dimecres, 28 de març de 2012

SERRALLONGA AL CONFLENT : NYER (1)



El cap de setmana que hem passat al Conflent ens ha permés retrobar-nos amb espais i llocs on en Serrallonga va estar i que esdevenen espais protagonistes de la seva història verídica. Part d'aquesta història la vam recollir en la guia El tresor d'en Serrallonga que vam elaborar amb la meva filla Ànnia, com també en els annexos històrics dels dos còmics que he publicat.

Aquests espais de la Catalunya Nord tenen una importància capital en la història del bandolerisme català (no oblidem que la baronia de Nyer és el bressol del bàndol nyerro que va estar enfrontant durant molts anys amb els cadells i que van estendre la confrontació fins a terres d'Osona per vincles familiars dels dos bàndols) . 

I com ja he explicat en altres ocasions, la baronia de Nyer -com la de Viver- tenen molta importància en la història d'en Serrallonga atès que eren un lloc de refugi habitual quan aquest fugia a França:

"Y arribat a la porta del castell que ja ere de nits piqui a la porta y digui que volia parlar ab lo senyor d'Anyer y aqui matex obriren les portes y ja fou aqui lo senyor d'Anyer lo vell y donantli jo la bona nit y que venia del Viver me feu entrar".

"Y me feren tots moltes festes ym feren entrar en la cuyna a escalfar quey havia bell foch y alli nos estiguerem una gran estona conversant y vefent lo dit Thomas de Banyuls que jo no portava sino dos pedrenyals viu que feu baxar uan xispa de tres palms per un criat seu ym digue lo dit Thomas de Banyuls en tenir dita xispa en les mans com aixi un home com jo anave tant mal armat y ell me digue que me la posas en la xarpa que ell me la donave que mes ben armat anirie".

Per a conèixer la història dels senyors de Nyer el millor llibre és Senyors bandolers, miquelets i botiflers de Núria Sales (Editorial Empúries, 1984). També podeu accedir a la pàgina web de la família Banyuls-Monferrer (www.montferre.com).



1 comentari:

Joan Peytaví Deixona ha dit...

Benvolguts,
primer, un projecte molt interessant el que acabi de llegir.
Segon, un agramïent per fer entrar el Nord de Catalunya en la normalitat de la història catalana, una cosa que cada dia més s'oblida des del sud de l'Albera.
Tercer, uns ajuts en le nostra toponímia. El topònim correcte de l'antic vescomtat de Fenolhet (occ.) o Fenollet (cat.) és el Fenolhedès (occ.) o el Fenolledès (cat.).
La forma 'les Fenolledes' és una catalanització de la forma francesa 'les Fenouillèdes'. La forma 'la Fenolleda' és una invenció de la Gran Geografia Comarcal, reconeguda pels mateixcos autors del volum 14. Els qui van posar rètols a les carreteres del Fenolledès també es van deixar ensaronar per aquestes lectures.
També podeu corregir 'Sournià' en Sornià (cat.) o Sornian (occ.).
Podeu fer servir el que diu el Nomenclàtor Toponímic de la Catalunya del Nord (IEC, 2007).
Joan Peytaví Deixona (El Rosselló)