Existeix un segon document que exemplifica a persecució dels barons de Savassona contra en Serrallonga i els seus homes, a qui abans els mateixos nobles havien donat suport i protecció.
Aquest document el publica l'escriptor vigatà Lluís Bertran Nadal en la revista catalanista La Renaixensa, l'any 1897. Va fer una troballa casual del document: "Aquest document l'he trobat sol y diríam com esgarriat dintre un llibre de vell que res te a veure ab les malifetas d'en Serrallonga y en lo qual buscava jo cosas ben distintas".
Es tracta d'una crida manada per la noble senyora donya Marianna Vila , baronessa de Savassona i datat del 22 d'octubre de 1631:
"Se han de fer unes crides de part de la sra. dona marianna vila, les quals dema diumenge que comptam als 22 de octubera se han de publicar á Vilanoua, contenint en efecta que dita sra. ademes del peris se donan per part de sa magt de les persones de Joan Sala y Serrallonga bandoler, lladre de pas y cap de quadrilla, y de los companys ab qui va aquadrillat matant, robant, composant y totalment desacreditant y arruinant molta gent del principat de Cathalunya, y en particular los termes de Sau, tauertet, serarols y sauasona, lo quals te, y poseex vuy en dia dita noble Sra. qui desitjant la total destructio, y ruyna de tant innfame gent, y de los consellers, mandataris, fautors y ajudadors, ademes del que per part de sa magt se dona - la recompensa era de 600 lliures viu i de 300 mort en aquell moment - com dalt sta dit ella de sos bens propis promet donar, y pagar sempre y quant se prengue la persona de dit Serrallonga viua en algu de dits sos termes doscentes lliures moneda barcelonina, y se pendrá mort cent lliures, y dels demes de sa quadrilla 50 lliures vius y 25 morts, y de Jaume fadri de Sau 100 lliures viu y sinquanta mort, entregantse empero dites persones, o les cadauers de aquells á dita Sra; no entenent en aso perjudicar a ninguna persona fara les tals captures en los demes premis, que tant en comu, com en particulars se son offerits per dits lladres, y bandolers, antes se offerex de ajudarlos en cobrar aquells de qui los deura pagar respectiuament. Volent esser duradora esta promesa per temps de un any comptador del dia de la publicatio de dites crides.
També m. Ribot fará un memorial per los balles de dita Sra. apart, encarregantlos lo bon cuydado, y continua vigilancia tenen de tenir en la persecutio de dits bandolers, y sos factors, hauisant a dita Sra. del que de uns y altres sabran, y entendran pera que se pugue provehir de remey: advertintlos fasan tencar, y si sera menester paredar, y clauar ostals, tauernes, y altres cases suspitoses, de les quals se presumira que dits lladres no sien ajudats, y afauorits, fent per aso los manaments aparexera als balles ab les penes a ells ben vistes pera fer buydar cases, y que no obrin aquelles sens llisentia de dita Sra., eo de dit balle, executant rigurosament qui no acudiren als somatents".
Aquest valuós document és molt il·lustratiu del tipus de persecució que en aquell moment hi havia sobre en Serrallonga i els seus homes. Per una part veiem com la recompensa per lliurar en Serrallonga viu era de 600 lliures pagaderes per les autoritats reials, a les quals els Savassona hi afegeixen 200 lliures més.
També hi apareixen recompenses , d'imports més reduïts, per als altres bandolers de la quadrilla, destacant-ne les cent lliures per al Fadrí de Sau. La recompensa per aquest bandoler, però, no la pagarien els Savassona, doncs encara no un mes després - el novembre de 1631- el Fadrí de Sau seria atrapat a França pel sr. de Durban.
L'edicte també ens explica les habituals ordres de tancar i paredar els masos de fautors dels bandolers. Un càstig habitual en aquell temps també consistia en arrencar portes i finestres de les masies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada