LA COSTA VERMELLA

La nostra anada a Nyils no podia pas acabar sense fer una volta de retrobament i de descoberta amb alguns dels espais de la Catalunya Nord. En aquesta ocasió vam optar que entrar a l'Empordà resseguint la Costa Vermella.

La carretera que enllaça Perpinyà amb Portbou ressegueix l'àrea costanera del Rosselló que forma la subcomarca de la Marenda i arriba fins la costa rocosa de la serra de l'Albera. És una carretera que, en arribar a Colliure, es torna sinuosa i va salvant les parets de la serra. Aquí , després de deixar la plana, el paisatge es torna diferent i té un punt de màgic, acompanyat de tramuntana i una llum que va atraure-hi fa molts anys alguns artistes.

La nostra petita sortida ens va portar fins a la platja del Nord d'Argelers. Aquí vam fer un petit silenci en el lloc on l'any 1939 les autoritats franceses van crear un camp de concentració per a tenir-hi controlats , en condicions inhumanes, més de cent mil republicans que fugien veient l'imminent victòria dels franquistes. 

La carretera ascendeix les estivacions de la muntanya i comencem a veure, amb el fort de Sant Elm com a vigia, les vinyes atalussades que creixen en un sòl d'esquist poc fèrtil, sobre terrasses escarpades i parets de pedra seca als contraforts dels Pirineus que semblen voler caure baix el mar que brama als seus peus. L'esforç i la tenacitat dels vinyataires d'aquesta zona , treballant un sòl difícil i gens manyac, els ha portat a elaborar uns vins molt apreciats.

També hem descobert un lloc molt original i que ens era fins ara desconegut: el "site de Pauilles".

Resulta que en aquesta badia Alfred Nobel hi va ubicar una fàbrica de dinamita l'any 1870. El 2008 el Consell General dels Pirineus Orientals va recuperar i inaugurar l'espai ubicant-hi diferents espais museïtzats, sales d'exposicions, artesans de la construcció de barques de pesca i un jardí mediterrani i amb plantes tropicals. El resultat és un espai natural magníficament recuperat i un museu a l'aire lliure per a conèixer la història del lloc, tot això en l'enclavament privilegiat de la badia . Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

El darrer passeig, abans d'entrar a l'Empordà, l'hem fet al poble de Port-Vendres, arran de barques i mentre el sol  començava a avisar-nos que aviat deixaria pas al crepuscle.