ENIGMES EN LA FRONTERA DE LA CATALUNYA NORD

Aprofitant aquests darrers dies de festa hem fet una sortida d'un dia per a descobrir paisatges i llocs de la nostra estimada Catalunya Nord i hem anat a parar a Òpol-Perellós.

Feia temps que volia apropar-me a aquesta contrada, es tracta d'un espai situat en el que havia estat frontera de Catalunya amb França abans del Tractat dels Pirineus, al límit amb les terres de Durban (a la comarca de les Corberes franceses) per on havia passat en Serrallonga quan fugia de Catalunya.

La veritat és que és un dels llocs que acumulen més màgia i esoterisme si fem cas de tot el que s'ha escrit sobre el lloc.

Hem visitat el castell d'Òpol, situat sobre una gran plataforma de pedra on, segons diuen, hi ha una porta a l'espai.

I hem visitat el poble abandonat de Perellós on, segons diuen, hi ha amagat l'enclavament de la veritable tomba de Jesucrist (!).

La història del lloc lliga amb els misteris de l'abat Sauniere de Rennes-le-Château;la fugida de Maria Magdalena, que hauria estat l'esposa de Jesucrist ; el secret dels Templers i del catarisme; l'orígen del Sant Grial; els misteris que poden fer trontollar l'església catòlica ...

Uf!. Molta llegenda si es vol (de fet , penso que tot això de les religions està creat a partir de llegendes) ... però una llegenda molt maca.

Fins i tot i ha connexions entre els misteris de Perellós i la ciutat de Girona!.

En definitiva, una sortida a llocs plens de misteris, màgies i històries d'ocultisme... que fins i tot s'han recollit en el llibre d'èxit "El codi da Vinci"!.

Si voleu conèixer més sobre aquest fantàstic tempa podeu accedir a la web de la "Societé Perillós" . O , de manera resumida, en el següent enllaç: "El secreto de la Magdalena".

SERRALLONGA BAIXA A LA PLANA

El municipi de Jafre, al Baix Empordà.

El 15 de febrer de l'any 1623, un anys després d'haver-se abocat a la vida de bandoler, en Serrallonga i alguns dels homes de la quadrilla van convenir assaltar un dels masos més importants del Baix Empordà: el Mas Seguer de Jafre.

"havien concertat ab los demes que si havien de trobar ques justassen en lo bosch de ma casa y tots junts tractarem de anar a robar la casa de Antoni Seguer de Jafre per se casa rica". "Y aixi partirem del bosch de ma casa Segimon Sala, Joan Borrullet, Pere Borrullet, Segimon Bigorra, Pere Joan Puig de la Vall, Joseph Rovira, Miquel Campeny de Arbussies y jo tots armats de pedrenyals curts y llarchs y partirem de dit bosch allent al mig dia".

El robatori del Mas Seguer, que aniré descrivint en les properes entrades del bloc, ens demostrarà l'abast real de la quadrilla, que deixava l'abric de les muntanyes de les Guilleries i s'aventurava a baixar fins a la plana. Un radi d'acció veritablement ampli.

LA NISSAGA DELS NYER A LA XARXA

Per casualitat vaig acabar trobant una web on un dels descendents de la família Banyuls, els barons de Nyer que havien acollit i donat refugi a en Serrallonga en les seves fugides al Conflent, segueix i detalla l'extensa biografia de la seva família, des del segle XII i fins al segle XX.

Em va agradar que il·lustrés la part de Tomàs de Banyuls (1556-1627) amb dibuixos extrets del meu bloc.

I vaig acabar contactant amb aquest descendent dels Banyuls, resident a França, per a enviar-li informació que jo disposo sobre la seva famíla, a més d'un parell dels meus llibres. Des d'aleshores ens estem comunicant per correu electrònic cada cert temps.

Tota una agradable troballa. La història dels Banyuls és plena de fets històrics remarcables que s'inicien a Catalunya amb el primer de la nissaga i finalitzen en la Guerra d'Indoxina, on va morir el darrer noble que tenia el títol dels Banyuls.

Entre aquests dos moments hi ha un cúmul d'episodis històrics : l'entroncament familiar amb els Orís (Osona), la lluita contra els francesos després del Tractat dels Pirineus i l'exili a Catalunya, la recuperació del títol , l'entroncament familiar amb els Montferré i una llarga llista de continuadors de la nissaga que van esdevenir militars francesos.

Si voleu seguir aquesta interessant web: www.montferre.com

EL SOBIRÀ

El Sobirà de Santa Creu es troba dins el terme municipal d'Osor, però s'hi accedeix més facilment des de Sant Hilari mitjançant una bona pista foresta de vuit quilòmetres.

