Idealització de la brega de Coll de Nafré, amb Madriguera
ferit pels homes del batlle d'Osor. Dibuix que vaig
realitzar per als amics de l'Hostal del Coll.
El mas Madriguera, al veïnat de Taradell que porta el mateix nom.
Pàgines del procediment judicial seguit per les autoritats després
de la brega de la quadrilla a Osor, on van ferir Cristòfol Madriguera.
El cognom Madriguera és molt comú a la vila de Taradell,
fins el punt que trobem dos grans casalots amb aquest nom. Un és la masia La Madriguera, aportant el
nom a un barri del disseminat: la plana de la Madriguera. L’altre
és un dels edificis més destacats del nucli urbà del municipi. En tots dos
casos els masos eren propietat d’un dels destacats llinatges de Taradell, qui
en el segle XVII bastiren i es traslladaren a la mansió del centre urbà.
Dins el brancatge de les famílies amb aquest cognom a
Taradell hi trobem en el segle XVII a Cristòfor Madriguera, un dels lloctinents
d’en Serrallonga junt amb el Fadrí de Sau o en Pere Puig de la Vall.
L’historiador Ramon Planes i Albets ens explica en un
extens article que:
“Trobem en
Madriguera integrat en la quadrilla d’en Serrallonga l’any 1626, en un informe
que el governador general de Catalunya adreça a Felip IV sobre l’estat del
bandolerisme al Principat i en el qual
cita Cristòfor Madriguera com a natural de Taradell “donde tienen en su
mano” capturar-lo. Molt probablement,
Cristòfor madriguera fou en dels primers seguidors de Serrallonga des dels seus
primers anys de bandoler. La notícia més reculada que tenim d’aquesta acció
conjunta correspon a l’abril de 1625 i la dóna en Serrallonga mateix en el
procés sumarial, quan confessa el robatori que cometeren en el camí ral de
Caldes de Montbui a Manresa -
del que vaig parlar en aquesta entrada del bloc-
.
També consta en
el procés que cap a l’any 1628 el Negre
de Tona, un altre bandoler, li va prendre Anastàsia Colobrans, la seva
amistançada, comptant amb la col·laboració de Cristòfor Madriguera per poder-ho
fer”.
Aquest episodi és relatat pel mateix Serrallonga en el
procés: “haventse men anada lo Negre de
Tona a la dita Estasia Carles y Colobrans que me la roba jo doni ordre a
Christophol Madriguera lladre de la quadrilla quem cercas a dita Estasia
Colobrans y procurant en saber rastre della y apres sabi que dit Madriguera
tambe hi consentia”.
L’article de Ramon Planes es centra en el procés endegat per les autoritats arrel de
la brega que la quadrilla d’en Serrallonga va tenir amb el batlle d’Osor l’any
1630 –podeu trobar una referència al meu bloc, així com l’accés a l’article, en
aquest enllaç- . En aquella topada
amb el sometent d’Osor va quedar mortalment ferit Cristòfor Madriguera.
El bandoler hauria quedat ferit durant la topada, però la
seva mort a causa de les ferides hauria estat posterior, sense que mai s’hagués
pogut trobar el cadàver.
Tots els anys que va romandre Cristòfor Madriguera com a
lloctinent de la quadrilla queden perfectament reflectits en el procés sumarial
d’en Serrallonga, amb insistents referències a la seva participació en
diferents robatoris i assalts. Per citar-ne sols alguns: el robatori al mas
Sala de Granera l’any 1629; el robatori i mort del marxant Jacint Bosch, per la
festa de Sant Pere de l’any 1629, al camí ral d’Hostalric a Osor; l’intent
frustrat d’assassinar Segimon Planes del Brull ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada