diumenge, 13 de maig del 2012

LES MISÈRIES DE LA GUERRA






En passejar pels carrers de Costoja vam veure unes plaques de marbre en la façana de l'Ajuntament posades en memòria dels "poilus" (el nom popular dels soldats francesos durant la 1a. Guerra Mundial) que havien sortit del poble i havien mort en combat.

En un poble tan petit que a causa d'una guerra morin disset (!) dels seus joves ens explica la veritable dimensió absurda i miserable de les guerres.

El drama és inimaginable, és la mort de quasi tots els homes joves del poble.

Malauradament la humanitat no sap aprendre dels errors del passat i encara avui estan passant coses com aquesta.

Jo dibuixo i escric sobre episodis de guerra del passat del nostre país. M'agradaria que s'entengués que quan parlo d'aquella lluita d'abans que va ser feta amb armes , parlo en realitat d'una metàfora sobre la capacitat i la necessitat de defensar i lluitar pel que es nostre i pel nostre país, però ara i en un futur amb altres armes: el diàleg, la perseverància, la negociació ... la lluita pacífica i democràtica.

La placa de Costoja enalteix aquells joves que van optar per defensar el seu país, anar cap a la guerra al nord del país,  en comptes de creuar la tant propera frontera cap el sud. A vegades penso que més que reconèixer el valor dels joves podria ser més escaient posar plaques en els pobles que blasmessin l'actuació dels governants que han provocat les guerres.

dijous, 10 de maig del 2012

RESSEGUINT LES PASSES DELS ANGELETS DE LA TERRA AL VALLESPIR


 
Fa uns dies vam fer una escapadeta d’un dia al Vallespir, a la Catalunya Nord.
Un bon lloc per a gaudir de paisatges privilegiats, amb les seva gran vall creuada pel riu Tech i les faldes del massís del Canigó coronant un cel intensament blau.

Vam retrobar-nos amb espais ja coneguts, però no per això menys interessants.
El recorregut va ser el mateix que en aquesta anterior entrada del bloc, però retornant a Catalunya des de Prats de Molló pel Coll d’Ares i fins a Camprodon.

Aquesta sortida al Vallespir va servir en aquesta ocasió per a identificar espais relacionats amb la història dels Angelets de la Terra, el nou còmic que estic preparant.

El primer poble que vam trepitjar va ser Costoja, el primer poble francès que es troba quan deixem la carretera GI-503 després de Maçanet de Cabrenys.

Aquest petit poble de menys de cent habitants va ser un lloc de pas del contrabandisme i, per tant, un dels camins que feien els traginers que d’amagat entraven sal de Catalunya a la comarca del Vallespir, quan la sal francesa va ser carregada amb l’impost de la gabella i prohibit el comerç de sal del Principat.


Fa uns anys un batlle de Costoja va decorar els carrers amb unes plaques de marbre en català i francès. Algunes donen nom a un carrer o una plaça, altres són veritables poesies, altres fan referència a episodis de la història del poble i del país.  Entre aquestes darreres hi vam poder veure una placa que amb el nom d’”Aplegament dels Angelets” fa referència a l’aixecament de la guerrilla dels Angelets de la Terra en aquella comarca.

Quan van començar els enfrontaments  dels Angelets de la Terra amb els soldats de la gabella, l’any 1663, els habitants veïnes de Costoja, Serrallonga, Menera i Vilaroja van acudir en poques hores a la crida de socors dels habitants de Sant Llorenç de Cerdans.

divendres, 4 de maig del 2012

ESCENARIS : EL VIVER


En el nou còmic no m'he pogut estar d'incloure el Viver com a escenari.

Així hi apareixerà Enric Montserrat, Vescompte del Viver, com també una recreació de com deuria ser el castell en el passat.

dimecres, 2 de maig del 2012

EL VIVER (2)


La nissaga del Viver és coneguda des del segle XII i documentada en un cartulari que aplega documents relatius al domini civil i eclesiàstic de la comanda templera de Mas Deu (Rosselló). El lloc havia estat una possessió territorial d’aquesta comanda fins l’extinció de l’Orde en el segle XIII, a partir d’aleshores passa a ser un Vescomptat a mans de la família Viver.

El gran castell fou acabat de construir l’any 1604 pel vescompte Enric Montserrat de Viver, el mateix noble que va acollir en Serrallonga durant les seves estades en aquestes terres, en el mateix lloc on abans hi havia l’antic castell feudal destruït anys enrere pels hugonots.

Un dels Viver també va participar en l’alçament que Tomàs de Banyuls, baró d’Anyer, va liderar l’any 1653 contra els francesos que s’havien apoderat dels comtats.

Aquest va ser Josep de Viver, que va fer carrera eclesiàstica i l’any 1643 fou nomenat bisbe d’Elna . El 1652, però, abandonà el bàndol francès i feu costat, un any més tard,  a Tomàs de Banyuls en l’alçament que aquest provocà al Conflent contra el domini francès.

El complot va fracassar i Josep de Viver es va haver de refugiar a Catalunya, on morí el 1672.

dilluns, 30 d’abril del 2012

EL VIVER (1)


Dalt de l'altiplà de Sornià (Sournia en francès) hi trobem el petit poble de Viver, a la comarca de les Fenolledes.
La característica principal d'aquest petit poble de noranta habitants envoltat de natura, és el perfil del seu castell. Per les restes que en romanen dempeus deduïm que en el passat devia ser una fortalesa força espectacular, un castell fronterer de quan la comarca era catalana i limitava amb terres gal·les.
Serrallonga hi feia estada tot sovint, quan s'amagava més enllà de la frontera. Així ho feu en el primer viatge a França, l'any 1626:

"Y de alli me passi en França y arribi al Viver y doni a mossur del Viver la dita carta y alli me tingui dit del Viver alguns dos mesos y jom feye dir Hieronym Camps ques lo nom que la carta que jo portave deye y allent en lo maig men volgui tornar en Cathalunya ym despedi del mossur del Viver y ell me feu una carta per a Thomas de Banyuls fill del senyor de Anyer"

Com veiem, el mateix senyor de Viver va escriure una carta que permeté a Serrallonga presentar-se al Tomàs de Banyuls. En la declaració sumarial la Joana Massissa explica com en la seva estada al Viver ella s'allotjava a l'hostal del poble, mentre que en Serrallonga ho feia al castell del senyor del lloc.

En una altra ocasió en Serrallonga relata com regala un gos de caçera al seu amfitrió:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me deixa la su amula per anar jo a cavall y de alli dit corder (un corder de Rupit que acompanyà en Serrallonga en aquell viatge en el que estava malalt) y jo tots dos nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de al Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat".

"y arribat en França ani dret al Viver ahont estigui una passada malalt y quant lo dit corder sen torna ab la mula de dit Tallades jo li encomani quem portas un gos de cassa que ja li digui hont lo trobaria que jol havia promes al fill de mossur del Viver y dit corder lo ana a cercar hil me porta...".

El lloc, a banda d'en Serrallonga, també havia de ser refugi d'altres bandolers catalans:

"him digue que en Guiller Clavell li havia dit si hi hauria lloch pera ell alli en França y jou digui a mossur del Viver lo qual me respongue quel fes venir que bastave que fos amich meu", "al cap de uns quants dies ja dit Guillem Clavell fou aqui yns estiguerem al Viver fins a prop de les festes de Nadal que jo men volgui tornar en Catthalunya a mudarme de roba".

divendres, 27 d’abril del 2012

ELS BANDOLERS CONTRA EL BARÓ D'ANYER


Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros, bandolers de mala vida , havien causat problemes fins al mateix baró d'Anyer.

Francesc Ros , natural d'Anyer, havia estat capturat i s'havia escapat de la presó d'Elna. Joan Borriol, francès resident a Anyer i Bernat Pellicer, que havia arribat a acompanyar en Serrallonga en alguna ocasió, campaven per la baronia d'Anyer segons un procès criminal instruït en la cort de la baronia. 

En una ocasió robaren un pedrenyal a Joan Malart, un criat del baró: "y arribant un minyo hanomenat Juan Malart que estave al cervei de dit senyor de Nyer ab un pedrenyal de 3 palms que haportava de casa del pedrenyaler y los predits li isqueren essent ja aquell dins dita plassa forana del castell y li robaren y li llevaren dit pedrenyal ... y li amenaçaren que si estava mes en cervei de dit senyor lo matarien".

"Y comesos dits delictes se retiraven en casa del rector de Nyer e no contents de asso publicaven que qual persona que cervis ho estigues en servei de dit senyor lo matarien en tant que un criat ce despedi y sen volgue anar y altre criat valencia anomenat Melcior Lopes sen fugi de nits de tal manera que dit senyor de Nyer resta sol y vui esta cens cervei ni troba ningu que gose posarce en son cervei per temor de que nols maten".

Segons el relator els tres bandolers feien amistat amb dels tres fills del baró Francesc de Banyuls: "los sus dits tres anomenats causan las juventuts que los tres fills del dit senyor de Nyer fan contre llur pare ...de tal manerade las voluntats de aquells quels fan fer tots els desbarats que volen y gastan ab ells la azienda de llur pare". 

O sigui els tres fills del baró (dos d'ells, Tomàs i Marc Antoni, amics d'en Serrallonga) havien perdut respecte al pare i es dedicaven a la mala vida amb els bandolers que corrien per Anyer. Tot plegat , un episodi de la duresa d'aquells temps i de les inquietuts que causaven aquells bandolers, ja no sols entre els vilatants, sinó també en l'autoritat nobiliària del lloc.


dijous, 26 d’abril del 2012

ELS BANDOLERS DEL CONFLENT I LES DONES



Bernat Pellicer, Joan Petit Borriol i Francesc Ros eren tres bandolers que l’any 1633 rondaven per Anyer fent malifetes “van vull encara acodrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs aixi en los llocs poblats de la dita vegueria de Conflent com per camins reals y altres parts de aquella causant molts escandols y inquietuts cens temor ni respecte a Deu ni a la iusticia”.

De Bernat Pellicer  descriuen com “estava publica y escandalosament amancebat ab la muller de Marti moliner y arrendador del moli que dit senyor de Nyer te en dit lloc” i que amenaçava el moliner de matar-lo “sino concentia al amancebament”.

La conseqüència d’aquesta “relació sentimental” la va acabar pagant malauradament la dona del moliner:

“y lo dit compellit del onor fou forsos de matar com mata per causa de dit Pellicer a dita sa muller ab una punyalada als ultims mesos del any 1632”.

“Mes es dit Pellicer ome de tan mala conciencia que no se sap se cie confessat dos o tres anys fa y martirisa a sa muller a bastonades”.

Aquest episodi ens demostra molt clarament el tracte que rebien en aquella època les dones i la poca consideració que tenien per elles aquells homes brutals. Un aspecte ingrat de la nostra història, que queda molt ben exemplificat per aquest Bernat Pellicer.

En el cas de Joan Petit Borriol el procés sumarial explica com “apres de aver estat publicament amancebat ab una dona viuda a casat sens dispensa ab la filla de aquella y no volent li donar en aquest bisbat llicencia per esposarce cen ana en França y alla ce esposa del modo que ell avui viu y te en sa casa a les dos concubinas mare y filla en nom de muller y sogra ...”.