L'imponent fàbrica del mas senyoreja des del segle XIII, quan es documenta el seu primer propietari, un paisatge de muntanya atepeït de boscúries.

És en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.

Aquell dia, però, els diners sortien per sobre de la mesura. Veient això en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure a terra els diners que hi sobraven.

"Tracte és tracte. A cadascú el que és seu"- Va dir.

FIRA DE LA CASTANYA A VILADRAU

Aquest cap de setmana -dissabte 23 i diumenge 24 d'octubre- organitzen a Viladrau la 16a. Fira de la Castanya.

Un munt d'activitats que podeu conèixer en el següent enllaç:

- Programa Fira de la Castanya 2010

Jo m'hi afegeixo, com l'any passat, amb una parada de venda i dedicatòria de còmics.

Aprofiteu-ho per passar-hi un bon cap de setmana!.

BANDOLERS DE SANT HILARI

Bucejant en el procés sumarial d'en Serrallonga hi trobem dos bandolers de la seva quadrilla que eren naturals de Sant Hilari Sacalm: Segimon Torres i Josep Rovira.

Tots dos van participar , amb en Serrallonga i altres homes de la quadrilla, en el famós assalt al Mas Seguer de Jafre del mes de febrer de l'any 1623.

Segimon Torres havia nascut a Arbúcies, però vivia al Mas Torres de Cerdans, en el terme de Sant Hilari. Josep Rovira era sastre de Sant Hilari i compaginava l'ofici amb el bandolerisme. Aquest darrer va tenir una mort violenta que ens explica la violència d'aquells temps, doncs va ser assassinat per un altre bandoler de la quadrilla, en Segimon Brull.

Fou el moliner d'Arbúcies, un tal Fogueres, qui va demanar a Brull que matés en Rovira: "lo dit Segimon Brull me digue alguns dies abans que haviem de matar al dit Joseph Rovira per respecte y orde de Fogueres del moli de Arbussies que loy havia molt pregat fes dita mort dientme que dit Fogueres li havia dit quel feya matar per respecte que dit Joseph Rovira havia mort algun parent de dit Fogueres".

Anaren a buscar en Rovira i quen foren el el cami ral, en un lloc que es diu lo Pi Mort, sentiren dos trets de pedrenyal i veieren venir corrent, camí amunt, en Rovira corrent. En veure que l'atrapaven el fugitiu va entrar en una casa propera d'Arbúcies que es deia Mas Pujol.

"Perque los de la casa li tancaren lo cap de la escala restant ell dit Rovira baix y posantse un una estable dit Segimon Brull puja dalt y per algun forat del sostre de dalt en fora viu li tira un tir de pedrenyal del qual aqui mateix mori".

Per assegurar-se que era mort Segimon Ferrer, Pere Ferrer i Antoni Torres, els altres tres perseguidors, li tiraren un tret cadascú.

"Un dia dit Segimon Brull y jo nos ne anarem en casa dit Fogueres del moli y alli vingue dit Fogueres li feu moltes festes y de despres ensa dit Segimon Brull de dit Fogueres ne te gran valedor y te en sa casa pastera uberta de ordinari".

QUERÓS

Avui sota les aigües del pantà de Sau, Querós era el poble d'en Serrallonga, on hi tenia molts fautors i companys bandolers, com declarava la Joana Macissa en el procés:

"Y de alli nos de anarem a la rectoria de Caros ahont menyarem y beguerem perque lo rector segons yo viu com parlaven son amichs y de dita rectoria de Caros nos ne anarem a Vilanova de Sau..."

Davant per davant de l'església de Querós encara s'hi pot veure un gran penyal que emergeix de les aigües, s'anomena el Turó del Mal Sopar i rep el nom d'una llegenda que té en Serrallonga com a protagonista:

"Encalçat per les tropes i malfiat per por a una possible delació, en Serrallonga, acompanyat de la seva amiga Joana Macissa, es va amagar en un turó, proper a l'església parroquial de Querós, avui un illot del pantà de Susqueda.

Allà, en Serrallonga es va barallar, per alguna raó desconeguda, amb elements de la seva quadrilla que van aparèixer sobtadament mentre ell i la dona sopaven. Amb això era imminent l'arribada dels soldats del lloctinent Duc de Cardona, que l'encalçava.

Conta la memòria popular que Serrallonga va arreplegar fortament per la cintura la seva companya, va agafar embranxida i, ajudant-se del brancam, va fer un bot i va saltar a l'altra banda del braç del riu Ter. S'escapolí pels pèls dels uns i dels altres".