En unes entrades anteriors d'aquest bloc vaig parlar del moment àlgid d'en Serrallonga i la seva quadrilla. Aquell moment coincideix amb el període que va de 1622 fins al 1630.
A partir de 1630, amb l'arribada del nou virrei de Catalunya, el duc de Cardona, les coses canviarien.
La pressió de les autoritats sobre els nobles rurals va ser determinant. Uns d'aquests nobles eren els barons de Savassona, senyors directes de tota la zona de les Guilleries i el Collsacabra on es movia impunement la quadrilla, que havien donat màniga ample als bandolers i havien permés que els batlles i jurats de la zona no els persseguíssin i, fins i tot, els donessin cobertura.
Els barons de Savassona, que poc abans s'havien servit dels bandolers, feien un pregó ordenant la persecució dels bandolers:
"De part de l'Exm. Sr. Vis-rey Llochtinent y Capita general del present Principat de Catalunya, Comptats de Rosselló y Cerdenya; e per ordinació de paraula feta per lo magnifich Miquel Joan Montrodon Alguacil ordinari de Sa Magestat, feu manament, com en lo present mane a Joseph Fontanelles, ciutadá honrat de Vich, procurador ques diu de les baronies de Rupit, St. Joan de Fábregues, Susqueda y Pruhit del Bescomte de Joch; y de Sau, Vilanova de Sau, Sant Andreu de Bancells, Carós y Castanyadell de Dona Marianna Vila, que en continent lo present li serà intimat y notificat, alçe y fasse alçar Sometent general en totes les dites baronies y quiscuna de aquelles, y fasse alçar tots els vassalls ab les millors armes que tinguen, y regoneguen boshcs, cases, cove, Iglesies, maleses, y altres parts convinguen y vagen en persecutió dels lladres bandolers den Tocason que aporten catiu a n. Fage de Falgás, y als lladres den Serrallonga, que als 21 del corrent essent numero de vintidos en les baronies de dita dona Marianna Vila han plagiat y aporten pres a n. Padrós fill del masover del Mas den Coll de Fogaroles, y al que se enten, porten dits plagis per dites baronies sens que ningu, y principalment los balles y vassalls de aquelles, se mogue nils preseguesquen, ni els alçen sometent, ans be que van per dites baronines ab molta seguretat y quietut; y esta digilencia y persecutió fassen continua sens tornar en llurs cases fins a tant que dits lladres sien totalment perduts, destruyts y acabats, y dits plagiats sien tornats en sa pristina llibertat; manant no res ments a tots los dits vassalls sots greus penes no donen favor, ajuda, menjar ni a beurer a dits lladres. Lo qual manament se fa al dit Fontanelles sots pena de cinch cents ducats barcelonesos als cofrens reals aplicadors; y advertesque noy age negligencia ni descuyt, y que vage ell personalment en dita persecutió per millor alentar los vassalls y sie mes segurs la perdua de dits lladres, altrament sen donará rahó a sa Excia. y a son real Consell. Lo qual manament se fa a instancia del Procurador fiscal de la regia Cort. Dat en Vich als vintitres del mes de juny any del senyor de mil siscents y trenta".
Aquest document, publicat per mossèn Corbella en la revista l'Estiuada de Sant Hilari Sacalm (1911), ens demostra la contundéncia en les noves ordres dirigides a Josep Fontanella de Vich , procurador de la baronia de Savassona i del vescompte de Joch i comissionat reial , per a que aquest comenci la persecució de la quadrilla d'en Serrallonga, com també la del bandoler Tocason, també famós cap de quadrilla originari de Taradell (Osona).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada