HARRY DICKSON : UN CÒMIC PER RETROBAR UN PERSONATGE

En el decurs de la visita a Mirepoix no vaig poder evitar d'apropar-me a una llibrerira i mirar què tenien de bande desinée. A veure si trobava algun àlbum interessant per comprar.

I en vaig trobar un de curiós: Harry Dickson, le Sherlock Holmes americain, en el quinzè àlbum de la col·lecció titulat L'héritage maudit de Rennes-le-Château.

A càrrec dels  francesos Richard D. Nolan i el dibuixant Roland Olivier, aquesta col·lecció s'està publicant des de l'any 1992 i tenen com a protagonista un detectiu anomenat Harry Dickson.

Fa anys em van arribar també a les mans tres còmics editats en català i protagonitzats per aquest personatge. Aquella col·lecció es va editar els anys vuitanta i anava a càrrec dels autorts belgues Christian Vanderheghe, Pascal J. Zanon i Michel L. Dubois. 

En l'edició belga els guions es basaven literalment en unes petites novel·les editades els anys setanta per Editorial Júcar i que vaig descobrir i llegir quan era jove. Aquelles històries em van atrapar pel  clima de misteri i terror que impregnava les trames senzilles de cada volum. 

Harry Dickson va nèixer com a personatge de la novel·la folletinesca l'any 1907 (trames lleugeres,  molt de misteri i terror, una producció extraordinària de fins a 180 novel·les...) i era la invenció alemanya que competia contra el famós detectiu anglès Sherlock Holmes. Autèntica novel·la "pulp".

La traducció en francès la va fer Jean Ray qui, en poc temps, va deixar de fer la simple traducció i va començar a realitzar trames pròpies a partir de la inspiració que li provocava els dibuixos de les portades alemanyes. Es diu que arribava a escriure una novel·la per nit.

Jean Ray també era tot un personatge aventurer: desfalcador que va acabar a la presó, mariner, traficant d'armes i d'alcohol... Tota una història abans de convertir-se en escriptor d'un personatge que mai ha arribat a l'alçada del creat per Conan Doyle, però que he vist que ha deixat petjada en la història de la literatura popular.

Les novel·les de Harry Dickson sempre tractaven històries macabres de misteri i terror, per tant no és d'estranyar que la col·lecció de còmics de la qual vaig adquir un volum porti el detectiu a investigar el misteri de Berenguer Sauniere i el seu misteriós tresor, del que vaig parlar en una anterior entrada del bloc.

En el còmic Dickson investiga en escenaris com Rennes-le-Château (el bressol del misteri) i el castell de Montsegur del que també he parlat en el bloc.

En definitiva, un bon còmic i un bon retrobament amb un per sonatge de ficció que vaig seguir en la meva joventut.

MIREPOIX I LA DOCUMENTACIÓ DEL DIBUIXANT BOURGEON

En una aquesta del meu bloc de fa mesos vaig parlar d'un autor de referència: François Bourgeon.

Aquest autor francès és l'autor del còmic d'ambientació medieval Les compagnons du crepúscule (Los compañeros del crepúsculo, editat per Norma Editoral). Aquesta obra és un dels millors còmics que s'han escrit i dibuixat sobre la mitologia i la història medieval.

A banda de la història que explica l'argument, el còmic és una obra mestra d'ambientació  i un veritable estudi sobre escenaris, arquitectura, vestuaris i costums medievals. No he trobat fins ara cap dibuixant que hagi traslladat millor tota la imatge de l'Edat Mitjana als seus còmics.

I molt particularment el tercer volum de la col·lecció, Le dernier chant des Malterre, editat l'any 1990.

En el llibre Dans le sillage des sirènes  (1992) l'estudiós de l'obra de Bourgeon  Michel Thiebaut  explica molt acuradament el gran treball de documentació que fa el dibuixant per als seus llibres.

Bourgeon es documenta amb fotografies, plànols, maquetes, vestuari, pintures d'època ... i ho reprodueix amb molta fidelitat en les vinyetes dels seus llibres, fins a crear un veritable tractat d'història medieval.

Quan crea escenaris no reprodueix un lloc, el que fa és sumar elements d'arquitectura (esglésies, castells, escultures, decoracions, ... ) fins a configurar nous escenaris que ens traslladen amb absoluta fidelitat històrica i versemblança visual a èpoces pretèrites.

El treball de documentació i reproducció dels ambients per part de Bourgeon és inigualable.

Un dels petits atractius que he trobat en algun dels viatges a França ha estat, precisament, trobar alguns d'aquests llocs que va reproduir l'autor en els seus còmics. Així va ser quan vam visitar la ciutat de Cahors i el seu magnífic pont medieval de Valentré.

