dimecres, 20 de març de 2013

SERRALLONGA AL VALLÈS (6) : ELS FARELL DE CALDES (2)


En Serrallonga i els seus companys ferits foren ben rebuts al Farell:

"Y aixi dits Farell digueren quens restassem alli lo temps que volguessem que nons faltaria lo que hauriem menester y si voliam estar dins casa quey estiguessem  y jo digui que nons voliam enclourer dins casa que si tenia un bon puesto en lo bosch quens ne acomodas y aixi dits Farells nos atrassaren un bon puesto en lo bosch que es junt a llur casa ahont nosaltres esgiguerem alguns quinse dies menyant y bevent del que dits Farells nos portaven que ara nos portave recapte lo Farell vell ara lo jove ara la Farell vella y altres vegades una filla gran que tenen que ja es casadora".

"Jans portaven medicines pera curarnos quens les dona un barber de Centelles que jo no se com se diu que lo dit Joan Sala mon mig germa l feu venir perque tenia sa mare en Centelles y quant ja forem curats nos ne anarem de dit bosch yns ne tornarem a muntanya y pochs dies apres se composa lo fill den Buada de Salitja - el segon cop que feu en Serrallonga a aquesta família principal de la comarca de la Selva- y dels diners de la com positio de dit Salvi Buada ans de fer les parts ne traguerem quatre trentins pera donar a dits Farells per lo que havien gastat per nosltres los quals doni jo a Pere Puig cap de la quadrilla de assi baix del Valles ques trobave a hores a montanya pera quels donasa dit Farell o a sa muller y dit Puig prengue dits quatre trentins y digue que al tornarsen assi al Valles passaria en casa dits Farells yls donaria y mai pus me curi sils havia donat o no".

D'aquest relat ens pot sorprendre la distància que recorrien els bandolers d'aquells temps - pensem que la baralla amb amb el batlle d'Osor va tenir lloc a Querós i la quadrilla, amb ferits, es van refugiar a Caldes de Montbuí. També cal destacar-hi el pagament pels serveis prestats, - en aquest cas quatre trentits obtinguts del segrest del fill del mas Boada i que havien de lliurar-se als Farell- cosa que servia per a mantenir els vincles i suport amb els diferents fautors dels bandolers.

Finalment, destacar que aquests homes de muntanya van preferir estar-se amagats en el bosc en comptes de dins d'un mas, hem d'entendre que per raons de seguretat, per a evitar ser atrapats i facilitar la fugida si els calia. 

Segons la declaració d'en Serrallonga ell va estar una sola vegada al Farrell. Segons altres bandolers hi va sovintejar en més ocasions. En el procés trobem unes declaracions del 6 de juny de 1632 d'un altre bandoler de la quadrilla, Guillem Estrany dit "lo Clavell", qui diu:

"Aquestes festes de Nadal prop passades trobantme jo anar aquadrillat ab la  quadrilla dels Puigs i Vilas de assi del Valles que tot sovint hi baxave una nit ferem cap en casa de T. Farell de la muntanya y picant a la porta aqui matex obriren y aixi lo amo co  la mestressa y fill que ja es gran feren grans festes a dit Puig que clarament conegui que no ere aquella la primera vegada quey ere estat y alli nos donaren a sopar abundantment que tots menyarem ab una taula ço es marit y muller filla y filles...

... digue lo dit Puig que en aquella casa ne tenien ells una retirada molt segura perquels feyen molta amistat y en moltes ocasions he hoit dir al Guirigay y al Negre de Tona que ells anant ab la quadrilla de Serrallonga eren estats moltes vegades en casa dits Farells y quels havien recullits y donat a menyar y beurer de molt bona gana y que dells ne tenien molt gran confiança".

De les diferents declaracions del sumari es dedueix que el Farell de la muntanya devia ser un veritable santurari pels bandolers del Vallès i els de les Guilleries quan baixaven a la plana. Una cosa curiosa és que Joan de Serrallonga digui que sols va estar-hi en una ocasió, mentre que altres membres de la colla diuen que foren més. Podria ser que el cap de quadrilla volgués alleugerir el possible càstig de les autoritats als Farell per haver acollit bandolers?.