Arrel de la meva entrada al bloc sobre el pas d’en Serrallonga pels masos de la Cellera de Ter i Anglès, en concret aquesta que feia referència a la fautoria del propietari de Can Perarnau , va contactar amb mi un dels descendents d’aquest mas, el sr. Jaume Tresserras.
En una ingent i interessant tasca de descobriment de la genealogia de la seva família, que arriba fins a 27 generacions (!), ha documentat els propietaris de Can Perarnau en el segle XVII i , per tant, m’ha permès posar nom al T. Perarnau que apareix en el procés sumarial del bandoler.
Cal dir que , en els documents d’aquella època, quan hom no sabia el nom propi d’una persona s’identificava aquest com a T., equivalent aproximadament a “un tal”.
Doncs bé, el tal Perarnau era en concret Salvi Perarnau , nascut el 25 de desembre de 1580 a la Cellera d’Anglès i mort abans de 1658, pagès “senyor útil i propietari del Mas Perarnau de la parròquia d’Anglès”.
Sempre he admirat les persones que dediquen part del seu temps a investigar, descobrir i posar nom i dates als seus ascendents familiars, per mi això és identificar la història popular, moltes vegades tan o més important que la que ens expliquen els llibres.
El mateix Jaume Tresserras em defineix molt bé el valor d’aquesta recerca en un correu que m’ha enviat i en el qual m’explica que “amb la genealogia què t'haig de dir....comences i mai s'acaba. Som aquí gràcies als que ens han precedit i no hi seríem si n'hagués faltat algun d'ells. Els arxius son plens d'històries quotidianes oblidades i quan les vas retrobant sents emoció i t'agradaria saber com eren físicament, com parlaven, com vestien i deixes volar la imaginació. Amb el temps te n'adones que els qui tenim les arrels al país estem tots emparentats i no és exagerat dir-ho”.
En aquest cas, de nou, la història del bandoler Serrallonga entra a formar part de la història d’una nissaga familiar i posem nom a un dels seus fautors: en Salvi Perarnau.
La nissaga familiar elaborada per Jaume Tresserras pot consultar-se en el servei Geneanet, accessible en aquest enllaç.
En una ingent i interessant tasca de descobriment de la genealogia de la seva família, que arriba fins a 27 generacions (!), ha documentat els propietaris de Can Perarnau en el segle XVII i , per tant, m’ha permès posar nom al T. Perarnau que apareix en el procés sumarial del bandoler.
Cal dir que , en els documents d’aquella època, quan hom no sabia el nom propi d’una persona s’identificava aquest com a T., equivalent aproximadament a “un tal”.
Doncs bé, el tal Perarnau era en concret Salvi Perarnau , nascut el 25 de desembre de 1580 a la Cellera d’Anglès i mort abans de 1658, pagès “senyor útil i propietari del Mas Perarnau de la parròquia d’Anglès”.
Sempre he admirat les persones que dediquen part del seu temps a investigar, descobrir i posar nom i dates als seus ascendents familiars, per mi això és identificar la història popular, moltes vegades tan o més important que la que ens expliquen els llibres.
El mateix Jaume Tresserras em defineix molt bé el valor d’aquesta recerca en un correu que m’ha enviat i en el qual m’explica que “amb la genealogia què t'haig de dir....comences i mai s'acaba. Som aquí gràcies als que ens han precedit i no hi seríem si n'hagués faltat algun d'ells. Els arxius son plens d'històries quotidianes oblidades i quan les vas retrobant sents emoció i t'agradaria saber com eren físicament, com parlaven, com vestien i deixes volar la imaginació. Amb el temps te n'adones que els qui tenim les arrels al país estem tots emparentats i no és exagerat dir-ho”.
En aquest cas, de nou, la història del bandoler Serrallonga entra a formar part de la història d’una nissaga familiar i posem nom a un dels seus fautors: en Salvi Perarnau.
La nissaga familiar elaborada per Jaume Tresserras pot consultar-se en el servei Geneanet, accessible en aquest enllaç.
1 comentari:
Quina feinada de documentació, però que interessant saber tot això de les arrels familiars!
Jo només sé que a Girona, al s.XII hi havia un batlle reial anomenat Bernat Bou... I ho vaig llegir de casualitat :P
Salut!
Publica un comentari a l'entrada