I Mirepoix també és un d'aquests llocs. Bourgeon reprodueix fidelment l'edifici històric de la Casa dels Cònsuls (l'antic edifici dels jurats de la vila) i la seva esplèndida porxada amb envigat de fusteria decorada amb escultures i imatges del segle XV.

L'obra de Bourgeon demostra la importància ,en la creació del còmic , d'un bon treball de documentació  històric per aconseguir la creació d'espais i escenaris realistes que aconsegueixin transportar el lector a l'època on succeeix l'acció. El grau d'aquesta documentació i la conseqüent fidelització a la història pot variar segons l'autor, però en l'obra de Bourgeon és cabdal.

RETORN A L'ARIEJA (2) : CAMON, LAGARDE I VALS

Tres racons molt especials del País de Mirepoix ,a l'Arieja, que vam descobrir en la nostra sortida del cap de setmana.

El primer és el petit poblet de Camon, incorporat dins el catàleg dels pobles més bonics de França, on podem passejar per l'entramat de carrers medievals de l'antic recinte emmurallat, construit a l'entorn d'un imponent  castell-abadia que fou erigit en els seus inicis per Carlemany. Els carrers del poble estan embellits per centenars de rosers que floreixen en primavera, un detallet més del "savoir faire" dels francesos.

El segon lloc són les romàntiques ruïnes del castell de Lagarde.  El primer castell fou erigit en el segle XI per  Ramir I de Navarra, rei d'Aragó i comte de Barcelona, però l'actual estructura correspon al segle XVII, quan l'antiga fortalesa fou modificada per a convertir-la en un palau. D'aquí prové el nom que se li ha donat de "Versalles de l'Arieja". El palau fou destruït durant la Revolució Francesa i ara en resten un espectacular i gran conjunt de ruïnes que li donen un aspecte trist, però alhora bucòlic.

El tercer lloc és l'església semi-troglodítica de Vals. És l'església més curiosa que hem vist fins avui. Aprofitant una falla rocosa va començar a construir-se en diferents etapes, arribant a assolir tres nivells diferents superposats que van des del pre-romànic (excavat dins la roca) fins el darrer afegit del segle XIV. L'accés per una escala excavada dins la roca ens porta al primer recinte i sobre aquest s'hi obren els dos següents. El conjunt és d'una verticalitat sorprenent. Unes pintures romàniques a l'absis completen la decoració d'aquesta singular església.

RETORN A L'ARIEJA (1)

Nova sortida a França, aquesta ocasió d'un sol dia i amb els pares de l'Anna. Com que la seva mare es diu de cognom Miralpeix li vam dir que un dia aniríem fins a Mirepoix, a la comarca francesa de l'Arieja (la ciutat que en occità s'anomenava Mirapeis i que podria ben ser l'origen etimològic d'aquest antic cognom català). Una excusa com una altra per a retrobar aquests espais tan magnífics i plens d'història de l'antiga Occitània.

De Mirepoix en vaig parlar en unes entrades que vaig fer en aquest bloc el 29 i 30 de març de 2011 i no cal dir que continuo recomanant la visita a aquesta "bastide" medieval i la seva bellíssima plaça.

Però el nostre curt periple per l'Arieja ens va portar a descobrir altres racons també recomanables i dels que vull parlar en les properes entrades.

Vam entrar a l'Arieja per la comarca de l'Aude i ens vam aturar a Chalabre (Eissalabra en occità). 

En aquest poble vam passejar pel boulevard dedicat a Henri d'Aguesseau i una placa explicativa em va portar directament a la trama del nou còmic d'en Serrallonga: la revolta de la gabella de la sal.

Resulta que  a partir del Tractat dels Pirineus i la nova frontera , les terres de la comarca del Quercob, on està situada la població de Chalabre, van pedre tots els privilegis que els eximien de pagar l'impost de la sal. Això va provocar l'oposició de la població i els cònsuls de la vila i es dona la circumstància que d'Aguesseau, intendent del lloc i "cavaller conseller del Rei" va prendre partit , de manera sorprenent, en favor del poble l'any 1678. Per aquest motiu la vila li va dedicar el seu principal carrer.

De fet, la revolta per l'impost de la gabella es va estendre en el segle XVII per molts racons de França, des de Gasconia fins als comtats catalans. En aquests darrers, però,també va esdevenir una revolta nacional.

En les fotografies d'aquesta entrada hi he posat també una que vaig fer, camí de l'Arieja, de l'espectacular castell càtar de Puilaurens.

SERRALLONGA AL CONFLENT (2) : LA PLAÇA DE NYER

El fet que Banyuls fos la casa d'origen del bàndol i lloc de protecció d'en Serrallonga i altres bandolers del bàndol nyerro, va fer que en aquests entorns hi hagués en els segles XVI i XVII molta abundància d'homes armats i de bregues.

