En aquest lloc la natura va crear-hi grans paisatges i sembla com si l'home no hagués volgut competir amb aquesta gran obra i en ocupar l'espai no s'hagués atrevit a construir grans pobles. Molt poètic, encara que no sigui cert atès que l'ocupació de la zona , avui en dia encara una de les menys habitades de França tot i l'arribada del turisme, va ser difícil per la manca de carreteres fins entrat el segle XX.
Sigui com sigui, cap construcció humana desentona en cap racó i fins i tot ho embelleix.
L'estretor dels congostos , avui encara perceptible per les estretes carreteres que hi circulen foradant grans blocs de pedra, va obligar a construir els pobles en llocs quasi impossibles, al costat mateix de la llera del riu, sota penyassegats o dalt de les roques.
En l'entrada del congost el castell de Peyrelade, ubicat just sobre una gran roca d'una verticalitat inexpugnable, ens avisa d'aquests circumstància.
Al llarg del nostre recorregut descobrim llocs especialment bucòlics com La Sablière, un barri de cases de pedra encaramat sobre una roca i envoltat de verdor.
I també altres pobles com La Malène, Saint-Chely du Tarn , Castelbouc o Cantrobre.
Un regal per a la vista i per a fer un passeig en els seus carrers de pedra.
1 comentari:
Uf!
Impressionants...
Si dibuixo aquests castells i pobles a l'Orn em dirien que tinc massa imaginació... :)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada