dilluns, 26 de març de 2012

UNA RUTA DE FUGIDA CAP A LES FENOLLEDES




En la darrera estada a França vam fer nit en una vila de vacances molt recomanable del poble de Sornià . Estàvem en l'anomenat "Altiplà de Sournià", dins l'antiga comarca catalana de la Fenolleda.

La Fenolheda (en occità) va passar a mans franceses amb el Tractat de Corbeil de 1258 i fa límit amb la del Conflent. La nostra estada ens va permetre retrobar-nos amb el petit poble i el castell de Viver, lloc on s'havia recollit en Serrallonga en diverses ocasions, quan fugia fins a terres franceses.

En una entrada anterior d'aquest bloc vaig resseguir la ruta de fugida d'en Serrallonga fins a Torre Batera, al Vallespir:

"un cosi germa meu ques deye Antoni Tallades (que mori a la preso) me dexa la sua mula per anar jo a cavall y de alli nos ne anarem dret a Aulot y de Aulot a Sant Llorens de la Muga y dret a Seret que ani per cami que may hi ere passat y arribat en França ani dret al Viver"

Des de Torre Batera Serrallonga baixava al Conflent :

"men torni per Torrebatera encaminantme deves Vinça y de alli men entri en França".

Aquesta França a la que s'encaminava el nostre bandoler era la comarca de la Fenolleda, amb Viver dalt l'altiplà,  que vam trepitjar aquest cap de setmana.

En la nostra estada vam poder comprovar que la zona on es refugiava en Serrallonga (l'Altiplà de Sornià) encara guarda un cert esperit salvatge. És un espai natural d'alta muntanya amb paisatges ferèstecs, poc poblat (la capital, Sornià , sols compta amb quatre-cents habitants) i al qual s'hi accedeix per carreteres secundàries que s'enfilen tot vorejant profunds penyassegats que encara guarden les ruïnes de torres de guaita i castells roquers que construïts en llocs impossibles.

Avui en dia l'altiplà encara sembla un espai aturat en el temps, lluny de les grans ciutats. Un lloc i uns pobles on  encara semblaria possible fer-se bandoler.