Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i la Joana atrapats a l'Agustí.
Una vegada hem deixat enrere can Palomeres arribem a pocs metres de la carretera asfaltada de Castanyet. Just abans d'arribar-hi trobarem primer la masia de can Forn i després, a mà esquerra i seguint el camí que hi ha després d'una cadena que barra el pas als vehicles, la de ca l'Agustí.
Si nosaltres fóssim en Serrallonga podríem dir que aquí , en aquest mas, és on s'acaba tot. I la raó és que prop d'aquest mas és on la vigília de Tots Sants de l'any 1633 el van atrapar. O sigui, el darrer lloc de les Guilleries que en Joan de Serrallonga va trepitjar en vida.
En aquest mas en Serrallonga era ben rebut i l'acollien gustosos. En aquell temps la vídua Agustina era una de les principals valedores del bandoler i l'hereu del mas havia arribat a formar part de la quadrilla de les Guilleries, com explica la Joana Macissa:
"Y lo fill major de dita Agustina nos ha acompanyats moltes vegades y en una ocasio partirem los tres yns ne anarem a la Mata de Ladern a robar los passatgers segons dit Serrallonga deye voalia robarlos".
"Y lo fill major de dita Agustina nos ha acompanyats moltes vegades y en una ocasio partirem los tres yns ne anarem a la Mata de Ladern a robar los passatgers segons dit Serrallonga deye voalia robarlos".
Prop d'aquest mas, molt possiblement en una cabana de pastors o de carboners al mig del bosc, on en Serrallonga i la Joana s'amagaven a finals del 1633, fou on els agafaren. Així es dedueix de les declaracions de la Joana Macissa en el procés sumarial :
"Y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma de Farnes y picant a la porta vehent que ere en Serrallonga aqui matex dita viuda Agustina y son fill lo hereu y tambe laltre fill baxaren a obrir la porta y dit Serrallonga entra dintre y jo resti defora y al cap de poch la dita viuda Agustina isque ab una filla sua yns trague a menyar y en haver menyat nos acompanyaren mare y fills a Serrallonga y a mi en lo bosch yns amostraren un jas quey havia ahont fins al dia de Tots Sants estiguerem".
La vídua Agustina de Castanyet havia estat una de les principals fautores del bandoler. Ella havia assenyalat a en Serrallonga alguns possibles marxants, li havia guardat botins o "fet de lloca" i li havia donat menjar i lloc on dormir. No obstant això, possiblement a causa de la pressió que exercien les autoritats, el seu fill o qui sap si ella mateixa acabaren delatant el bandoler quan aquest corria sol amb la Joana, a finals de 1633, pels entorns de Castanyet.
El fill del bandoler, mossèn Antoni Serrallonga, deixà escrit en el seu "Llibre de Notes" :
"Y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma de Farnes y picant a la porta vehent que ere en Serrallonga aqui matex dita viuda Agustina y son fill lo hereu y tambe laltre fill baxaren a obrir la porta y dit Serrallonga entra dintre y jo resti defora y al cap de poch la dita viuda Agustina isque ab una filla sua yns trague a menyar y en haver menyat nos acompanyaren mare y fills a Serrallonga y a mi en lo bosch yns amostraren un jas quey havia ahont fins al dia de Tots Sants estiguerem".
La vídua Agustina de Castanyet havia estat una de les principals fautores del bandoler. Ella havia assenyalat a en Serrallonga alguns possibles marxants, li havia guardat botins o "fet de lloca" i li havia donat menjar i lloc on dormir. No obstant això, possiblement a causa de la pressió que exercien les autoritats, el seu fill o qui sap si ella mateixa acabaren delatant el bandoler quan aquest corria sol amb la Joana, a finals de 1633, pels entorns de Castanyet.
El fill del bandoler, mossèn Antoni Serrallonga, deixà escrit en el seu "Llibre de Notes" :
"Ma dit Llorens Tallades, lo quondam mon pare, Joan Sala alias Serrallonga, pages de assi de Querós a la vigilia de Tots Sants de l'any 1633, en Santa Coloma de Farnès foch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agusti, tots quatre de Santa Coloma de Farnés".
Aquest és el darrer punt on trobem una referència històrica del bandoler en aquesta ruta circular que vam iniciar al camí de can Patrinxo. Seguim el camí assenyalat amb les marques vermelles i blanques del GR d'en Serrallonga i retornarem al punt inicial, prop del pont de can Manyà, on havíem iniciar la caminada.
La ruta circular que us he proposat, iniciada i finalitzada a Santa Coloma, voltant als seus peus tota la vall de Castanyet, és segur la proposta de caminada amb més referències històriques i llocs evocadors d'en Serrallonga que hom pot realitzar.
És una proposta d'activitat que ens confirma el gran potencial del bandoler com a element per a complementar una activitat saludable i enriquidora com és l'excursionisme. Amb en Serrallonga coneixem història, però també ens ajuda a conèixer i posar en valor racons molt atractius del nostre paisatge.
