dijous, 3 de setembre de 2015

SANT ANDREU DE CASTANYET

 Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i la Joana amb el rector de Castanyet.


 Quan hem passat Can Patrinxo i enfilem el camí de bast que serpenteja fins dalt la Serra del Corb, podem veure a la nostra dreta, entre els castanyers i força lluny, l’església i la rectoria de Sant Andreu de Castanyet.

El rector de Castanyet havia estat un dels fautors d’en Serrallonga en el segle XVII, com ell mateix explica en el procés sumarial:

“Jo conech molt be a T. Iglesies prevere y rector de Castanyet lo qual es amich y valedor meu y en sa rectoria so estat jo en companyia de dita Joana algunes vegades y alli nos ha donat a menyar y beurer abundantment”.

En Serrallonga narra la seva estada a la rectoria l’any 1633, els darrers mesos de la seva vida que van transcórrer, junt amb la Joana Macissa, per aquests verals de Santa Coloma, qui explica també:

“en sa rectoria de Castanyet som estats nosaltres diverses vegades y ell –el rector- ordinariament  menya y dorm en casa den Albo de Castanyet perque son germa es mort y ell te compte per la casa”.

El rector sojornava habitualment a la gran masia de l’Albó, tot i així deixava ben clar a la seva majordoma les atencions que havia de prestar a en Serrallonga quan aquest rondava per allí:

“Digue una vegada a la mayordona que sempre que yo arribas en dita rectoria que ella quem donas a menyar y tot lo que hauria menester com de fet dita mayordona ho feye y en particular me recorda quens hi trobarem dita Joana y jo una vegada que erem molt prop de la festa de Sant Miquel de setembre”.