Fa uns dies intentava fer lloc en la llibreria del meu estudi per a encabir-hi els darrers còmics que he adquirit i, en particular, els integrals d'Orn Dues Espases i Corazón Negro que en Quim Bou m'ha regalat.
És així com vaig retrobar-me la caixa on guardo els primers còmics que vaig dibuixar de petit.
Em va fer il·lusió trobar-me de nou amb aquells primers dibuixos i ens els vam estar mirant amb les meves filles. Elles em deien que jo ja sabia dibuixar de petit. No ho crec, però el que si que és cert és que l'afició hi era i que em ja la tenia de ben petit.
Em passava força estones dibuixant (tot i que també tenia temps per anar a jugar al carrer, cosa avui massa oblidada pels infants) i l'afició em va arribar a partir que em van arribar a les mans primigenis còmics de l'editorial Dumbo amb els personatges de Disney, va ser en llegir aquests que vaig descobrir les possibilitats d'aquell mitjà per a explicar històries.
Estic parlant de l'any 1975 i jo tenia nou anys.
El que feia era dibuixar les meves pròpies històries en folis i després els grapava, amb dibuixos fets en bolígraf i portades pintades amb rotuladors. Estaven escrits en castellà, doncs aquesta era la única llengua que aleshores apreníem a l'escola.
Vaig començar amb històries de personatges Disney, però aviat vaig decantar-me per històries sobre el personatge de Mazinguer Z. Aquests personatge de dibuixos animats va ser tot un descobriment per a les tardes dels dissabtes, penseu que veníem dels temps de la Heidi i en Marco que -diuen-van traumatitzar tota una generació amb els seus drames.
Després va venir l'afició pel cinema, les sessions dobles del diumenge a la tarda, i va ser quan vaig posar-me a dibuixar sobre els protagonistes d'aquelles pel·lícules: Bruce Lee, Orca la ballena asesina, Tentáculos, Encuentros en al tercera fase, Invasión extraterrestre ... Em vaig posar a dibuixar en còmic cada pel·lícula que m'agradava o noves històries sobre els personatges.
L'estiu de 1977 vaig organitzar una mena de club de lectura a casa. Li vaig dir "Exposición" -no em vaig matar gaire amb el nom- i els amics podien venir al garatge de casa que jo vaig ocupar amb tot de còmics -inclosos els meus- per a llegir-los. També hi féiem activitats diverses: sessió de Mazinguer Z a la tele, excursions, jocs, maquetes ... fins i tot un dia vam esceneficar un espectacle de lluita de robots gegants sobre una ciutat de cartró que, queda clar, va quedar totalment destruïda pels monstres. En aquella "exposició" hi tenia a disposició dels amics socis el catàleg dels meus primers còmics, editats (he,he) per la fictícia i casolana l'Editorial Titi, que mes endavant reconvertida en Mundi Cómics.
Aquell mateix any va arribar als cinemes la primera "Guerra de las galaxias". I això, per a mi i per a molta gent, marca un abans i un després.
Quins temps!.
1 comentari:
Osti!
T'entenc perfectament. Jo també guardo els dibuixos de petit i és divertidíssim veure'ls. Jo també vaig fer una adaptació d'Star Wars! Pintant les espases làser amb retoladors de colors, és clar! :D
No sé si és que la mainada d'abans teníem més temps lliure, però, déu n'hi do amb les hores que necessitàvem per dibuixar tants còmics.
Ja de ben jove organitzant "contubernios", eh? He, he...
Salut!
Quim
Publica un comentari a l'entrada