Un pagès de la contrada, Joan Mallart, relata en el sumari judicial d'en Serrallonga un episodi de topades entre gent del país i els bandolers:

"Aquesta es la publica veu y fama y tambe se jo testimoni que un dia que here alguns dies antes de nadal proxim passat trobantme en lo castell de Anyer arriba en dit castell tot atribulat Anthoni Matia Margall del lloch de Orella y hoy jo testimoni que digue a mi senyor de Anyer que en la plaça de dit lloch lo havian volgut matar dits Ros Burriol y Pellicer y tambe veix jo testimoni que los predits van aquadrillats y armats de pedrenyals curts y llarchs y causan moltas inquietuts en dit lloch de Anyer".

Aquests bandolers Burriol i Pellicer deurien donar molts mals de caps a la gent de Nyer, fins el punt de fer-se els amos de la plaça del poble, com relata un altre testimoni de nom Melcior Lopez:

"Y tambe es veritat que un dia de la setmana Sancta proxim passada viu jo testimoni als predits (Burriol i Pellicer) ab tres o quatre de altres que jugabaen a billes en la plaça de dit lloch fent menys preu de la justitia y se digue publicament que en la paret de dita plaça tant com estiguerent jugant tenian arrenglats quatorse o quinse pedrenyals los quals veiv jo testimoni que van continuament aquadrillats ab pdrinalls de dos y tres palms".

ESCENARIS: EL CASTELL DE NYER

El cap de setmana que hem passat al Conflent ha servit per a visionar els escenaris del nou còmic Serrallonga els comtats i per a fotografiar altres espais, com Fort Liberia, que hi apareixeran.

Com que portava fotocopies de les pàgines que fins ara he dibuixat i pintat, em vaig entretenir a fotografiar-les davant el "model".

Alguns llocs que ja tenia coneguts m'han sortit prou bé. Altres espais que he dibuixat a partir de fotografies que he pescat per Internet he vist que no. Veig que la millor manera per a reproduir en el còmic els espais és haver-hi estat, doncs és així com t'adones de l'entorn, dels colors i del conjunt que després reprodueixes en les pàgines del còmic.

A banda, fer aquest exercici fotogràfic per a conèixer els llocs que vols dibuixar et permet viatjar i descobrir moltes coses.

Com vaig apuntar en una entrada anterior: m'ha sortit un còmic d'en Serrallonga viatger. Amb acció desenvolupant-se en diferents llocs de la Catalunya Nord que us aniré mostrant en diferents entrades d'aquest bloc dedicades als escenaris.

SERRALLONGA AL CONFLENT : NYER (1)

El cap de setmana que hem passat al Conflent ens ha permés retrobar-nos amb espais i llocs on en Serrallonga va estar i que esdevenen espais protagonistes de la seva història verídica. Part d'aquesta història la vam recollir en la guia El tresor d'en Serrallonga que vam elaborar amb la meva filla Ànnia, com també en els annexos històrics dels dos còmics que he publicat.

Aquests espais de la Catalunya Nord tenen una importància capital en la història del bandolerisme català (no oblidem que la baronia de Nyer és el bressol del bàndol nyerro que va estar enfrontant durant molts anys amb els cadells i que van estendre la confrontació fins a terres d'Osona per vincles familiars dels dos bàndols) . 

I com ja he explicat en altres ocasions, la baronia de Nyer -com la de Viver- tenen molta importància en la història d'en Serrallonga atès que eren un lloc de refugi habitual quan aquest fugia a França:

"Y arribat a la porta del castell que ja ere de nits piqui a la porta y digui que volia parlar ab lo senyor d'Anyer y aqui matex obriren les portes y ja fou aqui lo senyor d'Anyer lo vell y donantli jo la bona nit y que venia del Viver me feu entrar".

"Y me feren tots moltes festes ym feren entrar en la cuyna a escalfar quey havia bell foch y alli nos estiguerem una gran estona conversant y vefent lo dit Thomas de Banyuls que jo no portava sino dos pedrenyals viu que feu baxar uan xispa de tres palms per un criat seu ym digue lo dit Thomas de Banyuls en tenir dita xispa en les mans com aixi un home com jo anave tant mal armat y ell me digue que me la posas en la xarpa que ell me la donave que mes ben armat anirie".

Per a conèixer la història dels senyors de Nyer el millor llibre és Senyors bandolers, miquelets i botiflers de Núria Sales (Editorial Empúries, 1984). També podeu accedir a la pàgina web de la família Banyuls-Monferrer (www.montferre.com).