisme articular del qual es planyia dolorosament".
En Serrallonga i la Joana de Torrelles es van fer passar per nobles italians i s'instal·laren a la fonda de Cal Moixí i va començar a prendre les aigües.
"Un matí es va presentar a Caldes de Montbuí el duc de Feria, per aquell temps virrei de Catalunya i encarregat per Sa Magestat de la persecució i captura del famós bandoler i cabdill "nyerro".
Instal·lat en la mateixa fonda que en Serrallonga va intimidar amb aquest i la Joana i compartien tiberis i partides d'esgrima, com que sempre perdia en els enfrontaments amb en Serrallonga - que es feia passar per noble italià- un dia el duc exclamà:
"- Por Baco!
Cosa a la qual Serrallonga respongué:
- El bacó sereu vos, que a més us mireu massa la meva dona.
Aquí va fallar la cultura del bandit, puix que va confondre el déu Bacus amb "bacó" i de poc va anar que no ho pagués car, puix que el duc s'alçà trèmul i descomposat, i començava a sospitar d'un noble italià que donava mostres d'aquesta desorientació en mitologia. Serrallonga va comprendre, després de consultar un diccionari, que s'havia ficat de peus a la galleda, i com que no vo es volia exposar a eventuals conseqüències que es podien derivar d'aquesta situació, decidí acabar amb la impostura, va fer ensellar els cavalls i marxà aquella mateixa nit amb els seus acompanyants, molt sigilosament, cap al seu refugi de les Guilleries, Per sort, la seva malaltia ja estava guarida".
"Aquest guariment el ponderà Serrallonga tota la seva vida, atribuïnt-lo a les virtuts gairebé màgiques de les aigües de Caldes de Montbuí".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada