Espectaculars fotografies antigues del nucli urbà de Susqueda.
Extretes de la pàgina web de l'Ajuntament.
A Susqueda hi trobem encara més fautors de la quadrilla d'en Serrallonga:
"En Pere Suy que te casa en la Segrera de Susqueda y en sa casa nos ha recullits y receptats moltes vegades"
La Maria Serradora, una dona vidua o soltera de Susqueda que "nos feye gran amistat a tots igualment yns neteyave les camises".
El pare i fill Colobrans "en sa casa so jo estat ab la quadrilla moltes vegades y dins della y altres vegades dins de una cabanya que te junt a sa casa nos donaven dints Colobrans a menyar y a beurer".
O la vidua Terrats: "viuda de Susqueda la qual per ser com es molt amiga y valedora nostra som estats jo y los demes lladres de la quadrilla moltes vegades en sa casa y dins della nos donave menyar y beurer de bona gana si be nosaltres ho pagavem perque es pobre dona ... y tambe es veritat que quant nosaltres haviam menester sabates y altres coses necessaries davem orde a dita Terrats quens ho anas a comprar y ella ho feye veritat es que li davem diners y asso feyem perque confiavem della".
El cas de Susqueda serveix per a il·lustrar , però, la violència del bandolerisme d'aquella època, els casos de col·laboradors i fautors dels bandolers contrasten els casos de morts violenta causada per les quadrilles de bandolers , per veïns o qui sap si també per autoritats reials.
En el llibre "Susqueda, la història submergida" d'Antoni Pladevall i Eva Viñolas, s'hi publica una relació de morts violentes recollides en el llibre d'Òbits o defuncions que demostra que la violència era gran en aquell terme municipal. Pensem que Susqueda disposava l'any 1626 de trenta cases i 164 habitants, doncs en poc més de cinquanta anys es recullen fins aquinze morts a causa de trets de pedrenyal. Sense cap mena de dubte que el terror es devia apoderar d'aquestes terres en aquells temps.
El pare i fill Colobrans "en sa casa so jo estat ab la quadrilla moltes vegades y dins della y altres vegades dins de una cabanya que te junt a sa casa nos donaven dints Colobrans a menyar y a beurer".
O la vidua Terrats: "viuda de Susqueda la qual per ser com es molt amiga y valedora nostra som estats jo y los demes lladres de la quadrilla moltes vegades en sa casa y dins della nos donave menyar y beurer de bona gana si be nosaltres ho pagavem perque es pobre dona ... y tambe es veritat que quant nosaltres haviam menester sabates y altres coses necessaries davem orde a dita Terrats quens ho anas a comprar y ella ho feye veritat es que li davem diners y asso feyem perque confiavem della".
El cas de Susqueda serveix per a il·lustrar , però, la violència del bandolerisme d'aquella època, els casos de col·laboradors i fautors dels bandolers contrasten els casos de morts violenta causada per les quadrilles de bandolers , per veïns o qui sap si també per autoritats reials.
En el llibre "Susqueda, la història submergida" d'Antoni Pladevall i Eva Viñolas, s'hi publica una relació de morts violentes recollides en el llibre d'Òbits o defuncions que demostra que la violència era gran en aquell terme municipal. Pensem que Susqueda disposava l'any 1626 de trenta cases i 164 habitants, doncs en poc més de cinquanta anys es recullen fins aquinze morts a causa de trets de pedrenyal. Sense cap mena de dubte que el terror es devia apoderar d'aquestes terres en aquells temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada