Aquest cap de setmana he estat de fira en al Festa Major de Premià de Mar i he tingut temps per a continuar pintant els originals.
He acabat les cinquanta-dues pàgies de Serrallonga, els Angelets de al Terra.
Han estat sis mesos de treball intens, aprofitant cada raconet de temps lliure per a dibuixar, entintar i pintar. Una feinada a vegades esgotadora, però sempre agradable.
I ara arriba aquella sensació de buidor: no haver de pensar en més pàgines, en guions , en enquadraments de pàgines o el contingut de les vinyetes, ... Trobaré a faltar de nou no haver de pensar en el còmic.
Encara queda feina: repassar tot el text de les vinyetes, fer el text de les guies, la portada, els dibuixos de personatges i altres... però la feina grossa ja està feta.
Ho trobaré a faltar, malgrat que sigui dur encaixar en el poc temps que em queda, m'agrada tant dibuixar que quan no ho faig em sembla que em falta alguna cosa.
1 comentari:
Hola!
Sí, sempre quan acabes una feina grossa et quedes una mica moix... Però per sort, segur que serà així, d'aquí a poc temps començarà a rondar-te pel cap el proper... :)
Salut!
Quim
Publica un comentari a l'entrada