dilluns, 25 d’agost de 2014

TARADELL, TERRA DE BANDOLERS



 L'església de Sant Genís de Taradell.

La torre de Don Carles, antiga presó i torre de guaita i defensa.
La capella de Santa Llúcia de Taradell.

El municipi de Taradell, a la comarca d’Osona, celebren cada any la festa dedicada a Jaume Masferrer, àlies Toca-Sons, un altre cap de quadrilla dels bandolers osonencs del segle XVII.


Toca-Sons és coetani amb en Serrallonga . Va actuar, principalment a partir de 1629, i la seva vida bandolera va ser prou curta si tenim en compte que fou ferit el setembre de 1631, empresonat i ajusticiat.

Per a conèixer més sobre la seva figura podeu accedir a aquest enllaç.

De Taradell, a més, també és conegut un fantàstic paratge anomenat “les cuines d’en Rocaguinarda”. Es tracta d'una espècie de balconada o replà al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda.

Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.

Però Taradell també presenta una forta vinculació històrica amb en Serrallonga i la seva quadrilla.

Un dels nexes entre Serrallonga i Taradell, per exemple, era el bandoler Cristòfol Madriguera, un dels lloctinents del cap de quadrilla junt amb el Fadrí de Sau. Madriguera era nascut a Taradell i junt amb altres veïns del poble havien format part integrant de la quadrilla d’en Serrallonga.

No és d’estranyar que Taradell fos un niu bandolers. Per una part l’orografia hi ajudava; però també -i sobretot- el fet que fossin terres jurisdiccionals de la família  Vilademany que, com els Savassona, eren els principals caps nyerros de les terres d’Osona.

La família Taradell es va refondre el 1162 amb la dels Vilademany, pel casament de la pubilla Tiburgeta de Taradell amb Pere de Vilademany i els seus descendents durant un parell de generacions es cognominaven indistintament de Taradell o de Vilademany, però va acabar imposant-se el cognom Vilademany, amb el seu nét Pere Ramon II vers el 1220.

Un nombre considerable de seguidors de Serrallonga no eren sinó emfiteutes dels Vilademany i, a Taradell, ho eren  homes que van ser membres de la quadrilla: els Puig, els Panadés, els Esquís, els Madriguera ... que anirem trobant en el procés judicial contra el bandoler.

En aquest procés hi trobem taradellencs integrats en la quadrilla d’en Serrallonga com en Cristòfol Madriguera, en Xirriol, en Martí de Fogarolas –casat als camps de Taradell- o en Xaco de Taradell.

I una àmplia llista de fautors i col·laboradors: en Miquel Madriguera – germà de Cristòfol Madriguera- , en Pau Bellpuig, la vídua Llagostera i el seu fill Vicenç, en Joanet Esquís, en Joan Albareda ...

La protecció per als bandolers en el terme de Taradell estava servida.

I així és com Taradell esdevé, a més de pàtria d’en Toca-Sons i amagatall d’en Rocaguinarda, també lloc de pas, actuació i refugi de la quadrilla d’en Joan de Serrallonga.