dimecres, 27 d’agost de 2014

CRISTÒFOL MADRIGUERA DE TARADELL (1)

Idealització de la brega de Coll de Nafré, amb Madriguera
ferit pels homes del batlle d'Osor. Dibuix que vaig
realitzar per als amics de l'Hostal del Coll.


El mas Madriguera, al veïnat de Taradell que porta el mateix nom.

 
Pàgines del procediment judicial seguit per les autoritats després
de la brega de la quadrilla a Osor, on van ferir Cristòfol Madriguera.

El cognom Madriguera és molt comú a la vila de Taradell, fins el punt que trobem dos grans casalots amb aquest nom. Un és la masia La Madriguera, aportant el nom a un barri del disseminat: la plana de la Madriguera. L’altre és un dels edificis més destacats del nucli urbà del municipi. En tots dos casos els masos eren propietat d’un dels destacats llinatges de Taradell, qui en el segle XVII bastiren i es traslladaren a la mansió del centre urbà.

Dins el brancatge de les famílies amb aquest cognom a Taradell hi trobem en el segle XVII a Cristòfor Madriguera, un dels lloctinents d’en Serrallonga junt amb el Fadrí de Sau o en Pere Puig de la Vall.

L’historiador Ramon Planes i Albets ens explica en un extens article que:

“Trobem en Madriguera integrat en la quadrilla d’en Serrallonga l’any 1626, en un informe que el governador general de Catalunya adreça a Felip IV sobre l’estat del bandolerisme al Principat  i en el qual cita Cristòfor Madriguera com a natural de Taradell “donde tienen en su mano”  capturar-lo. Molt probablement, Cristòfor madriguera fou en dels primers seguidors de Serrallonga des dels seus primers anys de bandoler. La notícia més reculada que tenim d’aquesta acció conjunta correspon a l’abril de 1625 i la dóna en Serrallonga mateix en el procés sumarial, quan confessa el robatori que cometeren en el camí ral de Caldes de Montbui a Manresa - del que vaig parlar en aquesta entrada del bloc- .

També consta en el procés que cap a l’any 1628  el Negre de Tona, un altre bandoler, li va prendre Anastàsia Colobrans, la seva amistançada, comptant amb la col·laboració de Cristòfor Madriguera per poder-ho fer”.

Aquest episodi és relatat pel mateix Serrallonga en el procés: “haventse men anada lo Negre de Tona a la dita Estasia Carles y Colobrans que me la roba jo doni ordre a Christophol Madriguera lladre de la quadrilla quem cercas a dita Estasia Colobrans y procurant en saber rastre della y apres sabi que dit Madriguera tambe hi consentia”.

L’article de Ramon Planes es centra en  el procés endegat per les autoritats arrel de la brega que la quadrilla d’en Serrallonga va tenir amb el batlle d’Osor l’any 1630 –podeu trobar una referència al meu bloc, així com l’accés a l’article, en aquest enllaç- . En aquella topada amb el sometent d’Osor va quedar mortalment ferit Cristòfor Madriguera.

El bandoler hauria quedat ferit durant la topada, però la seva mort a causa de les ferides hauria estat posterior, sense que mai s’hagués pogut trobar el cadàver.

Tots els anys que va romandre Cristòfor Madriguera com a lloctinent de la quadrilla queden perfectament reflectits en el procés sumarial d’en Serrallonga, amb insistents referències a la seva participació en diferents robatoris i assalts. Per citar-ne sols alguns: el robatori al mas Sala de Granera l’any 1629; el robatori i mort del marxant Jacint Bosch, per la festa de Sant Pere de l’any 1629, al camí ral d’Hostalric a Osor; l’intent frustrat d’assassinar Segimon Planes del Brull ...